EL TRIBUNAL, CONTUNDENT: ” LA CONDUCTA DE VALTÒNYC NO ÉS PUNIBLE A BÈLGICA “

(MAITE PIULACHS )

Els tres magistrats del Tribunal d’Apel·lació de Gant, a Bèlgica, són contundents en la resolució, difosa avui, sobre el delicte d’amenaces pel qual el raper Valtònyc va ser condemnat a sis mesos de presó a l’estat espanyol. “En l’ordenament jurídic intern belga, la conducta esmentada no és punible”, i, per tant, no n’aprova l’extradició. L’Audiència Nacional va demanar l’extradició del mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, el maig del 2018 per la condemna de tres delictes: enaltiment del terrorisme (dos anys de presó), injúries a la Corona (un any) i amenaces (sis mesos). Els dos primers van ser descartats per la justícia belga, i ara es confirma la negativa per entregar-lo pel tercer.

El tribunal, en divuit planes, relata que des del tribunal de l’estat espanyol es va enviar a les autoritats belgues una segona ordre de detenció de Valtònyc per unes expressions en una cançó. Hi deia: “Jorge Campos mereix una bomba atòmica. Estic traient l’artilleria i tota la resta necessària. Volem que tots aquests senglars morin”. Campos actualment és diputat per Vox al Parlament Balear.

S’hi detalla que la cançó esmentada va aparèixer en un CD i en un videoclip (que incloïa una foto de Jorge Campos) amb la cançó, que es va distribuir a través d’un canal de YouTube. També s’explica que en “la sentència de l’Audiència Nacional es demostra que Jorge Campos és president del Círculo Balear, un moviment anticatalà, i el seu president hauria patit atacs radicals de diversos grups independentistes de Mallorca, amb els quals Valtònyc hauria tingut connexions”.

No obstant això, el tribunal belga raona que “el primer jutge va observar amb raó en aquest sentit que els esmentats actes d’amenaça oral no són punibles segons la legislació belga sense condició” i hi afegeix que “no apareix en els documents disponibles que la lletra de la cançó fos publicada”.

Abans, el tribunal de Gant exposa que “no pot ocupar el lloc de les autoritats judicials espanyoles”, que a més en aquest cas és una sentència ferma. Hi precisa, però, que “sí que ha de revisar la doble criminalització”, que en aquest cas considera que no es compleix. És a dir, que la cançó de Valtònyc no seria delicte d’amenaces a Bèlgica i, per tant, no el pot entregar.
Injúries al rei

El tribunal també recorda que a petició seva, el 15 de setembre de 2020, va preguntar sobre l’article 1 de la llei de 6 d’abril de 1847 que castiga els insults al rei —que, entre altres coses, criminalitza els insults, crits o amenaces expressats públicament a “la persona del Rei”—, en relació amb l’article 19 de la Constitució en conjunció amb l’article 10 del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), i que el Tribunal Constitucional va donar una resposta per sentència de 28 d’octubre de 2021.

En concret, El Tribunal Constitucional belga va dictaminar que l’article 1 de la llei del 6 d’abril de 1847 que castiga els insults al rei viola l’article 19 de la Constitució, llegit conjuntament amb l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. El Tribunal Constitucional es va referir, entre altres, a la sentència d’Otegi Mondragon v. Espanya, del TEDH, en la qual l’esmentat tribunal europeu va declarar (entre altres) que l’interès d’un estat en la protecció de la reputació del seu propi cap d’estat no pot justificar concedir a aquest cap d’estat un privilegi o protecció especial respecte al dret a la difusió d’informació i llibertat d’expressió sobre el cap d’estat. Per això el Tribunal d’Apel·lació de Gant va refusar entregar Valtònyc pel delicte d’injúries al rei.

El tribunal belga ja va descartar entregar Valtònyc perquè va ser condemnat a dos anys de presó per enaltiment de terrorisme, i l’extradició ha de ser per delictes amb una pena mínima de tres anys de presó. Amb tot, va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en quin moment s’havia de considerar el delicte: quan es realitza el procés penal o després amb la petició l’euroordre, ja que el tribunal espanyol va al·legar que aquest delicte s’havia ampliat a tres anys. El tribunal belga també recorda: “Aquest tribunal considera que en el seu propi ordenament jurídic intern no es castiga l’enaltiment del terrorisme i la humiliació de les víctimes”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (28-XII-2021)

139 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: