EL TRENCAMENT DE JxCAT MARCARÀ EL FUTUR IMMEDIAT

“Per qu√® el trencament de Junts per Catalunya marcar√† el futur immediat ”
¬ęJunts ha arrossegat durant aquests anys un pes mort que al final sembla que no li haur√† servit de res i que se li girar√† activament en contra¬Ľ

( VICENT PARTAL )
Aquest cap de setmana es constituir√† el PNC, el nou partit que intenta aplegar aquella part de l‚Äôantiga Converg√®ncia que se sent m√©s inc√≤moda amb el president Puigdemont i amb el proc√©s cap a la independ√®ncia. Vivim uns moments d‚Äôuna incertesa tan gran que qualsevol pron√≤stic que ning√ļ vulga fer sobre els resultats en unes possibles eleccions catalanes √©s, per a dir-ho de manera suau, arriscat. Ni tan sols crec que es puga assegurar a hores d‚Äôara que els quatre partits que, pel cap baix, s‚Äôhi presentaran amb l‚Äôetiqueta d‚Äôindependentistes puguen arribar a obtenir la majoria de la cambra. Hi ha massa dubtes sobre la taula, dubtes que la pand√®mia i la crisi econ√≤mica han fet cr√©ixer exponencialment. Dit aix√≤, si n‚Äôhagu√©s de descartar un, ara mateix, crec que descartaria el PNC, o com acabe conformant-se i dient-se la maniobra. No crec que puga tenir cap √®xit. Sense Artur Mas al capdavant i aplegant, com apleguen, tan sols els professionals de la n√≤mina pol√≠tica, no veig factible que puguen arribar a entrar al parlament ‚Äďcom ja no ho va aconseguir Duran i Lleida, un candidat que tenia molt m√©s pes i notorietat. Ara, √©s evident que la maniobra pot perjudicar Junts per Catalunya, especialment si es consuma tamb√© aquest cap de setmana el trencament entre el PDECat i la resta de la formaci√≥.

I tot fa pensar que passar√† aix√≤. Les negociacions activades dins Junts per Catalunya les ha anades explicant fil per randa Pere Mart√≠ a ‚ÄėL‚Äô√ļltima‚Äė i no poden ser m√©s cristal¬∑lines. El PDECat exigeix la meitat dels c√†rrecs. Cal recon√®ixer, per tant, que la cruesa del debat √©s impressionant: o tenen els sous assegurats uns quants anys m√©s o se‚Äôn van. I sembla, pel que sabem avui, que se n‚Äôaniran, perqu√® a l‚Äôaltra banda la Crida i el president Puigdemont no semblen disposats a acceptar el xantatge. El dubte √©s quin cost tindr√† tot plegat.

Podria passar, no tinc prou elements per a saber-ho, que el PDECat, com el PNC, es limite avui a ser una simple ag√®ncia de col¬∑locaci√≥, buida de tota influ√®ncia real en el territori. Podria passar que quan es consume el trencament nom√©s se‚Äôn vaja una part minorit√†ria del partit. Si √©s aix√≠ les eleccions serviran per a fer net. Per√≤ tamb√© podria passar que o b√© al conjunt del pa√≠s o b√© en algun rac√≥, all√† on el caciquisme convergent resisteix encara millor ‚Äďcom pot ser Tortosa‚Äď, el PDECat o la seua previsible alian√ßa amb el PNC acabe arrossegant vots i aix√≤ fa√ßa mal a Junts per Catalunya ‚Äďo com s‚Äôacabe dient la candidatura de Puigdemont, perqu√® cal recordar que √©s el PDECat que t√© la propietat de la marca. √Čs clar que tampoc no es pot descartar l‚Äôefecte contrari: que una part de la poblaci√≥ que desconfiava del PDECat i les seues intencions reals, vote amb m√©s comoditat la llista de Puigdemont, una volta haja amollat el llast que el vinculava al vell partit de Jordi Pujol.

Siga com siga, el trencament, que sembla imminent, ser√† revelador d‚Äôun doble frac√†s del pujolisme. D‚Äôuna banda, ha fracassat estrepitosament la idea d‚Äôuna possible Catalunya aut√≤noma dins Espanya. Aix√≤ s‚Äôha acabat i ara la Generalitat gestiona com a m√†xim all√≤ que li deixen gestionar, sense cap poder pol√≠tic real, cosa que, per tant, obliga a continuar l‚Äôenvit independentista. I el segon frac√†s √©s la seua incapacitat d‚Äôadaptar-se als nous temps, ni ideol√≤gicament ni org√†nica. Ni entenen el moviment independentista, per m√©s que en facen servir encara la bandera, ni entenen la profunditat del cansament popular respecte del partidisme i l‚Äôorganitzaci√≥ professionalitzada de la cosa p√ļblica, el factor revolucionari de l‚Äôindependentisme. Per√≤ aquest √©s un doble frac√†s que implica tamb√© de manera inevitable un frac√†s de Junts per Catalunya. Perqu√® Junts ha arrossegat durant aquests anys un pes mort que al final sembla que no li haur√† servit de res, que se li girar√† activament en contra i que ser√† utilitzat al m√†xim en contra seu, precisament durant la contesa electoral m√©s important d‚Äôaquests darrers anys.

Els favors medi√†tics, administratius, judicials i de tota mena als continuadors de la vella Converg√®ncia seran espectaculars i crec que no es pot descartar, com ja va passar a les europees, que molts i des de moltes bandes facen tant com puguen per a impedir o entrebancar la presentaci√≥ o la campanya de la llista que encap√ßalar√† previsiblement el president Puigdemont. M√©s enll√† de la batalla fratricida, perqu√® ser√† la llista que, ara com ara ‚Äďi tot esperant de saber qu√® passar√† amb la CUP o si Prim√†ries o l‚ÄôANC faran candidatura pr√≤pia‚Äď, es presentar√† a les urnes sota la bandera de confrontaci√≥ oberta amb Espanya i la unilateralitat. Per aix√≤ el resultat electoral √©s m√©s dif√≠cil de preveure que mai, per√≤ la import√†ncia d‚Äôaquest resultat tamb√©.
A les eleccions europees o a l’acte de Perpinyà es posà en relleu que no és gens clar que els vots tinguen amo, que la gent vote sempre o es mobilitze sempre en clau partidista. Però també que hi ha una part important de la població molt motivada i amb moltes ganes de superar la desorientació política actual a partir d’una posició de fermesa i de reafirmació en el mandat del Primer d’Octubre. Saber si això es revalida també al Parlament de Catalunya serà un dels grans interrogants, potser el principal i tot, d’aquestes eleccions que no han estat convocades encara però que ja s’han engegat.
Informa:VILAWEB.CAT (25-6-2020)

173 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: