EL TERROR ESPANYOL: EL TRIBUNAL DE COMPTES REBUTJA L’AVAL DE L’ICF PER L’ACCIÓ EXTERIOR DE LA GENERALITAT

El Tribunal de Comptes no frena la seva ofensiva contra la trentena d’ex alts càrrecs de la Generalitat investigats per l’acció exterior entre el 2011 i el 2017, segons han avançat El País i El Mundo i ha confirmat l’ARA. La delegada instructora, Esperanza García, ha decidit rebutjar l’aval de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir la fiança de 5,4 milions d’euros imposada el mes de juny. Si bé va reclamar que amb urgència s’abonessin els diners, els encausats van idear una fórmula per no haver de respondre amb el seu patrimoni personal i el Govern va elaborar un decret perquè l’ICF sufragués la fiança. Una alternativa que va avalar el Consell de Garanties Estatutàries, que el govern espanyol no ha impugnat al Tribunal Constitucional però que investiga la Fiscalia de Catalunya i ara rebutja el Tribunal de Comptes.

La resolució de l’òrgan administratiu, a la qual ha tingut accés l’ARA, no posa en dubte la legalitat o il·legalitat del decret elaborat per la Generalitat per cobrir les fiances, sinó que argumenta que aquesta norma no empara l’Institut Català de Finances per presentar els avals públics en el cas concret de la causa d’Exteriors. “[L’actuació dels encausats] No queda emparada en la descripció de riscos ni en l’objecte de la cobertura que conté el decret, que no descriu supòsits d’actuació en els quals hi hagi una voluntat de causar un perjudici comptable de manera conscient i deliberada, o de culpa greu, quan aquest perjudici o dany a reparar s’hagi originat per una conducta caracteritzada per l’absència d’una diligència mínima en l’actuació del gestor públic”, relata el Tribunal de Comptes. I afegeix que “no es preveu que pugui procedir en cap cas a donar cobertura pública al patrimoni privat de les persones al servei de l’administració que hagin actuat amb negligència greu o culpa en la generació del dany”.

Amb aquesta argumentació el Tribunal de Comptes se cenyeix al que li va dir l’Advocacia de l’Estat, que va evitar mullar-se sobre si havia d’acceptar o no els avals de la Generalitat però l’advertia que no podia qüestionar la legalitat del decret de l’executiu català perquè no havia sigut impugnat per part del govern espanyol –això és una tasca que li correspon al Tribunal Constitucional–. Així, la delegada instructora, Esperanza García, opta per una altra via per rebutjar els avals: dir que no estan emparats en la norma de la Generalitat.

En aquest sentit, com que considera que el termini per presentar els avals ja fa mesos que ha vençut –era a mitjans de juliol, però el tribunal no ha contestat fins ara–, la delegada instructora ordena l’embargament immediat dels béns dels encausats. Tot i que els seus advocats poden interposar un recurs en un termini de cinc dies davant de la sala de justícia del Tribunal de Comptes, la seva presentació –diu la resolució– no té efectes suspensius.

La possibilitat que el Tribunal de Comptes no acceptés els avals de l’Institut Català de Finances no era una opció remota per als encausats. És per això que paral·lelament han estudiat alternatives per evitar l’embargament dels investigats. La qüestió és si ara la podran reactivar. Tal com va explicar l’ARA, hi ha diferents fórmules per intentar minimitzar l’embargament a les 34 persones investigades en la causa de l’acció exterior. Esquerra tenia previst mobilitzar 2,2 milions d’euros amb l’objectiu de cobrir la suposada responsabilitat comptable de l’activitat exterior entre el 2016 i el 2017.

També estava previst que l’expresident Artur Mas i l’exconseller Francesc Homs, després que la Caixa de Solidaritat es fes càrrec del que quedava per pagar de la multa del 9-N, poguessin dipositar com a fiança els mateixos béns immobles que tenien embargats en aquella causa en el cas de l’activitat exterior –tot i que fonts jurídiques informen que formalment l’alliberament dels béns encara no s’ha formalitzat–. I, d’altra banda, Junts per Catalunya també havia d’engegar una recol·lecta de diners privats entre la militància i els simpatitzants –així com el PDECat– per cobrir les fiances.

Ara bé, l’expresident Artur Mas, en roda de premsa, ha assegurat que no té la certesa que el seu immoble, per exemple, sigui acceptat. En roda de premsa, ha denunciat una situació d'”indefensió” i “arbitrarietat”, afegint que els encausats es troben en el “pitjor escenari”. Ha denunciat que el Tribunal de Comptes no ha acceptat uns avals que són legals -no estan recorreguts enlloc- i que, a més, procedeix a l’embargament immediat dels seus béns: “No sabem si acceptaran els béns immobles, no ens donen ni 48 hores per posar una altra alternativa sobre la taula”. En aquest sentit, ha explicat que ha demanat al seu advocat que presenti el seu pis com a garantia avui mateix, però que encara no sap si serà acceptat: “Pot ser que s’embarguin salaris, estalvis i comptes corrents”.

Preguntada per aquesta qüestió, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en una roda de premsa per avaluar l’actuació del Govern de la Generalitat, ha dit que la Caixa de Solidaritat no pot assumir les fiances, però ha afegit que els partits “ja tenien previst aquest escenari” i que els encausats poden respondre amb patrimoni immobiliari -informa Quim Bertomeu-.

Ara tot això s’haurà d’activar de nou per fer front al nou moviment del Tribunal de Comptes, malgrat que fins ara des del Govern eren optimistes sobre la possibilitat que s’acceptessin els avals de l’Institut Català de Finances. La setmana passada, precisament, va acabar el termini perquè el govern espanyol impugnés el decret que empara el moviment de la Generalitat al Tribunal Constitucional, de manera que des de l’executiu català creien que era més difícil que es rebutgessin els avals públics. Fonts governamentals també remarcaven que el decret –que ara s’està tramitant com a projecte de llei al Parlament– ha obtingut l’aval del Consell de Garanties Estatutàries i que l’Advocacia de l’Estat va evitar mullar-se sobre si s’havia d’acceptar o no la garantia pública per fer front a la fiança de 5,4 milions d’euros. El Tribunal de Comptes, però, ha trobat igualment l’escletxa per no acceptar els avals.
Recurs del Govern

El principal impulsor de la via de l’aval de l’ICF, el conseller Jaume Giró, ha carregat contra la decisió del Tribunal de Comptes assegurant que no se sustenta jurídicament: “És una decisió política presa per un òrgan polític format per persones nomenades políticament”. I què farà ara l’executiu català? En primer lloc, presentar un recurs davant del propi Tribunal de Comptes perquè “argumenti jurídicament la decisió que ha pres”. Giró considera que els avals de l’ICF són “plenament vigents i legals” perquè tenen el suport del Parlament i del Consell de Garanties Estatutàries. A més, tornarà a contactar amb entitats financeres perquè siguin elles les que facin d’avaladores. Aquest és una opció que ja es va intentar abans de l’estiu i no es va aconseguir.
Informa:ARA.CAT (14-X-2021)

104 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: