EL TSJC DONA LA RAÓ A COSTA PERQUÈ VOL ELS ESCRITS EN CATALÀ, PERÒ ELS HI ENVIA EN CASTELLÀ

(QUICO SALLÉS )

En terminologia televisiva seria un spin-off judicial. Una derivada que, fins i tot, podria ser més intensa que el procés judicial en ell mateix, obert per suposada desobediència contra la Mesa del Parlament de l’anterior legislatura. El protagonista principal és la llengua catalana, però els altres actors són l’exvicepresident de la cambra Josep Costa i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A més, s’hi afegeix la polèmica per enfortir l’elecció de llengua del castellà a la selectivitat impulsada pel TSJC. Tot plegat, de moment ha acabat amb una resolució surrealista, escrita en castellà però accedint a les peticions de Costa perquè se li facin arribar els escrits en català.

El cas va començar el 22 d’abril, just el dia abans de la provisió de la querella de la fiscalia contra la Mesa. Va ser el dia en què Costa va demandar, amb un escrit dirigit al TSJC, l’ús de la llengua pròpia de Catalunya “en totes les comunicacions o resolucions” que l’afectessin. En l’escrit, al qual ha tingut accés EL MÓN, de 10 de juny, Costa retreu al tribunal que, de les set provisions comunicades, només dues han estat en català. La resta són en castellà. Per això, torna a insistir que les comunicacions sobre la seva causa siguin en català.

L’exvicepresident del Parlament i jurista argüeix en el seu escrit els drets lingüístics reconeguts a l’article 33.2 de l’Estatut de Catalunya, la Carta Europea de llengües regionals o minoritàries –ratificada per l’Estat espanyol– i dos acords de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el darrer del 26 de gener del 2021, en què determina “l’obligació que recau sobre els titulars dels òrgans judicials com a garants de l’efectivitat dels drets de les parts processals en aquells casos en què aquestes exercitin el seu dret d’opció lingüística”.

A més, Costa retreu al Tribunal l’acord de la sala del Contenciós Administratiu sobre l’obligació de facilitar l’accés a les preguntes en castellà en les proves de selectivitat d’enguany. “Aquesta preocupació”, escriu l’exvicepresident, “per garantir el dret subjectiu dels ciutadans a utilitzar l’idioma de la seua elecció sembla destinada sempre a garantir l’ús de la llengua espanyola en àmbits on la llengua catalana hi té un ús normalitzat. En canvi, és impossible observar la mateixa contundència a l’hora de garantir el dret d’opció quan es tracta de garantir l’ús del català en un àmbit on predomina la llengua espanyola”, retreu.

“Aquest tribunal hauria de ser el principal interessat a desmentir la percepció que els òrgans del poder judicial no actuen, en matèria de llengua, com a veritables garants de drets subjectius sinó com a instruments de dominació lingüística“, critica. En aquest sentit, etziba als magistrats que haurien de ser capaços “de complir els seus propis acords i les lleis que tan diligentment diu fer complir en altres casos, fent servir la llengua pròpia de Catalunya en aquest procediment“.

El tribunal ja ha contestat a Costa. I ho fa fet, en castellà. En la providència, a la qual també ha tingut accés aquest diari, el lletrat de l’administració de justícia ordena remetre al Servei de Normalització Lingüística, per tal que els tradueixin, tots els documents que hagin de ser remesos a Costa en català.
Informa:elnacional.cat (12-6-2021)
N.de la R.
Un cop més es demostra que el TSJC no és més que un tribunal delegat de la justícia de Castella/Espanya.Sempre corredisses quan sembla que algú pensa que s’ha trepitjat alguna ungla del peu d’algun castellano parlant.En canvi, els drets lingüístics del Catalans només ho són en teoria i per quedar bé.En definitiva, es tracta d’una justícia colonial.Convé dir-ho una i altra vegada

55 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: