EL TSUNAMI DEMOCRÀTIC I EL DEBAT CONSTITUENT, DUES BONES EINES

( QUICO SALLÉS )
La ‘concertació’ de la construcció d’una virtual república catalana en el sobiranisme civil va prenent força. Si dilluns es difonia la plataforma Tsunami Democràtic, una entitat que espera articular i endreçar la desobediència civil i la protesta ciutadana, aquest migdia s’ha presentat a l’Atebneu Barcelonès la Coordinadora d’Enteses pel Debat Constituent. Una mena d’Estat major que ha de dirigir i organitzar l’estructura territorial del Debat Constituent, l’instrument per canalitzar la pluja d’idees de com hauria de ser un nou Estat. Dues plataformes que són, segons els portaveus del Debat Constituent, “complementàries”.

L’exdiputat Lluís Llach i coordinador del Consell Assessor pel Debat Constituent ha exercit de mestre de cerimònies per explicar que ja hi ha 22 d’Enteses constituïdes, 18 de les que només manquen la sessió de constitutució i 10 que han encetat els tràmits. En principi serien 52, una per comarca i els districtes de Barcelona, divides en 9 regions. Aquestes enteses estaran coordinades per un òrgan format per Lluís Llach, Gabriela Serra, Carmina Castellví, Montse Castellà, Jordi Domingo, Albert Noguera, Montse Palau i 22 delegats territorials nomenats per les 9 regions en les que s’estructura el projecte.

Les presentacions, que començaran aquesta nit a Girona, inclouen 7 jornades formatives temàtiques del 14 de setembre al 26 d’octubre. Seran master class amb ponents de caràcter formatiu i no decisòries, on ponents especialitzats presentaran arguments sobre les diferents temàtiques que es portaran a debat. Seguretat, recursos, territori, drets, règim econòmic, participació política o elements constitutius.

Aquesta nova etapa, que vol integrar més enllà de l’independentisme, es considera complementària a la lluita “al carrer” que proposa el Tsunami. “Hi ha dos escenaris, la desobediència que té un objectiu i el debat intern”, ha argüit Serra. “S’enriqueixen un a l’altra, són dues vessants que es necessiten”, ha conclòs. Aquestes dues iniciatives refermen la tesi de la confrontació però no de la desobediència institucional. És a dir, que l’independentisme i el sobiranisme en general ha conclòs que no hi ha marge institucional i que és ineficaç la mobilització a través de les institucions catalanes.
Informa:ELMON.CAT (4-9-2019)

213 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: