El tribunal presidit per Manuel Marchena ha activat el tràmit per a plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’abast de la immunitat parlamentària, com va demanar Oriol Junqueras, a qui es va impedir sortir de presó per acatar la constitució com a eurodiputat electe.

En una providència, la sala dona tres dies a les acusacions i a la defensa de Junqueras perquè es pronunciïn sobre això, requisit necessari per a plantejar la qüestió prejudicial. Fa uns dies, la fiscalia ja es va oposar a que el Suprem preguntés al TJUE sobre aquesta qüestió.

La setmana passada l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, va presentar un recurs de súplica davant el Suprem perquè pogués assistir a la Junta Electoral Central espanyola a jurar la constitució com a eurodiputat. Al mateix temps, demanava al tribunal que elevés ‘urgentment’ una consulta a Luxemburg sis preguntes prejudicials.

El treball dels advocats

En primer lloc, s’esmentava l’article 52.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que estipula que les limitacions de l’exercici de drets i llibertats hauran de ser establertes per llei i que hauran de respectar el contingut essencial dels drets. Exigint el ‘principi de proporcionalitat’, segons aquest punt de la normativa, ‘només podran introduir-se limitacions quan siguin necessàries i responguin efectivament a objectius d’interès general reconeguts per la UE o a la necessitat de protegir drets i llibertat dels altres’. La defensa vol saber si aquestes són les úniques limitacions que es poden aplicar als diputats del Parlament Europeu elegits per sufragi directe.

Els advocats també demanaven si aquests punts es podien interpretar com la ‘introducció de límits a l’elegibilitat o el desenvolupament efectiu de funcions representatives que no hagin estat prevists prèviament tant per la legislació electoral com per les autoritats de l’estat’.

La tercera pregunta prejudicial demanava si el dret de sufragi passiu reconegut per la Carta de Drets Fonamentals de la UE s’oposava a una decisió d’un òrgan judicial que ‘impedeixi a un candidat elegit per sufragi universal i que té tots els requisits prevists a la legislació electoral nacional de complir els tràmits per a prendre possessió de l’escó al Parlament Europeu, d’acord amb el principi de proporcionalitat’.

La defensa també demanava que Luxemburg es pronunciés sobre si s’ha de mantenir Junqueras empresonat, atesa la resolució de l’ONU que declara que la seva detenció és arbitrària, cosa que implica una violació de la Carta Europea de Drets Fonamentals, el Tractat de la Unió Europea i l’Acta del 1976, especialment si, en fer-ho, hom li impedeix de complimentar els procediments prevists per la seva inclusió a la llista de membres del Parlament Europeu.

Jurar la Constitució

La defensa també demanava si el reglament intern del Parlament Europeu s’oposa a l’obligació de prometre o jurar acatament a la constitució espanyola com a requisit per a ser a la llista de diputats electes que s’envia a Brussel·les i Estrasburg. A més, reclama que el TJUE s’hi pronunciés, especialment tenint present si l’ha de complir obligatòriament ‘fora de la presó en el cas d’una persona en presó provisional’.

En l’última de les qüestions prejudicials, la defensa de Junqueras demana al Suprem que demani al TJUE si els electes tenen garantida la immunitat tan bon punt són elegits i si aquesta immunitat ‘protegeix de mesures cautelars de naturalesa penal quan fan impossible per a un candidat electe d’adquirir la seva condició i exercir-la de manera efectiva’.

La defensa reclama al TS que elevi aquestes qüestions a Luxemburg abans de resoldre el recurs i que consideri que la seva prohibició pot vulnerar ‘el dret de representació política, llibertat deambulatòria, presumpció d’innocència i llibertat d’expressió’.

Informa: VILAWEB.CAT