EL SUPREM PROTEGEIX LA BANDERA ESPANYOLA: MULTES DE FINS A 2.160 EUROS PER ESTRIPAR-LA

(MAITE PYULACHS )

La bandera espanyola, protegida. El Tribunal Suprem (TS) ha condemnat a multes d’entre 1.920 i 2.160 euros a tres persones per esquinçar una bandera d’Espanya, a una plaça de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en un acte de Societat Civil Catalana, el 2016. El tribunal assegura que els acusats “no estaven emparats per la llibertat d’expressió, ja que va ser un acte d’intolerància violenta contra els qui havien portat a l’acte la bandera”. Per contra, el magistrat Javier Hernández emet un vot particular en el qual, assegura que els denunciats no van cometre un delicte d’ultratge a la bandera, encara que tampoc no admet que estiguin emparats pel dret a la llibertat d’expressió, i aposta per limitar aquestes condemnes perquè no s’interpretin com “una sanció a la no-adhesió”.

En la resolució, feta pública avui, la sala penal del Tribunal Suprem condemna a penes de multa d’entre 1.920 i 2.160 euros per delicte d’ultratge a la bandera a tres persones que, el 19 d’abril de 2016, a la plaça Cívica de la Universitat Autonòma de Barcelona, i s’assegura que en presència de nombroses persones, van agafar una bandera d’Espanya de la carpa de l’associació Societat Civil Catalana, la van trencar en dos trossos i els van deixar a terra. L’alt tribunal destaca que “no poden al·legar actuar emparats per la llibertat d’expressió, els qui precisament estaven negant aquesta llibertat a d’altres, ja que intolerància violenta i dret a la crítica no són la mateixa cosa”. El Suprem estima un recurs de la Fiscalia, a la qual es va adherir Societat Civil Catalana, contra la sentència de l’Audiència de Barcelona, que va absoldre els acusats. El TS reposa així la sentència inicial del jutjat penal 2 de Sabadell, que va apreciar la comissió del delicte d’ultratge a la bandera, i confirma les penes que va imposar.

Raonament

L’alt tribunal comença afirmant que el fet d'”esquinçar en dos la bandera d’Espanya” deixant-la tirada a terra en una universitat, en un acte amb publicitat, inclou l’element normatiu que exigeix el Codi Penal, que diu textualment: “Les ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves Comunitats Autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat, es castigaran amb la pena de multa de set a dotze mesos”. Afegeix que l’acció violenta jutjada “lluny de significar una manifestació que flueix del dret a la llibertat d’expressió (dret a la crítica), atempta, al contrari, frontalment contra el símbol que enarbora una associació que es presenta pacíficament a tal trobada cívica, en una plaça universitària, on els valors democràtics tenen, com a símbol de convivència, el valor afegit que li proporciona tal institució”.

Els magistrats destaquen que no pot ser presa com referència la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), de 13 de març de 2018, que va considerar llibertat d’expressió la crema de fotos del rei en un acte de context independentista i antimonàrquic en Girona, i va fer indemnitzar els dos joves sancionats. El Suprem indica que els fets no guarden analogia, el delicte aplicat va ser diferent (allà va ser el d’ofenses i injúries al Rei), i el context també, ja que un era un acte en recinte universitari, on es presentaven diferents associacions cíviques i partits polítics i un altre en un esdeveniment d’índole independentista i antimonàrquica.

Recorda primer el tribunal que en aquest cas es va tractar de l’ofensa a un símbol nacional, com és la rojigualda, que seria igual si es tractés de les banderes de les comunitats autònomes, ja que –destaca la sentència- el Codi Penal no distingeix ni en la descripció típica, ni en l’assignació del retret penal, i per això és tan punible una acció com l’altra.”El que fan els acusats és cometre un acte contra la llibertat d’expressió, contra la llibertat ideològica, i qui així es condueix no pot al·legar el que està negant, precisament la llibertat dels altres per onejar la bandera que és símbol d’Espanya, i, en conseqüència, signe representatiu de tots els espanyols”, argumenta la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Julián Sánchez Melgar.
Violent

El Suprem, que es recolza en la doctrina del Tribunal Constitucional, incideix que els acusats van atemptar contra símbols “que ostenten els qui pacíficament es presenten a la festa cívica representativa de la democràcia, arrabassant-los l’emblema, per a, a continuació, davant d’una multitud, trencar-lo i tirar-lo a terra. “Per això –afegeix el Suprem- efectivament creiem que l’acció que duen a terme els acusats no està emparada per la llibertat d’expressió, que té un límit exprés en el respecte a la llibertat d’expressió del contrari i tenint en compte que el Tribunal Europeu de Drets Humans nega aquesta empara als que entenen com a discurs l’odi, terme que inclou totes les formes d’expressió que propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme o altres formes d’odi basades en la intolerància.”

Considera el tribunal que la singularitat del cas resideix al lloc on es produeixen els fets, i en el context on s’emmarca, com a acte públic, “precisament allunyat de qualsevol signe d’intolerància, si no precisament en un escenari de concòrdia entre les diverses ideologies que allà confluïen”. “Ens trobem en el marc de la celebració de la democràcia, on es presenten diferents associacions cíviques i partits polítics, en un ambient festiu que no pot titllar-se sinó d’un acte clarament pluralista i, a més, pacífic. En l’esmentat context és on els acusats, mitjançant un patent acte coactiu, arrabassen la bandera espanyola que es trobava en una associació cívica, per, de manera pública, davant de la concurrència de nombroses persones,” fer-se amb tal emblema i tallar-lo en dos.
Discrepant

El magistrat Javier Hernández, un dels cinc que firmen la sentència, ha realitzat un vot particular discrepant perquè considera que la conducta dels acusats no encaixa en el delicte d’ultratge a la bandera, encara que també rebutja que estiguessin emparats per la llibertat d’expressió. Així, destaca que van actuar de manera injusta, sense cobertura constitucional, lesionant el dret a la llibertat d’expressió dels membres de Societat Civil Catalana a qui van arrabassar la bandera, però conclou que l’espai de tipicitat d’aquest delicte s’hauria de limitar a accions d’ultratge que recaiguin sobre símbols que exerceixen una clara i normativa funció representativa en els termes precisats en la Llei que regula l’ús de la bandera (com ara banderes en edificis oficials), “doncs és la funció en aquests contextos públics i oficials la que atorga, sense interferències, el valor de la representativitat col·lectiva”.

Hernández explica que els fets no es poden requalificar i que el recurs ha de delimitar-se al delicte tipificat pel jutge del penal com d’ultratge a la bandera encara que considera encertat que l’Audiència de Barcelona de manera explícita apuntés altres il·lícits penals que no es poden analitzar en el recurs de cassació.

El vot particular no comparteix l’argument que va utilitzar l’Audiència de Barcelona per absoldre i que es basava que la conducta dels acusats estava emparada per la llibertat d’expressió. Aquesta conducta, segons Hernández, “va suposar una injusta i injustificable lesió al dret a la llibertat d’expressió dels qui pacíficament, en un campus universitari, en un espai ad hoc destinat per a això, mostraven la bandera”.

Afegeix que “la conducta expressiva dels acusats – propera a la més nua fatxenderia ideològica, propi de moviments totalitaris- va ser molt alt. Es va limitar greument el dret a la llibertat ideològica i d’expressió d’aquells que pacíficament exhibien la bandera, que va resultar finalment tallada.” Per això, conclou que comporta una contradicció constitucional irreductible “afirmar que la llibertat d’expressió protegeix a qui instants abans ha privat a un altre, de manera arbitrària, sense cap justificació, del seu dret a expressar-se mitjançant l’exhibició de símbols respectuosos amb la Constitució”.

El magistrat analitza el delicte d’ultratge a la bandera i la jurisprudència constitucional i acaba assegurant que “cal una interpretació molt estricta que neutralitzi tot risc de càstig a la no-adhesió”. El vot explica que no qualsevol conducta expressiva de rebuig dels símbols d’Espanya o de les seves comunitats autònomes poden merèixer sanció penal, perquè no totes, ni de bon tros, no reuneixen la mínima taxa d’idoneïtat per lesionar el bé jurídic protegit per l’article 543 del Codi Penal.
Informa:ELNACIONAL.CAT (1-4-2022)

93 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: