EL SUSPENS DE L’ANC AL GOVERN DE PERE ARAGONÈS

“El suspens de l’ANC al govern de Pere Aragonès”.
( VÍCTOR ALEXANDRE )
L’informe recent que ha elaborat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que avalua l’acció política del govern de Pere Aragonès d’acord amb els principis independentistes que se li haurien de suposar, ha qualificat amb un suspens la tasca duta a terme fins ara. L’informe posa de manifest la manca de concordança entre la voluntat majoritària expressada a les urnes en les darreres eleccions, que es va traduir en un 52% de vot independentista, amb la praxi actual del govern, que és netament autonomista, fins al punt que “no s’estan desenvolupant al màxim les competències de les quals disposa la Generalitat en el marc autonòmic”.

Això és molt greu, però no és gens sorprenent, tenint en compte que Esquerra Republicana ha esdevingut la nova Convergència i que, malgrat que no fa fàstics a la independència, diu que la llibertat de Catalunya ara no toca i demana deixar passar un parell de generacions en nom de l’estabilitat. És a dir, fins al 2070 pel cap baix, ja que, segons Esquerra, reivindicar la llibertat desestabilitza, i si desestabilitzem Espanya, aquesta s’empipa i ens toca el crostó. Puc imaginar-me la quantitat d’esclavistes o de simples explotadors que al llarg de la història han utilitzat aquest argument per mantenir submisa la gent. Cada cop que brolla un moviment alliberador que apel·la a la consciència i dignitat de grup, apareix el missatger de l’amo demanant-los calma, corretja, tolerància, prudència, paciència… en nom de l’estabilitat. I així passen els anys, la dominació continua i la captivitat es solidifica.

L’informe de l’ANC denuncia igualment que “no es veu cap tendència en la línia de respectar la voluntat dels electors, que van votar independència” i remarca que no hi ha res que indiqui que la independència té el més mínim interès prioritari per a Pere Aragonès. “Tot el que es veu”, diu, “són accions en clau autonomista, o accions condemnades al fracàs com la ‘taula de diàleg’, tot encarrilat a un ‘pacte d’estabilitat’”,

L’estabilitat va ser el tòtem de la política de la vella Convergència de Jordi Pujol. Tot se supeditava a l’estabilitat, i els pactes amb els diferents governs espanyols, com l’actual de Pere Aragonès amb Pedro Sánchez, giraven entorn de l’estabilitat. Però aquells eren altres temps, la consciència nacional catalana era aleshores molt feble i els independentistes érem percebuts com persones radicals i forassenyades. En el meu cas personal, durant una bona colla d’anys, i sovint sense cap mala fe, molts periodistes es referien a mi com “l’escriptor independentista” (!). Així eren les coses no fa pas gaire. Però allò és història. Ara hi ha la Catalunya que va fer escac a Espanya, ara hi ha el poble que va consumar l’U d’Octubre, que va mostrar al món la violència intrínseca de la ideologia imperial espanyola, que està mostrant a Europa el franquisme dels tribunals espanyols i de les seves lleis i que en les darreres eleccions va assolir la majoria absoluta independentista no pas per dur a terme la política autonomista d’Esquerra Republicana, sinó les accions estratègiques de desacatament del poder totalitari espanyol i la desestabilització consegüent de la seva economia. Amb totes les conseqüències. No hi ha cap altre camí, atès que ni som un poble violent ni creiem en la violència com a solució de res.

Pel que fa a la Taula de Diàleg –la Taula de les Engrunes Autonòmiques, n’hauríem de dir–, és un dels fraus més immorals amb què un partit ha pretès disfressar la seva covardia davant del poble català. Els catalans no ens vam deixar apallissar per Espanya per reivindicar el pas de la vella Convergència (CiU) a la nova Convergència (ERC).
Informa:RACOCATALA.CAT (18-X-2021)

86 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: