EL “THINK TANK” DE L’ESTAT INSISTEIX QUE RÚSSIA ESTAVA DARRERE L’1-0

(QUICO SALLÉS )
El gran think tank de l’Estat, el Real Instituto Elcano, torna a relacionar encara amb més força el Procés sobiranista i el referèndum del Primer d’Octubre del 2017 amb Rússia i els seus serveis exteriors i d’intel·ligència. Així ho constata l’informe l’estudi de prospectiva España en el mundo 2022: perspectivas y desafíos en la vecindad, que es presentarà a Madrid el proper 13 de gener i al qual ha tingut accés El Món. El centre de pensament geostratègic que presideix Felip VI, amb els expresidents del govern espanyol i sis ministres i els exministres de Dafensa al patronat, reclama a l’Estat vigilar de prop Rússia a la vista de la seva ingerència en afers espanyols, i en concret en relació a l’independentisme.

“La posició d’Espanya cap a Rússia ha estat tradicionalment influïda per la llunyania geogràfica i les relacions econòmiques de baixa intensitat”, retreuen els analistes. En aquest marc destaquen que “Espanya no té una política exterior específica cap a Rússia, sinó que la desenvolupa dins del marc de la UE i de l’OTAN“. Una situació que el think tank opina que hauria de canviar per quatre motius principalment.

De fet, raona que “l’interès dels espanyols per una política de la UE coherent cap a Rússia ha augmentat per “la interferència de Moscou en el referèndum il·legal de Catalunya i els seus vincles provats amb independentistes catalans radicals”. Inclou en el paquet “diversos ciberatacs a institucions públiques espanyoles procedents de Rússia”, això sí, sense especificar-ne cap.

També hi afegeix la “creixent percepció que el Kremlin dona suport a gairebé qualsevol esdeveniment polític desestabilitzant”: Brexit, campanya de Donald Trump, candidatures euròfobes a les eleccions legislatives de diversos estats membres o campanyes de desinformació. Finalment, hi suma “l’annexió de Crimea i el suport –militar, econòmic, polític– als rebels prorussos a Ucraïna, així com al règim d’Alexander Lukaixenko a Bielorússia“. “Els desafiaments de Rússia per a la UE són els d’Espanya i viceversa”, alerta l’informe.

De fet, els analistes Haizam Amirah Fernández, Ainhoa Marín, Mira Milosevich-Juaristi, Ilke Toygür compren l’argument dels atestats de la Guàrdia Civil, del mateix servei d’informació del ministeri de Defensa i del magistrat instructor del jutjat 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que juntament amb l’excap de la Unitat de Policia Judicial de l’institut armat a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, intenten sense descans involucrar Rússia amb el Procés a través del cas Volhov.

Ara bé, els mateixos analistes recorden que el Consell d’Afers Exteriors de la Unió Europea va aprovar el març del 2016 el document Cinc principis rectors de la política de la UE cap a Rússia per enfrontar-se a l’aleshores anomenat “desafiament estratègic més important”. Com a data clau, l’Elcano subratlla el maig del 2021, quan l’alt representant, el socialista català i obertament contrari al Procés Josep Borrell, va reafirmar “aquests principis en una senzilla consigna: push back, contain, and engage [fer retrocedir, contenir i comprometre’s]”. Però el centre de pensament espanyol critica que “els principis rectors no són una estratègia, ja que la UE no té una visió comuna sobre quin tipus d’amenaça representa Rússia”. “Però ara com ara són l’únic instrument comú que té la Unió per articular les seves relacions amb Moscou”, conclou.

En aquest marc, l’Elcano contextualitza la conducta que ha de tenir Espanya amb Rússia davant el conjunt europeu. “Entre els reptes més importants per a la UE en la seva relació amb Rússia hi ha: la dependència energètica, la creixent rivalitat entre Brussel·les i Moscou als països que formen part de la Política de Veïnatge Oriental de la UE (Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Moldàvia, Ucraïna), i l’absència d’una estructura de seguretat i defensa europea”, alerta el think tank. “Per al Kremlin”, continua l’estudi, “hi ha una nova línia divisòria a Europa al llarg de la frontera occidental russa, conseqüència del fracàs dels països euroatlàntics en la creació d’un sistema de seguretat que inclogui Moscou”. Mentre la UE i Rússia no trobin una solució al problema històric d’una estructura de seguretat acceptable, continuarà la desconfiança i la sensació “d’amenaça” entre Rússia i l’UE.

Aprofitant aquesta conjuntura, l’Elcano proposa un nou “paper d’Espanya en la relació UE-Rússia” que podria “ser doble”. “D’una banda, cal destacar la participació espanyola, en els marcs de l’OTAN, en la vigilància de l’espai aeri dels Països Bàltics: una mostra de solidaritat i unitat transatlàntica que ha de continuar”. I en segon terme, que “Espanya podria contribuir a reforçar la unitat europea en la relació amb Rússia”. En definitiva, els analistes de l’Elcano conclouen que “l’única possibilitat de la UE per conviure amb Rússia és enfortir la resiliència democràtica dels seus estats membres i donar suport a les transicions democràtiques als països de l’espai postsoviètic per escapar-se de la influència de Moscou”.
Informa:ELMON.CAT (9-1-2022)

39 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: