“El treball en grup castellanitza”.
La innovació educativa ha fet que les dinàmiques d’intercanvi pròpies del pati hagin entrat a l’aula
( RUDOLF ORTEGA )

S’han acabat la complaença i el cofoisme. Per bé que la roda de premsa de dijous passat, conjunta entre els departaments de Cultura i Educació, havia de servir per desglossar les primeres dades sobre l’ús de la llengua catalana als centres educatius (de seguida hi anem), la notícia hauria de ser el compromís llançat per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, d’actuar amb transparència en el tema de la llengua. Després d’impugnar —veladament, esclar— el tarannà de la política lingüística dels últims deu anys, ja s’ha anunciat la revisió a fons de les estratègies desplegades fins ara en la promoció del català i l’inici d’una nova etapa, que serà transversal dins el govern de la Generalitat. I si s’han de donar dades negatives, doncs es donen.

Finalment disposem de dades —mínimes, però per alguna cosa es comença— de l’ús de la llengua a les escoles: no pas al pati, entorn que feia temps que centrava l’interès de l’opinió pública, sinó a dins de l’aula mateix. I si ja patíem per si podíem recuperar el català a l’estona de l’esbarjo, veient les dades de l’aula ja ens podem ben calçar. D’acord amb un estudi realitzat sobre els estudiants de quart d’ESO, només el 39,4% dels alumnes s’adrecen sempre en català al professor (el 2006, el 56%); mentre que, a l’inrevés, el professor s’adreça sempre en català als alumnes només en el 46,8% (el 2006, el 63,7%). És clar que, en el primer cas, la davallada té factors externs a la mateixa escola que s’expliquen per la reculada genèrica del català, però en el segon no s’entén si no és per la relaxació dels mateixos docents, possiblement superats pel context sociolingüístic. Durant anys hem confiat en l’escola la normalització lingüística gairebé en exclusiva, i resulta evident que l’escola no ho pot fer tot.

Però el que crida més l’atenció de les dades és què passa amb la llengua de les activitats en grup, perquè aquí entra una altra variable: el model educatiu. L’any 2006 les dinàmiques de grup dins l’aula eren catalanitzadores, en tant que el 56% de nens que parlaven sempre en català amb el professor es convertien en el 67,8% que parlaven sempre en català amb els companys. El 2021, en canvi, el 39,4% d’alumnes que sempre parla en català amb el professor es converteix en el 21,4% que parla en català amb els altres alumnes. Ara el treball en grup castellanitza. Una dada més al respecte: el 5,3% d’alumnes que no parla mai en català amb el professor es transforma en el 28,4% que no parla mai en català amb els companys.

Vet aquí, doncs, els efectes lingüístics de la irrupció dels canvis de la metodologia educativa, apuntats tant pel conseller d’Educació com pel secretari de Política Lingüística: el treball per projectes, la cooperació entre els alumnes, la prevalença de les competències per sobre dels continguts, el treball en grup, l’erradicació de les classes magistrals, han fet entrar les dinàmiques d’intercanvi lingüístic del pati a l’aula, i l’espontaneïtat amb què els nens interactuen en l’esbarjo és també la pròpia del procés d’aprenentatge. Si abans atribuíem la reculada de la llengua al pati als sospitosos habituals (la demografia i la manca d’oci infantil i juvenil en català), ara hi haurem d’afegir, també, la mateixa innovació educativa.

El govern, però, ja ha anunciat un pla per reconduir la situació, que passarà per donar formació a tots els docents (més de 120.000) en els propers quatre anys, perquè, tal com va dir el conseller, el canvi del model educatiu és imparable. Potser no està tot perdut i aquests canvis ens poden jugar a favor. Segons l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol Cruells, que duu les filles a una escola referent dels nous models, a través d’un bon mestratge les dinàmiques de treball a l’aula, en català, poden capgirar la situació i transformar els hàbits del pati, majoritàriament en castellà. I diu que ho té observat. Tant de bo tingui raó, i tant de bo la formació promesa incideixi especialment en les dinàmiques lingüístiques del grup i no solament a recordar als docents que no haurien de canviar de llengua perquè així ho diu la llei. Si cada cop més els alumnes aprenen entre ells, també hem de vetllar perquè la llengua formi part dels aprenentatges que es donen entre si.
Informa:ELPAIS.CAT (9-XI-2021)