EL VIRUS JACOBÍ CONFINA ELS FONS EUROPEUS A LA MONCLOA

( PERE MARTÍ )
Jacobinisme. Mentre l’economia espanyola s’enfonsa, amb una caiguda del 18,5% del PIB, superant la de França (-14%) i la d’Alemanya (-10%), el president del govern espanyol ha volgut fer una cimera nacionalista a San Millán de la Cogolla per a refermar la unitat d’Espanya i comunicar que la recuperació econòmica de la crisi del coronavirus també es gestionarà de manera centralitzada. Pedro Sánchez no ha explicat què pensa fer per salvar l’economia espanyola que s’enfonsa ni quines mesures prendrà el seu govern. Només ha explicat com ho farà, que és de l’única manera que saben fer els successius governs espanyols, és a dir, de manera centralitzada. Tan centralitzada que ha anunciat que ell assumia el repartiment dels 140.000 milions d’euros dels fons europeus destinats a l’estat espanyol i que el seu cap de gabinet, Ivan Redondo, crearia una comissió per a fer-ne el seguiment des de la Moncloa.

Per fer aquesta proclama jacobina, s’ha fet construir un decorat magnífic al paratge del monestir de San Millán de la Cogolla, on ha citat el rei Felipe VI i tots els presidents autonòmics de l’estat espanyol. El monarca ha passat revista a ministres i autoritats autonòmiques que, posades en fila, han anat acotant el cap davant l’hereu de Juan Carlos I el corrupte, inclosos el vice-president Pablo Iglesias, antic combatent per la república avui completament reinserit, i el president basc Iñigo Urkullu, que les hores prèvies ja havia aconseguit una ampliació del sostre del dèficit per a la seva comunitat autònoma. Les famoses Glosas Emilianenses, el primer text escrit en castellà, ja contenien unes notes al marge escrites amb èuscar. Urkullu és com aquestes notes al marge, que són al costat, però sempre hi són, al mateix document, per si cal cap aclariment. No formen part del tronc del text, però l’apuntalen.

Després, tots plegats s’han fet una fotografia amb Felipe VI, ben premuts, vulnerant totes les normes de distanciament social que demanen les autoritats sanitàries. Feta la fotografia, el rei espanyol se n’ha anat, perquè un cop visualitzada la unitat d’Espanya ja no hi feia res, allà. Els membres del govern espanyol i els presidents autonòmics han entrat posteriorment en una sala on han escoltat la proposta de Sánchez de gestionar ell els fons europeus, decisió que no s’ha votat i que tots han acatat, en una reunió absolutament inútil, que no ha servit per a intercanviar posicions ni per a discutir propostes. Sánchez ja ha garantit igualtat entre totes les comunitats, que no hi haurà privilegis i que primarà la solidaritat. És a dir, que Catalunya hi sortirà perdent, i el País Valencià i les Illes també, encara que els seus presidents, Ximo Puig i Francina Armengol, no han dubtat a agafar l’avió per anar a la missa jacobina. El federalisme del PSOE només serveix per a fer mítings a la Pineda de Gavà, durant la tradicional Festa de la Rosa, i deixar content Miquel Iceta, que en mostra d’agraïment, es posa a ballar a ritme de Queen.

L’absència de Quim Torra ha servit per a trencar la falsa fotografia de la unitat i fer visible el rebuig al centralisme permanent en la gestió que fa el PSOE des del començament de la pandèmia, per no dir des del començament dels temps. La seva absència, naturalment, ha estat criticada per Iceta, que ha advertit Torra que Catalunya es podia quedar fora de joc, mentre no diu que Espanya s’enfonsa econòmicament. I una vegada més, la jugada mestra d’Urkullu ha aixecat l’ovació del seu club de fans a Catalunya, minoritari des d’un punt de vista polític però rellevant mediàticament. Una claca que aplaudeix el pactisme d’Urkullu però nega el concert econòmic per a Catalunya perquè seria insolidari.
L’únic objectiu de les lloances al PNB és desgastar el president Torra, el seu govern i els partits que l’integren. D’Iceta a Marta Pascal, que ha dit que ella hi hauria anat per ‘cantar-li les quaranta’ a Sánchez, que realment hauria quedat impressionat. Aquesta vegada Torra no s’ha deixat enganyar, perquè el govern català encara espera aquella reunió de la taula de diàleg que s’havia de fer al juliol a canvi de donar suport a l’estat d’alarma, però que finalment no ha estat possible. I qui sap si tornarà al setembre, perquè aleshores segur que Sánchez troba una altra excusa per a no convocar una taula on no té res a proposar.
Informa:VILAWEB.CAT (1-8-2020)

593 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: