(NÚRIA ORRIOLS)
El TJUE dona la raó parcialment a Llarena però introdueix excepcions per denegar l’extradició.
Luxemburg avala rebutjar l’entrega de Puigdemont si s’acredita la vulneració de drets d’un grup “objectivament identificable”.
(NÚRIA ORRIOLS )
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha resolt aquest dimarts el matí una qüestió clau per al futur dels exiliats: ha marcat el terreny de joc sobre les euroordres que pot emetre el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena i el marge dels estats membres de la Unió Europea per rebutjar-les. I, en aquest sentit, ha conclòs que Bèlgica no podia denegar l’extradició de l’exconseller Lluís Puig per manca de competència del Tribunal Suprem sense sol·licitar abans més informació a Espanya. Ara bé, sí que es pot negar a aquesta entrega si acredita de forma “precisa” que hi ha risc de vulneració de drets fonamentals per una deficiència “generalitzada” del sistema judicial -com deia l’advocat general del TJUE- i també -i aquesta és una novetat important per a la defensa dels exiliats- si es demostra de forma “precisa” que la persona que es reclama pertany a un “grup objectivament identificable” a qui no hi ha garantia de tutela judicial efectiva a Espanya.

La resolució del TJUE afirma que la denegació d’euroordres ha de tenir un “caràcter excepcional”, ja que en general ha de regnar la confiança mútua entre els estats membres. Ara bé, acota quan un estat pot rebutjar l’entrega i estableix que ha de fer un “examen” tenint en compte el següent:

Si existeix un “risc real” de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu degut a “deficiències sistèmiques o generalitzades” en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor -és a dir, Espanya- o a “deficiències” que afectin la “tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones al que pertanyi l’interessat”.
Si hi ha “raons serioses i fonamentades” per creure que la persona reclamada, en la seva “situació individual” i d’acord amb la “naturalesa de la infracció” i el “context”, córrer aquest risc de vulneració de drets si és entregada.
Que el TJUE assenyali d’una innovació al que fins ara havia dit el TJUE respecte la denegació de les euroordres i dona als advocats dels exiliats un filó per defensar-se. De fet, és un dels arguments que havien al·legat davant de Luxemburg a l’hora de justificar que hi ha un risc de vulneració de drets en el cas del processament dels independentistes.

Aquestes conclusions no només afecten a l’exconseller Puig sinó que de retruc tots els exiliats dins el sistema d’euroordres: l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí -la secretària general d’ERC, Marta Rovira, no està afectada perquè és a Suïssa i està fora de la UE-.

L’impacte de la decisió del TJUE
Què va dir l’advocat general?
El pronunciament de la sala arriba després que el juliol passat emetés la seva opinió l’advocat general, Jean Richard de la Tour, jurista francès, que va ser molt més favorable a les tesis de Llarena. El seu veredicte va consistir en dir que els tribunals belgues no podien rebutjar l’entrega de Puig per risc de vulneració de drets fonamentals sense demostrar “deficiències sistèmiques” en el sistema de dret espanyol d’acord amb “dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades”. De fet, fins i tot qüestionava que un estat de la UE, en aquest cas Bèlgica, en una situació judicial concreta pugui provar aquestes deficiències, ja que seria una “expressió d’una desconfiança cap als tribunals” de l’estat membre que emet l’euroordre que no concordaria amb el principi de cooperació mútua dins la Unió. Unes conclusions que laminen una de les línies de defensa més importants de l’exili. La gran sala es desmarca d’aquesta idea i sí que avala que es pugui denegar l’extradició de Puigdemont i la resta d’exiliats de forma excepcional.
Informa:ARA.CAT (31-I-2023)