EL TC ESTUDIA ARA LA MULTA DE 200.000 EUROS A ÒMNIUM PER LA GIGAENQUESTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

(QUICO SALLÉS )

Últims serrells judicials de l’inici del Procés. Una de les iniciatives del sobiranisme civil de quan el moviment cap a un virtual referèndum era incipient, la gigaenquesta, passarà ara per la taula del Tribunal Constitucional. En el plenari de demà, els magistrats analitzaran la multa de 200.000 euros que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va imposar a Òmnium. De fet, també va sancionar l’ANC amb 240.000 euros. El ponent és Antonio Narváez, un magistrat que prové de la carrera fiscal i especialitzat en drets fonamentals, però que va ser recusat -i apartat per considerar el Procés un cop d’Estat.

En principi, aquest dilluns els magistrats comencen el que s’anomena “l’estudi i deliberació inicial”. És a dir, el ponent exposa els extrems del recurs i l’expedient per tal que el tribunal comenci a pensar i definir les línies mestres de la seva resolució. Narváez ha d’explicar un llarg camí processal que s’arrossega des del 2015 contra aquesta eina que es va incloure en la plataforma Ara és l’hora, una entitat que volia trobar suports cap a la independència. Òmnium considera que la sanció “és desproporcionada, política i sense precedents”, i que vulnera “el dret fonamental d’associació amb l’objectiu de silenciar la veu de la societat civil”.

Abans del procés participatiu o consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, tant Òmnium com l’ANC va impulsar una gigaenquesta que va mobilitzar més de 30.000 voluntaris. En el balanç s’hi compta que es van visitar més d’1 milió de cases de gairebé tots els municipis de Catalunya – és a dir, més d’una tercera part de totes les llars catalanes. Tot això, entre el 4 d’octubre i el 7 de novembre del 2014. És a dir, en poc més d’un mes. En total, es van fer 250.000 entrevistes, però només van poder processar 85.342 enquestes.

De fet, estadísticament, la mobilització va ser un éxit, però l’Agència Espanyola de Protecció de Dades no ho va veure igual, i al cap d’un any, arran de diverses denúncies, –una de Vox– va imposar una sanció de 200.000 euros a Òmnium, i dues sancions de 200.000 i 40.000 euros cadascuna a l’Assemblea Nacional Catalana. L’argument sancionador era que les entitats “no havien dissociat de manera adient les dades personals i de residència dels enquestats de les seves respostes, cosa que permetia identificar-los sense grans esforços”. Així retreien que les respostes contenien informació ideològica i que s’hauria d’haver requerit un consentiment reforçat dels enquestats que les entitats no haurien dut a terme.

La sanció va ser recorreguda davant la sala del contenciós administratiu de l’Audiència Nacional, i el novembre del 2017 van tombar els recursos. De fet, l’Audiència va decidir que s’havia d’executar la multa per la via del constrenyiment, és a dir, d’execució forçosa. El segon pas va ser demanar l’auxili al Tribunal Suprem, que el novembre del 2019 va resoldre que ni tan sols admetia a tràmit els recursos. Òmnium no ha tingut més camí que demanar empara al Tribunal Constitucional. L’entitat, però, no té gaires esperances en la possibilitat que el Constitucional espanyol dictamini a favor de la defensa d’un procés amb totes les garanties, que és el que demana el recurs.
Informa:ELMON.CAT (7-2-2022)

62 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: