EL VIRATGE LINGÜÍSTIC DEL PP BALEAR: SEGUEIX LES ORDRES DE CASADO

“El viratge lingüístic del PP “.
El partit de dreta illenc, igual que passa amb el del País Valencià, segueix les ordres de Casado i assumeix més dretanisme i anticatalanisme.
( MIQUEL PAYERAS )
L’estrella del congrés del PP balear celebrat el passat 24 de juliol va ser… Isabel Díaz Ayuso. Fou convidada a assistir-hi, però no a parlar, per no llevar protagonisme a Pablo Casado i a la que havia de ser elegida nova presidenta de la formació conservadora illenca, Marga Prohens. No obstant, la madrilenya va rebre l’atenció dels mitjans de comunicació que la persegueixen allà on va i va ser el principal motiu d’atracció de la parròquia pepera. Tots els militants presents en el congrés la volien saludar i fer-se l’inevitable selfie amb ella. I la presidenta de la Comunitat de Madrid, en la seva salsa: repartint somriures, tocades de colze, moltes abraçades imprudents i deixant-se estimar. “Per cada selfie que li demanaven a Casado, a ella n’hi demanaven quatre o cinc, és una cosa increïble, la militància de base embogeix amb ella”, explica un fotògraf de premsa que hagué d’anar a cobrir l’assemblea del PP illenc. Està clar, doncs, qui fou la gran estrella de l’esdeveniment. Una anècdota? Sí, però per ventura no només. L’ayusisme influeix el partit conservador balear, si més no en el sentit del viratge cap a posicions més dures impulsades per Casado amb la intenció que Ayuso no li talli l’herba sota els peus.

El PP de Prohens. No és cap secret que el sector del PP que apadrinen José María Aznar i Esperanza Aguirre impulsa Ayuso com a futura líder. Ho sap Casado i per això ha tornat a canviar de línia estratègica. En primera instància, just després de ser elegit, adoptà la posició més dura, per competir per la dreta amb Vox, cosa que fou desastre a les urnes de 2019. Després intentà reorientar-se, tenir una imatge més moderada i per això ara fa un any destituí de portaveu parlamentària Cayetana Álvarez —agost de 2020— i dos mesos després va atacar de front el cap del moviment neofeixista Santiago Abascal durant la moció de censura —octubre de 2020. Tanmateix la nova estratègia es va tòrcer amb tot el que passà amb la fallida moció de censura a Múrcia i la convocatòria d’eleccions anticipades a Madrid. Aquestes últimes, el 4 de maig, convertiren Ayuso en l’heroïna de les bases del PP. Amb la idea de tapar la madrilenya, ara Casado torna a refer la seva línia estratègica i de bell de nou aposta per recuperar la duresa.

En aquest nou escenari, el PP illenc està fermat de peus i mans. D’allò de la dreta regionalista del temps de Gabriel Cañellas —president del Govern entre 1983 i 1995—, que funcionava quasi de forma autònoma en relació amb la marca espanyola, no en queda res. La línia la marca Madrid. Tal com s’ha vist amb la designació de Marga Prohens i com es pogué copsar en el congrés balear que la coronà com a nova presidenta orgànica i candidata a substituir Francina Armengol en la presidència del Govern després de les pròximes eleccions autonòmiques, que s’haurien de celebrar —si no hi ha avançament— al maig de 2023.

Prohens va ser designada per Casado i ningú a les Illes es va oposar al designi diví. Ni tan sols hi hagué voluntat de dissimular. L’anterior president va dimitir i un parell d’hores després Prohens feia pública la intenció de presentar-se per ser la nova presidenta. Amb l’aplaudiment de Casado i la direcció central. Val a dir que és amiga del líder espanyol des del temps que coincidiren a Nuevas Generaciones. Va ser ell el que directament la volgué a Madrid de diputada del Congrés. I ell és qui l’ha designada com a nova líder balear.

