“Pressió a Puigdemont: així es bunqueritza el Suprem davant d’Europa”
L’alt tribunal, que fins ara havia obviat la sentència del TJUE, fa una interpretació a mida dels arguments dels jutges europeus i aplana el terreny per emetre noves euroordres contra els exiliats.
(BERNAT SURROCA)
L’exili torna a situar-se sota el focus. El dia 5 de juliol, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) dictarà sentència sobre la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i dirà si el suplicatori que va demanar el Tribunal Suprem al Parlament Europeu es va fer de manera correcta o no. Paral·lelament, el Suprem ha ensenyat les cartes i ha concretat com interpreta la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 31 de gener, una resolució important per a l’estratègia de l’exili, que dona nous elements als independentistes per seguir lliurant la batalla a Europa. Després de mesos d’immobilisme, el Suprem ha optat per bunqueritzar-se i mantenir la línia dels últims anys contra Puigdemont i la resta d’exiliats, i aplana el terreny per a noves euroordres en funció del que passi en les properes setmanes.
Puigdemont serà protagonista durant la campanya de Junts, sigui perquè la sentència del TGUE, que es farà pública en vigílies de la cursa cap al 23-J, li és favorable o bé perquè li és contrària. Es tracta d’una de les peces clau de l’estratègia jurídica de l’exili que pot obrir la porta a noves euroordres. Les ordres de detenció són ara més probables després de la darrera sentència del Suprem, que tanca files amb Pablo Llarena, confirma la interpretació feta pel jutge instructor de la reforma del codi penal -cau la sedició, però es manté la malversació greu- i dona resposta, després de mesos d’esquivar la qüestió, a la justícia europea. L’alt tribunal se sent plenament competent per perseguir i jutjar els exiliats, nega cap vulneració de drets durant el procediment i descarta també cap mena de deficiència generalitzada a la justícia espanyola.
No se sent interpel·lat pel paràgraf 100
El Suprem ha optat per blindar-se i enviar el missatge que perseguirà Puigdemont i la resta de l’exili fins al final. Un dels punts clau per la defensa és la competència de l’alt tribunal espanyol per jutjar els independentistes i els advocats van ressaltar la importància del paràgraf 100 de la sentència del TJUE, que qüestiona que sigui el Suprem l’encarregat de veure la causa de l’1-O. El Suprem desmunta aquest argument i diu que és el tribunal competent per perseguir els fets perquè als eurodiputats se’ls aplica l’aforament dels diputats espanyols, és a dir, que se’ls jutja al Suprem.
Això és així des de fa més de trenta anys, és un criteri consolidat a Espanya, i en la causa del procés hi ha una trentena de resolucions que ho ratifiquen. Tota aquesta jurisprudència serveix al Suprem per dir que hi ha “base legal reiterada i sòlida” que li atorga la competència per a aquest tipus de casos, cosa que rebutja també l’argument que sigui una decisió feta a mida per perjudicar els independentistes. Precisament aquesta base legal que defineixi la competència del Suprem és un requisit que fixa el TJUE i com que a criteri de l’alt tribunal existeix, no se sent interpel·lat per aquest paràgraf 100.
No hi ha deficiències sistèmiques a Espanya
Una de les afirmacions més reiterades en la sentència del Suprem nega l’existència de deficiències sistèmiques al sistema judicial espanyol. Això és així, sosté l’alt tribunal espanyol, perquè hi ha base legal que justifica la seva competència per jutjar el cas dels exiliats, però també perquè existeix un sistema de recursos per impugnar les decisions adoptades, com també reclama la mateixa sentència del TJUE, i perquè en tot el procediment -que ja fa més de cinc anys que dura- els investigats han tingut totes les garanties. De fet, el Suprem parla de “tracte exquisit” i nega que se’ls hagin vulnerat drets, cosa que xoca amb diversos dictàmens de l’ONU.
La defensa espera poder acreditar, arribat el moment, aquestes deficiències que, d’acord amb el TJUE, no han de ser generalitzades, sinó que poden afectar un “grup objectivament identificable” de persones, que podria ser el moviment independentista català. “No existeix cap element que permeti afirmar l’existència de deficiències en el funcionament del sistema judicial intern espanyol”, rebla el tribunal. En la mateixa línia, el Suprem també nega que existeixin proves que demostrin una suposada manca d’imparcialitat del jutge Llarena que permeti, arribat el moment, rebutjar una euroordre contra els exiliats.
Informa:NACIODIGITAL:CAT (29-VI-2023)
