EL TS BURLA EL DRET EUROPEU I DONA LA RA√ď A LA JEC AMB PUIGDEMONT

La Sala III contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha dictat dues sent√®ncies en qu√® desestima els recursos plantejats per Carles Puigdemont i Antoni Com√≠n contra tres acords de la Junta Electoral Central, de 13 i 20 de juny del 2019, en els quals es va comunicar al Parlament Europeu que es deixaven vacants els seus escons com a eurodiputats electes fins que no prestessin acatament a la Constituci√≥ espanyola, i es va denegar la seva inclusi√≥ en la llista d’electes remesa a la cambra europea.

La resolució arriba tard i no és efectiva, perquè Puigdemont i Comín son eurodiputats i només la cambra europea pot decidir ara sobre el futur dels seus diputats.

L’alt tribunal avala la constitucionalitat i legalitat de l’actuaci√≥ de la Junta Electoral Central en aquest cas, ja que “ha aplicat amb tota correcci√≥ la llei org√†nica de R√®gim Electoral General”, i “no ha discriminat els recurrents ni incorregut en arbitrarietat o en infracci√≥ dels seus drets fonamentals” i “no ha obrat per motius pol√≠tics contra ells. Els actes recorreguts no comporten, doncs, cap persecuci√≥ pol√≠tica dels Srs. Puigdemont i Casamaj√≥ i Com√≠n i Oliveres”, diuen les sent√®ncies.

La sala explica que “la persistent invocaci√≥ del dret de la Uni√≥ Europea que trobem en la demanda i en les conclusions dels recurrents no es tradueix en la identificaci√≥ d’un sol precepte que suposi un plus en mat√®ria de llibertat i igualtat respecte de la garantia que d’aquestes ofereix l’ordenament constitucional espanyol. No demostren el que afirmen sobre aquesta superior protecci√≥ externa. I ens trobem que en l’Acta Electoral de 1976, a m√©s de la remissi√≥ al dret dels Estats, no hi ha cap previsi√≥ que impedeixi exigir l’acatament a la Constituci√≥ de la manera en qu√® ho requereix l’article 224.2”.

En aquest sentit, el tribunal considera improcedent plantejar, com van sol¬∑licitar els recurrents i tamb√© la Fiscalia, i els lletrats de les Corts Generals i de la mateixa Junta, una q√ľesti√≥ prejudicial al TJUE sobre si √©s compatible amb el dret de la UE l’article 224.2 de la llei org√†nica de R√®gim Electoral General (LOREG), que estableix que els candidats electes hauran de jurar o prometre acatament a la Constituci√≥ davant la Junta Electoral Central, i que si no ho fan, la Junta declarar√† vacants els escons corresponents als diputats del Parlament Europeu que no haguessin acatat la Constituci√≥ i suspeses totes les prerrogatives que els puguin correspondre per ra√≥ del seu c√†rrec, tot aix√≤ fins que es produeixi l’acatament.

El motiu de desestimar el plantejament de la q√ľesti√≥ prejudicial √©s que tots dos recurrents han estat reconeguts posteriorment com a eurodiputats pel Parlament Europeu, despr√©s de la sent√®ncia del TJUE de 19 de desembre de 2019 en la qual es va respondre a una q√ľesti√≥ prejudicial del Suprem relativa a l’abast de la immunitat d’Oriol Junqueras. Per tant, segons expliquen els magistrats, sigui el que sigui el pronunciament a qu√® arrib√©s el TJUE si es planteg√©s ara q√ľesti√≥ prejudicial, no tindria cap rellev√†ncia per a les pretensions substantives dels recurrents ja que √©s notori que han estat reconeguts com a membres de Parlament Europeu i que com a tals estan exercint els seus c√†rrecs.

Les sent√®ncies insisteixen en la constitucionalitat del requisit d’acatar la Constituci√≥ que estableix l’article 224.2 de la llei electoral, i destaca la inexist√®ncia de preceptes i de jurisprud√®ncia europeus que ho considerin incompatible amb el dret de la Uni√≥.

Pels jutges, “requerir l’acatament a la Constituci√≥ com a condici√≥ per accedir a un c√†rrec obtingut per elecci√≥ democr√†tica dels ciutadans no √©s una cosa desconeguda en el dret constitucional ni pot reduir-se a mera formalitat intranscendent. Tot i que la ra√≥ concreta de la seva exig√®ncia i la forma de complir-la vari√Į en funci√≥ de les circumst√†ncies hist√≤riques i culturals, en tot cas √©s un acte personal√≠ssim que en l’ordenament espanyol no implica l’adhesi√≥ ideol√≤gica als principis i valors de la Constituci√≥ ni a l’organitzaci√≥ del poder que estableix, sin√≥ el respecte als procediments que s’hi preveuen, tamb√© per reformar-la, fins i tot en la seva totalitat, ja que el seu article 168 ho admet “.

El tribunal recorda en les seves sent√®ncies que Puigdemont i Com√≠n i estan acusats de delictes molt greus i que, per sostreure’s a l’acci√≥ de la just√≠cia, van fugir d’Espanya. I que en aquesta condici√≥ de pr√≤fugs es van presentar com a candidats a les eleccions europees del 2019, ja que la llei org√†nica de R√®gim Electoral General no prohibeix que els que es trobin en la seva situaci√≥ puguin conc√≥rrer a aquestes eleccions. Per aix√≤, la mateixa Sala III va emparar el seu dret a ser elegits mitjan√ßant la interlocut√≤ria de 5 de maig del 2019 i va determinar aix√≠ les posteriors sent√®ncies dels jutjats contenciosos administratius a qu√® es refereix la demanda.

Convocats els electes per prestar davant la Junta Electoral Central l’acatament a la Constituci√≥ el dia 17 de juny de¬īl 2019, a les 12.00 hores, al palau del Congr√©s dels Diputats, Puigdemont i Com√≠n no s’hi van presentar i van pretendre que es tingu√©s per fet l’acatament per imperatiu legal mitjan√ßant un document notarial atorgat a B√®lgica. Aix√≤ no va ser acceptat per la Junta Electoral Central i, per aix√≤, no els va incloure en la relaci√≥ enviada al president del Parlament Europeu i va resoldre en els termes de l’article 224.2 de la llei org√†nica que, fins que no acatin la Constituci√≥ davant seu, els seus escons es considerarien vacants i suspeses totes les prerrogatives que els puguin correspondre per ra√≥ dels seus c√†rrecs.
Informa:ELNACIONAL.CATT (11-6-2020)

240 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: