EL SUPREM CONFIRMA LA NUL·LITAT DEL MANIFEST DE LA UB CONTRA LA SENTÈNCIA DE L’1-O

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la nul·litat de la resolució del claustre de la Universitat de Barcelona (UB), de 21 d’octubre de 2019, contra la sentència del judici del Procés. D’aquell claustre en va sortir un manifest crític amb la sentència del judici pels fets de l’1-O, sota el títol Manifest conjunt de les universitats catalanes de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i a la judicialització de la vida política. La resolució per aprovar aquest text queda anul·lada pel Suprem de forma definitiva perquè el tribunal defensa que les universitats públiques formen part de l’administració estatal i el claustre universitari és òrgan de govern representatiu “d’una comunitat universitària plural” i, en conseqüència, “no pot adoptar acords que es tinguin com voluntat de la Universitat i que es refereixin a qüestions de naturalesa política o ideològica, pròpies del debat social i polític, alienes a l’objecte i funcions de la Universitat i que divideixen la ciutadania”.

La UB havia estat condemnada l’octubre del 2020 per haver emès un manifest on es denunciava “la deriva autoritària” dels poders de l’Estat, es defensava l’autodeterminació de Catalunya i s’exigia la immediata posada en llibertat dels presos. La jutgessa va considerar que la declaració vulnerava “el dret a l’educació, a la llibertat d’expressió i de llibertat ideològica”, va declarar nul·la la resolució i va condemnar el campus a pagar-ne les costes. Aquesta decisió va ser recorreguda per la UB. Ara, però, el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació interposat per la UB contra la sentència del TSJC, que va confirmar la dictada per un jutjat del contenciós-administratiu de Barcelona.

El Suprem creu que la UB s’extralimita
El Suprem recorda que el claustre universitari és un òrgan de govern d’una administració, i que no pot exercir més funcions que les atribuïdes per una norma, en concret la LOU, que li atribueix les funcions d’elaboració dels estatus, l’elecció del rector i les funcions que li atribueix la llei. El tribunal afegeix que si en exercir les seves funcions de govern el claustre adopta acords sobre qüestions “alienes” als “fins i funcions” de la Universitat i als interessos de la comunitat que la integra, “es podrà plantejar una eventual desviació de poder”. Així mateix, el tribunal remarca que l'”extralimitació” de l’autonomia universitària suposarà també la vulneració del “principi d’objectivitat o neutralitat que s’espera de tota administració si és que el claustre adopta acords de significació ideològica o política”.

Segons la resolució del Suprem, amb el seu manifest la UB hauria afectat en “drets i llibertats fonamentals de tercers per identificar tota la comunitat universitària com un postulat polític o ideològic”. Així doncs, diu el tribunal, “l’efecte és que es vulnera la llibertat ideològica dels integrats d’aquesta comunitat universitària i no només dels membres del claustre universitari, el que afectaria, per exemple, a la llibertat de càtedra, a l’educació universitària que esperen rebre els estudiants en coherència amb els fins de la Universitat i que és el seu dret”.

La plataforma Universitaris per la Convivència va denunciar els fets i el jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona va condemnar la UB per haver “vulnerat la neutralitat ideològica” del centre. La Universitat de Lleida, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona també van publicar el manifest, però en aquests casos no va arribar als tribunals.
Informa:ELNACIONAL.CAT (25-XI-2022)

114 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: