EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL QUE NO REPRIMIA CATALUNYA

“El Tribunal Constitucional que no reprimia Catalunya”
El primer TC, constitu√Įt el 1980, estava presidit per un antic combatent republic√†, Manuel Garc√≠a Pelayo, i va sorprendre amb sent√®ncies progressistes
(PEP MART√ć )
Han passat 43 anys des de la promulgació de la Constitució espanyola. Han canviat moltes coses, entre elles la composició del Tribunal Constitucional (TC) i el perfil de la major part dels magistrats designats. Des de fa anys, el TC és un tribunal de majoria conservadora i mentalitat unitarista. Però no sempre va ser així.

Actualment, moltes de les votacions dels magistrats tenen un resultat previsible, amb poc marge per a les sorpreses, per√≤ aquell primer Constitucional va n√©ixer amb sorpresa maj√ļscula. La UCD, el partit d’Adolfo Su√°rez al govern, va postular com a membre del tribunal Emilio Men√©ndez, exministre d’Educaci√≥, i esperava la seva elecci√≥ com a president. Hi havia cert consens, semblava, entorn la seva figura. Els socialistes preferien a Miguel D√≠az de Velasco, que semblava el preferit com a vicepresident.

Per√≤ els magistrats van decidir una altra cosa, un gest dels membres del tribunal pensat per no sotmetre’s al criteri dels partits majoritaris. Per quasi b√© unanimitat va ser elegit president Manuel Garc√≠a Pelayo, un home de perfil liberal. El m√©s conservador Joaqu√≠n Arozamena va ser elegit vicepresident. Men√©ndez es va quedar amb un pam de nas i, de retruc tamb√© Adolfo Su√°rez, que havia apostat per ell i vivia un greu proc√©s d’erosi√≥ pol√≠tica i personal. El 23-F estava a prop.

Aquella elecci√≥ de president del tribunal va ser un primer missatge d’independ√®ncia que els magistrats van voler enviar al poder pol√≠tic. Per√≤, a m√©s, el perfil de Garc√≠a Pelayo ja deia moltes coses. Catedr√†tic de Dret Constitucional, tenia 71 anys i havia estat proposat pel PSOE, en aquell moment a l’oposici√≥. Havia combatut en l’ex√®rcit republic√† durant la Guerra Civil i s’havia exiliat a finals dels quaranta, quan va veure barrat el pas a una c√†tedra universit√†ria pel seu perfil antifranquista. Aleshores va decidir traslladar-se a viure a Am√®rica Llatina. Va estar molts anys a Caracas, on va dirigir l’Institut d’Estudis Pol√≠tics i va comen√ßar a produir una obra te√≤rica que el faria un referent de molts constitucionalistes.

Una de les caracter√≠stiques del primer TC √©s la poca pres√®ncia de jutges en exercici i, en canvi, el predomini d’acad√®mics i professors de Dret Constitucional. Molts experts atribueixen a aquest fet el car√†cter m√©s obert de molts sent√®ncies. Els darrers anys, en canvi, han predominat els jutges en les designacions de magistrats, fet que ha endurit la visi√≥ de l’at tribunal.

Juristes emblemàtics

Tres figures emblem√†tiques d’aquell TC i que forjarien la cultura jur√≠dica del tribunal van ser Francisco Rubio Llorente, lletrat de les Corts durant la Transici√≥ i redactor del primer reglament electoral; Francisco Tom√°s y Valiente, catedr√†tic de Dret i despr√©s assassinat per ETA; i Gloria Begu√©, economista de prestigi. De Rubio Llorente, un catedr√†tic de perfil moderat proper a la UCD, cal recordar el seu article del 2012 Un refer√®ndum per a Catalunya, on obria la porta a la realitzaci√≥ d’una consulta sobre l’autodeterminaci√≥, aix√≤ s√≠, amb molts matisos i condicionants, i despr√©s de comprovar “l’amplitud i solidesa d’aquesta suposada voluntat popular”. En tot cas, el posicionament del jurista va indignar la dreta espanyola.

Sentències progressistes

Una de les primeres sent√®ncies del TC, del novembre del 1981, va afectar la legislaci√≥ laboral, en establir la figura de l’acomiadament “radicalment nul”. El cas afectava dos treballadors acomiadats per la seva actuaci√≥ com a membres d’un sindicat. A partir d’aquesta sent√®ncia, qualsevol acomiadament que es fes amb infracci√≥ de drets fonamentals era considerat nul i aix√≤ implicava la readmissi√≥ de la persona acomiadada.

Bona part de les sent√®ncies emeses pel TC en els seus anys inicials van respondre a una visi√≥ progressista dels problemes socials. Eren els anys inicials de l’etapa socialista de govern, quan la dreta pol√≠tica restava en una posici√≥ redu√Įda. El 1985, va tenir molt impacte una sent√®ncia del TC que emparava una mestra acomiadada de l’escola Lestonnac de Mollet del Vall√®s per no ser cat√≤lica. Va ser un cas que va generar un intens debat entre la llibertat ideol√≤gica establerta a la Constituci√≥ i l’ideari del centre.

Una de les sent√®ncies amb m√©s impacte pol√≠tic es va produir el desembre del 1983, a prop√≤sit de l’expropiaci√≥ de Rumasa, en mans de Jos√© Mar√≠a Ruiz Mateos, davant la grav√≠ssima situaci√≥ que travessava el grup. AP va presentar recurs i el debat en el si del TC va ser tens i es va arribar a la votaci√≥ dram√†tica del 2 de desembre del 1983, en qu√®, davant de l’empat a 6 entre els 12 magistrats, Garc√≠a Pelayo va rec√≥rrer al vot de qualitat per avalar l’expropiaci√≥ per utilitat p√ļblica i inter√®s social. Al fer-ho, va salvar el govern de Felipe Gonz√°lez.

La Loapa, enterrada

Per Catalunya, la sent√®ncia m√©s rellevant dels primers anys d’hist√≤ria del TC va ser la que va declarar inconstitucionals 14 articles de la Loapa, la llei aprovada per UCD i PSOE per “harmonitzar” les compet√®ncies de les autonomies i que deixava en posici√≥ d’enorme feblesa la capacitat normativa de les comunitats aut√≤nomes. De fet, la Loapa va elaborar-se quan encara s’escoltaven els sabres del 23-F.

El TC de Garc√≠a Pelayo, Tom√°s y Valiente, Rubio Llorente i Gloria Begu√© va eliminar el car√†cter org√†nic de la norma i la va situar per sota del rang jur√≠dic dels estatuts d’autonomia. Begu√©, una acad√®mica moderada, va ser la ponent de la sent√®ncia.

Per√≤ aquests juristes, conscients de les concessions i equilibris que s’havien fet durant la Transici√≥, van passar i no van tenir successors. A partir dels anys noranta, les noves fornades del TC, amb un pes creixent dels magistrats proposats pel PP i pels sectors menys autonomistes del PSOE, van imprimir una inflexi√≥ a la dreta i centralitzadora al tribunal que encara dura.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (6-XII-2021)

65 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: