EL TRIPLE PACTE DE JUNTS PER INVESTIR ARAGONÈS: BRUSEL·LES, BARCELONA, MADRID

( ISABEL GARCÍA PAGÁN )
Segon intent, segona derrota. Un mes i mig després de les eleccions, Pere Aragonès continua esperant el vistiplau de Junts per convertir-se en el 132è president de la Generalitat; i el Govern superarà els sis agònics mesos en funcions en plena crisi sanitària, econòmica i social. El candidat i ERC tenen pressa per instal·lar-se a Palau, però el partit de Carles Puigdemont ha decidit fer ús dels seus 32 diputats per controlar els tempos. Així doncs, Junts es reivindica i reivindica Carles Puigdemont com a líder del procés.

No hi va haver esprint negociador fins a la segona votació d’ahir al ple del Parlament, però la tensió ha baixat molts graus. El Consell Executiu es va reunir a ­Palau, aquesta vegada sense comiat, sinó amb la necessitat d’“aguantar una mica més”. El calendari és un ­misteri, però els negociadors i els amants de les efemèrides de ­cada partit apunten a un acord la segona meitat d’abril, entre el dia de la República i la diada de Sant Jordi.

En qualsevol cas es pretén evitar arribar al 26 de maig, nou límit legal, sense un acord. A més, Junts té un nou estímul. L’existència d’un Govern efectiu a Catalunya en plena cursa electoral a la Comunitat de Madrid pot incomodar Pedro Sánchez si es reclama la convocatòria de la taula de diàleg entre ­governs.

Per aconseguir-ho, el to dels discursos va canviar, els retrets van ser els justos entre els socis –“La digestió del 14- F pot ser lenta però no eterna”, va etzibar Sergi Sabrià a Junts–, es van fer oferiments per “obligació” i es va marcar territori com mai. Encara queden actes per escenificar i distància per salvar. Ahir, els consellers d’ERC d’una banda, els de Junts de l’altra a l’auditori del Parlament; aplaudiments republicans per al candidat, més silenci postconvergent…

Aragonès va incloure en la seva al·locució una cita del discurs de Carles Puigdemont en la qüestió de confiança del 2017, va subratllar els encerts de l’1- O i el 3- O, també les seves mancances, va passar de puntetes pels comuns i va apressar a un acord amb Junts. El compromís és evitar eleccions i la intenció de Junts mantenir el pols, mentre no s’assoleixi un pacte global de govern. L’única certesa, que Aragonès serà president.
El calendari
L’objectiu és fer-se la foto la segona quinzena d’abril entre el 14 i Sant Jordi

ERC dona per superat l’escull del Consell per la República i el paper protagonista que s’atorga a Carles Puigdemont a Junts. Però el conflicte dona molt més de si que l’acord per reformular l’organisme i dotar-lo d’una direcció col·legiada en què siguin presents tots els partits i entitats independentistes. El problema s’ esquiva, no es tanca.

La proposta plantejada per Toni Comín –exconseller d’ERC, eurodiputat de Junts– va ser traslladada diumenge a la nit a Marta Rovira i Pere Aragonès. Durant dilluns no hi va haver cap comunicació entre els negociadors, a Junts desconfiaven de tant silenci… Aragonès va reconèixer la pluralitat de l’independentisme i va apel·lar a la coordinació de tots els espais – “dins de Catalunya i fora”– però ERC no vol bicefàlies amb Puigdemont: el lideratge correspon al Parlament, el Govern i el president. Un lideratge, va insistir amb la mateixa fórmula de divendres passat, indelegable i insubstituïble. “Ni substitucions ni tuteles”, és la divisa republicana.

A Junts volen evitar posar Puigdemont sota el focus, de manera que prefereixen parlar de “bifurcació” de funcions entre el Govern i l’extensió del procés independentista. “No sobren lideratges”, repliquen a ERC. Els postconvergents volen concretar una alternativa si el diàleg amb el Govern central encalla i ERC vol tenir totes les portes obertes. De moment, amb el compromís d’ERC de tornar al Consell per la República, els objectius de la negociació es ressituen. Ara amb els ulls posats al Congrés.

Junts estima que no té sentit un pacte de govern a Catalunya si no té extensió a Madrid. Es tracta d’una esmena a la totalitat a l’estratègia d’ERC a Madrid i el seu suport parlamentari a Sánchez. El que Junts posa sobre la taula no només és la defensa conjunta de l’amnistia i l’autodeterminació, sinó davant debats pressupostaris, d’infraestructures… “Passar dels pactes màgics als pactes efec- tius”, va ser el missatge amb destinació a Gabriel Rufián. ERC no ­sucumbirà. Els seus tretze diputats al Congrés són el comodí de la majoria parlamentària que sustenta Sánchez.

Un altre front en què batalla Junts és el pacte d’ERC amb la CUP. “No ens sentim interpel·lats”, va sostenir Gemma Geis, i l’anticapitalista Eulàlia Reguant va replicar: “La renda universal no es toca”. De fet, si es modifiqués el document, la CUP tornaria a sotmetre’l a consideració de les seves bases, amb els riscos que això comporta. Junts vol posar per escrit les lleis de la legislatura, les polítiques i el repartiment de responsabilitats. Per Aragonès, les diferències són “matisos” i els obstacles “no són insalvables”.
La negociació
L’escull del Consell per la República es dona per superat; ara toca el vot a Madrid

El socialista Salvador Illa veu Aragonès “perdedor”, i Jéssica Albiach, “doblement humiliat”. L’alternativa del tripartit és ara més inviable que mai, tot i que la líder dels comuns va tornar a oferir-se.

“Marxem amb deures”, va concloure la presidenta del Parlament, Laura Borràs, després de la sessió. Els diputats sortien a correcuita. Algun va canviar abans l’americana i la camisa per una dessuadora… “Tornarem”, va ser la frase de l’equip d’Aragonès abans de la votació.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (31-3-2021)

240 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: