EL TS SE SURT AMB LA SEVA SOBRE EL CONFINAMENT DELS PRESOS

“El Suprem se surt amb la seva ”
( JOSÉ ANTICH )

Un advertiment per a uns o una amenaça per a altres per part del Tribunal Suprem ha estat suficient perquè les juntes de tractament de les presons catalanes on hi ha interns els presos polítics hagin denegat que passin el confinament pel coronavirus a casa seva. És una decisió certament sorprenent quan en diverses presons espanyoles s’està enviant als seus domicilis penats que ja gaudeixen, com els presos polítics catalans, del segon grau i del 100.2 per anar a treballar a l’exterior. A més, no ha fet falta cap resolució judicial per part de l’Alt Tribunal perquè el resultat final hagi estat negatiu i n’han tingut prou amb tan sols una breu nota els mitjans de comunicació dimarts passat després que la consellera de Justícia, Esther Capella, obrís la porta en una entrevista radiofònica a un confinament domiciliari.

Després de les condemnes del Suprem als presos polítics de desenes d’anys de presó, no és exagerat pensar que l’advertència del tribunal als funcionaris que podien estar prevaricant amb una decisió així ha tingut el seu impacte emocional a l’interior de la conselleria de Justícia que és, al cap i a la fi, la que ha de fer front a les decisions que s’adopten. “Algú s’ha espantat”, ha assenyalat gràficament la consellera Dolors Bassa, actualment reclosa al centre penitenciari de Puig de les Basses, a l’Alt Empordà.

El fet que també aquest dijous el ponent de l’informe del Consell d’Europa sobre els presos polítics, el diputat letó Boriss Cilevics, hagi demanat a Espanya el seu confinament domiciliari per evitar la propagació del virus a les presons, partint del fet que no suposen una amenaça per a ningú, no és més que una prova, una altra més, de l’actuació, en aquest cas, si es vol indirecta, de la inquietant justícia espanyola. Tampoc no s’ha fet cas de l’alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, que ha demanat la sortida dels centres penitenciaris dels reclusos menys perillosos i, explícitament, dels presos polítics catalans.

No són l’ONU i el Consell d’Europa organismes qualssevol, encara que semblin ser-ho a Espanya pel nul cas que se’ls fa i, de segur, el tema no ha acabat aquí. Els líders independentistes a la presó ja han enviat sengles cartes a ambdós organismes denunciant el tracte discriminatori que creuen haver rebut per part de les autoritats penitenciàries i les conseqüències que té per a ells. I la resposta arribarà. Esclar que arribarà.
Informa:ELNACIONAL.CAT (3-4-2020)

135 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: