EL TS REVOCA QUE S’APLIQUI L’ARTICLE 100.2 A FORCADELL

El permís penitenciari perquè Carme Forcadell sortís a treballar no està justificat. Almenys així ho creu el Tribunal Suprem, que ha establert que la competència per a resoldre els recursos d’apel·lació de l’article 100.2 del reglament penitenciari és del tribunal sentenciador, és a dir seva. I amb aquesta competència ha revocat l’aplicació de l’article 100.2 a l’expresidenta del Parlament “per falta de justificació i desconnexió amb la reinserció”. És el permís del qual disposaven els presos polítics quan encara no havien obtingut el tercer grau penitenciari. D’aquesta manera, també estudiarà el de la resta de presos.

En la interlocutòria, de la qual ha estat ponent el jutge Manuel Marchena, el tribunal del procés ha estimat el recurs que va presentar la Fiscalia i ha revocat la interlocutòria del jutjat de vigilància penitenciari número 3 de Lleida, que va avalar el règim del 100.2 per a Carme Forcadell. Aquest règim més flexible va ser proposat el passat febrer per la junta de tractament de la presó de Mas d’Enric. La sala segona també aprofita per tancar la controvèrsia i declarar-se competent per a tots els recursos d’apel·lació al respecte.

Els magistrats sostenen que “no existeix cap connexió” entre el programa de tractament aprovat, consistent en tasques de voluntariat i acompanyament a un familiar fora de la presó, i el procés de reinserció. Per això consideren “injustificable” que se li apliqui “aquest règim de semillibertat de facto del qual gaudiria abans d’haver complert ni una quarta part de la condemna”.

La interlocutòria assenyala que “la proposta corresponent i la seva aprovació pel jutge de vigilància penitenciària han de reflectir una necessitat que ha d’estar vinculada directament amb el procés de reinserció del penat”. Els magistrats sostenen que cal “identificar la necessitat de la mesura, la impossibilitat de la seva execució a l’interior del centre penitenciari, la seva rellevància davant altres alternatives i, en definitiva, la seva provisionalitat o permanència en el temps”. I són contundents: “L’article 100.2 no pot amagar excarceracions pròpies del tercer grau”.

“El règim de recursos previst pel nostre sistema per controlar les decisions de l’administració penitenciària era –i continua sent—garantia més que suficient per evitar decisions arbitràries que, ara, arran de la decisió del jutge de vigilància penitenciària de Lleida, tenim l’oportunitat de corregir”, sosté la resolució.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-7-2020)

126 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: