EL TALL DE LA MERIDIANA RESISTEIX MALGRAT TOTS ELS ENTREBANCS

Un deix blavĂłs i intermitent es reflecteix als aparadors de la Meridiana. Set furgonetes de la Brimo vigilen els passos de vianants de davant lâestaciĂł de Sant Andreu Arenal. Cascs i porres per a protegir els rectangles blancs de lâasfalt. Encara no sĂłn les vuit del vespre i els cotxes circulen amb normalitat. âLlibertat presos polĂticsâ, se sent. Els crits guanyen intensitat. Unes dues-centes persones caminen per la vorera des del monument que commemora les vĂctimes de lâatemptat dâHipercor.
SĂłn el tall de la Meridiana. El temps, la repressiĂł i la desorientaciĂł polĂtica han diluĂŻt la resta de protestes contra la sentĂšncia, perĂČ el tall resisteix desprĂ©s de gairebĂ© cinquanta dies. AquĂ no hi ha sigles ni adscripcions polĂtiques. Els veĂŻns sâorganitzen i decideixen sobre el tall en assemblea (els podeu seguir a Telegram). Tant hi fa si ets Antonio Baños o qualsevol altra cara pĂșblica. Tots els cossos tenen la mateixa utilitat: blocar la circulaciĂł.
âQuĂš voleu aconseguir?
âNo som aquĂ per demostrar res. Volem la llibertat dels presos polĂtics i que es reconegui que Catalunya tĂ© dret dâautodeterminar-se.
âI si la resposta Ă©s que no?
âDoncsâŠ
âEl tall durarĂ tretze anys?
âNo som idiotes. Nosaltres tenim molt clar per quĂš ho fem, perĂČ sabem que tot acaba depenent dels polĂtics. Els mateixos que ens envien la Brimo.
Les vuit en punt. El semĂ for de vianants es posa verd i la multitud travessa lentament. Els manifestants conversen, riuen, criden proclames⊠Alguns conductors sâexasperen, uns altres toquen el clĂ xon en solidaritat. âDe moment no la tallarem âdiu un dels manifestants mĂ©s veteransâ. Anirem passant-hi a poc a poc. Allargarem al mĂ xim el temps. Tenim els Mossos molt a sobre. Des del desallotjament de lâacampada de la plaça de la Universitat que estan molt tensos.â
Els antiavalots sĂłn fora les furgonetes empunyant les porres. La pressiĂł policĂaca ha obligat els manifestants a reinventar-se. A mĂ©s de tallar la confluĂšncia de la Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig, han fet altres accions a lâavinguda per distreure i dispersar els agents. Dissabte passat, per exemple, van aconseguir dâatrapar una furgoneta de la Brimo que circulava en sentit contrari. âSi ens han de reprimir, com a mĂnim que es guanyin el souâ, exclama un senyor gran.
La protesta Ă©s absolutament pacĂfica. Gent gran, nens petits, gossos⊠Tothom tĂ© un lloc al tall. Tanmateix, quatre sots de grava sobre lâasfalt recorden que no totes les nits han estat tranquil·les. Els Mossos han carregat unes quantes vegades i han fet diverses detencions, les mĂ©s recents tambĂ© dissabte, quan els antiavalots van arrestar un manifestant i un sanitari.
âAixĂČ no Ă©s Urquinaona. Nosaltres fem el tall i a les deu de la nit ens nâanem. No volem problemes, nomĂ©s volem expressar el nostre malestar amb la sentĂšncia i la repressiĂł. PerĂČ la policia ve amb un altre xip. NomĂ©s hi ha disturbis quan hi ha antidisturbisâ, diu un veĂ de Fabra i Puig.
Passen els minuts i les voreres sâomplen de gent. MĂ©s de cinc-centes persones participen en la protesta. Quan el semĂ for Ă©s verd, el temps es dilata i la gent camina a cĂ mera lenta. Alguns conductors i motoristes âels que baixen de la moto i lâarrosseguen poden passarâ intenten superar el tall a cop dâaccelerador, insults i amenaces. âMulta, multa, multaâ, criden els manifestants, que ja estan avesats a les temptatives dâatropellament.
Els agents de la GuĂ rdia Urbana sâamaguen rere la Brimo, tampoc no desvien el trĂ nsit malgrat que la protesta no para de crĂ©ixer. Un motorista puja a la vorera i accelera. La moto passa a tot gas pel mig de la terrassa dâuna cafeteria i desapareix sota la llum esgrogueĂŻda de Fabra i Puig. âPerĂČ foteu alguna cosaâ, li retreu una manifestant a un agent. No hi ha resposta. âA nosaltres ens amenacen amb la llei mordassa i multes estratosfĂšriques, perĂČ els que van sobre rodes queden tots impunesâ, lamenta.
A les nou de la nit, una desena dâantiavalots es dirigeix cap al tall. Els manifestants reculen, perĂČ de seguida queda clar que no Ă©s una cĂ rrega. âNo pot ser veritatâ, comenta un jove entre riures. Els agents recullen de lâasfalt una filera de recipients buits: ampolles dâaigua, tetrabrics de llet i llaunes de cervesa. âJa no ens deixen ni fer la kaleborratxaâ, diu el mateix noi. Els agents acaben obligant un manifestant a recollir el material. DesprĂ©s tornen cap a les furgonetes entre crits de âvergonya em faria ser policiaâ.
MĂ©s tard, les furgonetes se situen gairebĂ© sobre els passos de vianants. Desenes de manifestants sâasseuen sobre lâasfalt, perĂČ sâaixequen quan els antiavalots sâhi acosten. El tall es converteix en un estira-i-arronsa que sâallarga fins vora les deu de la nit. âHem de ser com gotes dâaigua i escolar-nos entre els seus ditsâ, diu una senyora gran. Llavors els agents decideixen dâacordonar els passos de vianants que travessen la Meridiana. Els semĂ fors es posen verds perĂČ no passa ningĂș. La imatge Ă©s surrealista.
Alguns vianants, aliens a la situaciĂł, intenten travessar i topen amb els uniformes negres i els ulls desafiants rere les viseres. âPer aquĂ no podeu passar. Aneu mĂ©s avall a buscar un altre pasâ, diuen els agents. La majoria de vianants acaten les ordres sense rondinar, perĂČ un veĂ de Sant Andreu sâenerva per la volta que li fan fer. âBusqueu-vos una feina digna i deixeu-nos en pau, desgraciatsâ, crida.
A les deu de la nit, tal com era previst, els manifestants desapareixen pels carrers de la rodalia de la Meridiana. âQuedar-se Ă©s alimentar les bĂšsties que ens volen foraâ, diu un veterĂ . Els antiavalots es troben protegint els passos de vianants de les ombres de la nit. âSâha acabat, marxemâ, se sent per la rĂ dio. Els cordons es desfan i els antiavalots tornen a les furgonetes. Tres hores desprĂ©s, les sirenes sâapaguen.
Alguns manifestants aprofiten lâavinentesa per sopar abans de tornar a casa. Un dels locals mĂ©s concorreguts Ă©s el Sultan Sofrasi, un restaurant turc que capta els comensals amb lâolor de la seva graella. Sobre el foc es rosteixen peces grosses de carn i verdura. El propietari Ă©s nadiu dâAmed, la capital del Kurdistan Septentrional. âEls primers dies del tall venia molta gent. Ara amb el fred costa molt mĂ©s que entrin. Jo no mâhi vull ficar, en polĂtica, perĂČ tothom tĂ© dret de fer allĂČ que creuâ, diu amb un somriure.
Informa:VILAWEB.CAT (28-11-2019)