EL SUPREM FA UN NOU POLS A EUROPA: AVÍS A PRESOS I EXILIATS CATALANS

“El Suprem fa un nou pols a Europa ”
( JOSÉ ANTICH )-

La decisió del Tribunal Suprem d’ordenar la repetició del judici a Arnaldo Otegi, després de la rebolcada que va patir pel Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, és tot un desafiament a la justícia europea i també un avís per a navegants sobre quin pot ser, arribat el cas, el destí final d’una correcció dels tribunals de la Unió de la sentència condemnatòria als presos polítics catalans. El Tribunal Suprem ha aplicat aquella màxima de a mí no hay quien me tosa i ha volgut demostrar que no hi ha més justícia que l’espanyola i que, en tot cas, l’anul·lació del judici per part del TDH deu tractar-se d’una recomanació. I així, de passada, també es retarda la indemnització al dirigent abertzale que va establir la justícia europea.

Serà la primera vegada que es repetirà un judici anul·lat per Estrasburg i no és, ni de bon tros, un bon precedent. No era aquesta, tampoc, la posició de l’Audiència Nacional, que va rebutjar tornar a repetir el judici tal com demanava una associació popular escindida de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). Fruit d’aquell judici a Otegi i a diferents dirigents de l’esquerra abertzale per l’anomenat cas Bateragune, en el qual se’l va acusar d’intentar refundar Batasuna, el coordinador d’EH Bildu va complir fins a l’últim dia de la condemna de sis anys i mig de presó. Ara, es dona la paradoxa que al judici anul·lat pels tribunals europeus el 2018, i en el qual, a més a més, s’acusava a l’Estat espanyol de no haver garantit un judici just al líder basc, es prova de fer un aps de rosca més ordenant que es repeteixi.

I la pregunta que no té resposta, ara per ara, és: quin és el veritable objectiu del Tribunal Suprem amb aquesta decisió adoptada, a més a més, per unanimitat de la Sala Segona? Podria donar-se el cas que la sentència condemnatòria de sis anys pugui ser elevada en un nou judici a vuit, deu o qui sap si més? S’hi podria arribar, corregint el que Europa ha considerat que era un judici sense garanties? Com que no hi ha dia que el Suprem no ens sorprengui, qui sap si aquest pot arribar a ser l’objectiu final. També hi ha qui considera que darrere d’aquesta decisió hi ha l’intent de retardar al màxim possible la indemnització econòmica que va fixar el tribunal europeu. Encara que no sembla aquest segon argument prou sòlid per a un desafiament de tal naturalesa.

Més aviat sembla que el Suprem ha volgut dir la seva sobre els suports parlamentaris de Pedro Sánchez i els pressupostos acabats d’aprovar. I darrere de tot això hi hauria la gran batalla que es veu venir novament sobre els presos polítics catalans. En aquest moment amb, almenys, tres fronts: la llei d’amnistia, que s’intenta impulsar des de Catalunya; els indults que hauria de concedir Pedro Sánchez, que estaria sent pressionat perquè es desdigui dels compromisos als quals podria haver arribat el seu vicepresident, Pablo Iglesias; i el plet que s’obrirà en un futur amb els tribunals europeus si fan miques la sentència del Suprem. Perquè aquest moment, arribarà. I, potser, algú ha considerat que per anar obrint doctrina el camí és la repetició del judici a Otegi i que aquest moviment ja servirà quan arribi el torn dels presos polítics catalans que compleixen condemnes de més d’un centenar d’anys entre tots ells.

L’Estat espanyol carrega prou biografia per mantenir-se en el sostenella i no enmendalla que al llarg de la història sempre ha fet.
Informa:ELNACIONAL.CAT (15-12-2020)

300 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: