Es tracta de docu­ments que ha esta­ven iden­ti­fi­cats per la comissió mixta Estat-Gene­ra­li­tat però que encara no havien estat lliu­rats als seus legítims titu­lars, ja siguin per­so­nes físiques o jurídiques. Aquesta comissió va ser cre­ada per la llei del 2005 de res­ti­tució a Cata­lu­nya de docu­ments con­fis­cats amb motiu de la Guerra Civil.

La Sala Tres del con­tenciós admi­nis­tra­tiu del Suprem deses­tima així el recurs de l’Advo­ca­cia de l’Estat i rati­fica que els papers s’han de lliu­rar a la Gene­ra­li­tat. L’Estat no havia acce­dit a entre­gar-los argu­men­tant que es trac­tava de docu­ments de per­so­nes jurídiques supri­mi­des o des­a­pa­re­gu­des com Socorro Rojo Inter­na­ci­o­nal, la Unión Patriótica o Soli­da­ri­dad Anti­fas­cista. I, per tant, al·lega­ven que no era pos­si­ble que els pro­pi­e­ta­ris ori­gi­nals o els seus suc­ces­sors els pogues­sin recu­pe­rar.

“Mandat legal”

En canvi, l’Audiència Naci­o­nal pri­mer i ara el Tri­bu­nal Suprem donen la raó a la Gene­ra­li­tat, ja que la llei esta­bleix que els docu­ments iden­ti­fi­cats per la comissió mixta han de ser trans­fe­rits a la Gene­ra­li­tat per a la seva res­ti­tució als pro­pi­e­ta­ris.

El Suprem subrat­lla que la Gene­ra­li­tat no adqui­reix amb aquesta trans­ferència la titu­la­ri­tat dels béns i que “si resulta impos­si­ble la seva res­ti­tució als legítims titu­lars com pre­veu l’arti­cle 5 de al llei 21/2005 i el decret 183/2008, els docu­ments segui­ran inte­grant l’Arxiu Gene­ral de la Guerra Civil”.

Així doncs, els jut­ges con­clo­uen que és una “obli­gació” per man­dat legal (arti­cle 3.3 i 4.1 de la Llei 21/2005) que el Minis­teri d’Edu­cació, Cul­tura i Esports no pot incom­plir.

La Gene­ra­li­tat recla­mava no només els docu­ments ja iden­ti­fi­cats per la comissió mixta i no trans­fe­rits, sinó també altres que es refe­rien a matèria d’ordre públic, la docu­men­tació de l’exèrcit català abans de la seva uni­fi­cació amb l’exèrcit de la República al març del 1937, de les Milícies Anti­fei­xis­tes, de la Con­se­llera de Defensa i del Con­sell de Sani­tat de la Guerra de la Gene­ra­li­tat, la docu­men­tació gene­rada per la Junta Elec­to­ral de Bar­ce­lona i la del Tri­bu­nal Espe­cial Popu­lar de Bar­ce­lona.

L’Audiència Naci­o­nal va esti­mar la devo­lució dels docu­ments iden­ti­fi­cats per la comissió però va rebut­jar les altres deman­des de la Gene­ra­li­tat. Aquesta sentència només va ser recor­re­guda per l’advo­cat de l’Estat.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (17-6-2019)