Davant l’evidència que Madrid no acceptaria cap altra opció, a Balears ningú va moure un dit. Caldria anar fins el congrés del 18 de desembre de 1994 per trobar tanta pau interna. Aleshores Gabriel Cañellas fou reelegit president de la formació conservadora amb el 95% dels vots dels compromissaris. Marga Prohens ho va ser aquest 24 de juliol amb el 99,7%. Segons el PP, això és una mostra de la unitat interna. La diferència amb els temps de Cañellas és que la quasi unanimitat d’aleshores s’havia forjat sobre les victòries electorals que havien donat als conservadors la gestió del Govern i de les principals institucions de les Illes d’ençà el 1983. Ara, pel contrari, el PP només governa el Consell d’Eivissa i la manca de discussió interna es deu més aviat a la depressió de la militància per aquest fet i, sobretot, al fet que no queda res de l’antic regionalisme. Es fa el que Madrid ordena.
Subscripció al butlletí

I ara Madrid ordena el viratge cap a la dreta i, també, anticatalanisme. Ho deixà ben clar Casado. Envergà un atac al català al millor estil dels temps de José Ramón Bauzá: “Aquí no parlau català”, sancionà. No era una relliscada pròpia ni una errada d’algun assessor boig. “A qui se li acudeix dir que les Balears són part de no sé quins Països Catalans?”, insistí. Es tracta dels símptomes d’un clar viratge. Que fa recuperar les essències anticatalanistes del PP balear.

Cal recordar que en el PP balear sempre ha existit un fort component d’aquesta orientació. Inclús en els temps regionalistes de Cañellas. El seu germà José, home de confiança política —que ocupà diversos càrrecs—, i que representava el sector intern anticatalanista, solia dir que no entenia el català perquè ell xerrava mallorquí. I com a president, és vera que Gabriel acceptà que el seu partit votés a favor de la Llei de normalització lingüística (1986) i que aprovà el Decret de mínims (1994) —d’ensenyament en català—, però sempre fou més una tàctica per evitar polèmiques que una convicció pròpia. Cañellas era partidari —i així ho deia sempre— de no “remoure” la qüestió lingüística, és a dir, de no fer res, a la pràctica.

A partir que Cañellas fou obligat el 1995 per José María Aznar a abandonar la presidència del Govern i del PP balear, el partit entrà en una llarga fase d’inestabilitat que, de fet, ha arribat fins ara. Marcada sempre per intenses confrontacions internes que en els congressos suposaven el contrast entre dues candidatures. La contrària a l’oficialista recollia l’anticatalanisme intern. I tot i ser derrotat en cada ocasió, aquest sector ha tingut tradicionalment prou influència. En especial, com és conegut, en el temps del Govern de José Ramón Bauzá (2011-2015), quan el mateix president es mostrà com un fervorós anticatalanista després ser investit president.

Es pot dir que el PP de Prohens serà tan intensament anticatalanista com ho auguren les paraules de Casado en el congrés balear de la formació? Pel que ha dit posteriorment la nova presidenta, no ho sembla i la formació està “en la defensa del que diu l’Estatut d’autonomia, o sigui en la unitat del català, però també —i això ho obliden molts— en la defensa de les modalitats”, declarava Prohens al cap de dos dies de l’assemblea que l’elegí. Així tot, i quan es veu el segell anticatalanista que vol reforçar en el PP del País Valencià el que serà el nou president, Carlos Mazón, és difícil no veure-hi el paral·lelisme.

És obvi que Casado està imposant un viratge cap a la dreta per recuperar vot del PP del que li havia restat Vox i l’abstenció. I en aquesta nova línia és probable que el PP balear tingui en la “defensa de les modalitats”, que diu Prohens, l’element clau de la seva posició lingüística. O sigui, una nova tàctica però una mateixa estratègia de fons: no oposar-se formalment a la unitat, però apostar per l’ús de les formes col·loquials davant de les estàndards.
Informa:ELTEMPS.CAT (1-VIII-2021)

66 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: