EL TSJC ES CONFIRMA COM UN ACTOR POLÍTIC DECISIU EN LES ELECCIONS CATALANES

“El TSJC es confirma com un actor polĂ­tic”

L’existència d’un vot particular demostra que hi ha hagut un fort debat al tribunal.
(Editorial del diari ARA )

La interlocutòria del Tribunal Superior de JustĂ­cia de Catalunya (TSJC) en què justifica la decisiĂł de mantenir en suspens de forma cautelar l’ajornament de les eleccions contĂŠ apreciacions de carĂ cter polĂ­tic que contaminen la resta de l’argumentaciĂł jurĂ­dica. El tribunal afirma que “s’ha valorat que hi ha un interès pĂşblic molt intens en la celebraciĂł de les eleccions suspeses, perquè si no se celebren s’obre un perĂ­ode perllongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democrĂ tiques”. Com es pot mesurar aquest “interès pĂşblic molt intens”? Qui ĂŠs el TSJC per decidir quant de temps ĂŠs un “perĂ­ode perllongat de provisionalitat”? Es pot estar d’acord o no amb aquests arguments, però en tot cas sĂłn apreciacions subjectives que no tenen res a veure amb el nostre marc legal, que, per exemple en el cas del govern espanyol, no fixa cap lĂ­mit temporal perquè un executiu operi de manera interina.

MĂŠs raonables poden semblar els arguments de tipus sanitari, quan acusa la Generalitat de voler posposar unes eleccions quan ni tan sols ha limitat els moviments no essencials, però xoquem un altre cop amb la mateixa pedra. ¿És la justĂ­cia la que ha de decidir si les restriccions imposades justifiquen o no l’ajornament electoral? ÂżEs faran els jutges responsables d’un possible repunt de contagis si es produeix?

El debat jurĂ­dic s’hauria de limitar a veure si la llei permet o no ajornar unes eleccions per una causa major com ĂŠs una pandèmia. Entenem que aquest cas, com diu la interlocutòria, “planteja qĂźestions jurĂ­diques molt complexes” en un terreny desconegut provocat per la pandèmia. Però precisament per això, perquè ens trobem en un escenari nou, caldria ser el mĂ xim de flexible a l’hora d’interpretar els marcs legals. Això ĂŠs el que fa un dels membres del tribunal, que ha emès un vot particular en què afirma que entre el dret a la vida i a la integritat fĂ­sica i el dret a la participaciĂł polĂ­tica haurien de prevaldre els primers. I afegeix que la majoria de partits han estat d’acord amb l’ajornament i que fer les eleccions el 14-F pot derivar en “una baixada de la participaciĂł electoral, amb la possibilitat inherent que s’intenti deslegitimar el resultat electoral”.

Es veu, doncs, que hi ha hagut un fort debat al tribunal però que la posiciĂł favorable a l’ajornament ĂŠs minoritĂ ria, i, per tant, tot apunta que s’acabarĂ  dictaminant que les eleccions seran el 14 de febrer. De fet, els partits ja treballen amb aquesta hipòtesi. En tot cas no ho sabrem fins al 8 de febrer, sis dies abans de la cita amb les urnes i amb mĂŠs de la meitat de la campanya feta. Davant d’aquesta situaciĂł, la ciutadania ha de ser conscient que aquestes eleccions esdevindran cabdals per al futur de Catalunya i el Govern ha de fer tots els esforços per garantir la seguretat dels votants i els membres de les meses. Malgrat les circumstĂ ncies sanitĂ ries adverses, sigui quina sigui la data Catalunya necessita un Govern fort i renovat. Informa:ARA.CAT (23-1-2021)

101 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: