EL TC DECLARA INCONSTITUCIONAL LA INVESTIDURA A DISTÀNCIA

El Tribunal Constitucional (TC) ha emès aquest dijous una sentència que declara inconstitucional i “nul·la” la reforma de la llei de presidència del 8 de maig de l’any passat, que permetia la investidura a distància del president de la Generalitat i la celebració de sessions de govern per via telemàtica.

En la sentència, l’alt tribunal estima parcialment el recurs interposat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En l’escrit (del qual ha sigut ponent el magistrat Antonio Narváez), el tribunal exposa una resolució precedent en què es va anul·lar la possibilitat d’investir el president de la Generalitat sense haver defensat la seva candidatura al ple del Parlament. Es tracta d’una sentència del mes de febrer passat. “El càrrec públic s’ha d’exercir de manera personal, sense que sigui susceptible de delegació”, assevera en l’escrit, en què argumenta, citant la sentència anterior, que la intervenció d’un tercer “trenca el vincle entre representants i representats”.

“Per connexió”, el TC també declara inconstitucional i nul·la la disposició addicional que obre la porta a la modificació del reglament del Parlament per regular aquesta investidura no presencial, així com els punts de la llei que fan referència a la possibilitat de celebrar sessions del consell de govern per via telemàtica. Els magistrats adverteixen el Govern i el Parlament que la seva decisió té “plens efectes” i que, per tant, cal “impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pugui suposar ignorar o elidir la decisió d’aquesta sentència”.

En canvi, desestima el punt en què la representació de l’Estat atribueix a la llei “el propòsit d’investir Carles Puigdemont” i afirma que fa un control “en abstracte” de la norma, desvinculada de “qualsevol consideració concreta”.

El Suprem diu que els polítics inhabilitats per corrupció o delictes contra l’Estat no poden ocupar cap càrrec públic

El Tribunal Suprem ha establert que els condemnats a inhabilitació o suspensió de càrrecs públics per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat no poden ser elegits per a cap càrrec, encara que la sentència no sigui ferma i independentment del càrrec públic al qual es refereixi la sentència. Això podria afectar els independentistes catalans jutjats al Suprem per l’1-O i nombrosos polítics jutjats per casos de corrupció.

La sala contenciosa administrativa estima el recurs de cassació del Cabildo Insular de Fuerteventura, a les Canàries, que va acordar la incompatibilitat de Domingo González Arroyo per al càrrec de conseller del Cabildo al haver estat condemnat per un jutjat penal de Puerto del Rosario, capital de l’illa, per prevaricació continuada a nou anys d’inhabilitació especial per al càrrec d’alcalde, tinent d’alcalde, regidor i qualsevol altre de naturalesa electiva i àmbit local que impliqués una participació en el govern municipal. El Tribunal Superior de Justícia de les Palmas de Gran Canaria va anul·lar la resolució administrativa a l’entendre que la inhabilitació només afectava l’àmbit municipal.

Informa:ARA.CAT (4-4-2019)

365 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: