EL VIRUS LINGÜÍSTIC DE LA SANITAT VALENCIANA

“El virus lingüístic de la sanitat valenciana ”
En les darreres setmanes, Plataforma per la Llengua ha denunciat tres nous casos de discriminació lingüística a València, Ibi (Alcoià) i Alzira (Ribera Alta), així com ha registrat diverses queixes per la manca d’informació en llengua pròpia a la sanitat valenciana. «L’administració ha d’informar els professionals dels drets dels ciutadans, qui han de poder ser atesos en la seua llengua. S’ha de posar fi a aquestes situacions de valencianofòbia», reclama Manuel Carceller, delegat de l’ONG del català al País Valencià, respecte d’episodis com ara infermeres escridassant a persones majors perquè parlen en castellà.
( MOISÉS PÉREZ )

En plena pandèmia de coronavirus, el gos havia jugat una mala passada a una ciutadana d’Ibi, una població ubicada a la comarca de l’Alcoià i caracteritzada per albergar diverses empreses jogueteres. L’animal domèstic havia clavat les dents a la seua mare. La mossegada, la qual va donar-se a finals d’agost, va obligar l’habitant del municipi i la seua progenitora a desplaçar-se al centre de salut. «En la consulta, vam ser víctima d’una discriminació lingüística. Quan vaig parlar-li en valencià, la metgessa, que no era l’habitual, va escridassar-me perquè canviara de llengua. La meua mare, que té el valencià com a llengua materna, va passar-se al castellà», explica aquesta comerciant que prefereix reservar-se el seu nom.

«La metgessa, però, ens va tornar a escridassar. Tot i haver-me passat al castellà, va repetir-me que parlara en espanyol. Havia assumit que em dirigiria, de nou, en valencià i va expressar-se d’aquesta manera. Arran d’aquell crit i del nerviosisme per la mossegada del gos a la meua mare, vaig marxar. No podia suportar aquella situació, ni aquells crits injustificats», afirma. I amplia: «Era la primera vegada en quasi vuit anys que en feien parlar castellà. No tinc cap inconvenient. De fet, parle diverses llengües. Però la seua actitud va ser desagradable. L’experiència fou horrorosa, i més en l’actual situació». «Era l’enèsima vegada que es trepitjava el valencià en una administració pública», denúncia.

Laura Torró, veïna de la Ribera Alta, va patir a principis d’agost una situació semblant. «Havia acudit a l’Hospital de la Ribera per veure a la meua àvia, la qual té 93 anys, compta amb el valencià com a llengua materna, sofreix demència i està ingressada al centre sanitari. Quan m’apropava a veure-la, vaig observar com una infermera es dirigia a la meua àvia de males maneres amb l’exigència que li parlara en castellà. Va ser molt repugnant», relata Torró, qui segueix: «Si la infermera s’haguera dirigit a mi amb amabilitat i explicant-me que no entenia la meua àvia en valencià, no haguera passat res. Haguera fet de traductora. Però no va ser així: la infermera va tractar malament i amb menyspreu la meua àvia, qui no pot canviar de llengua en aquestes circumstàncies. Encara més, té dret a ser atesa en la seua llengua. De fet, estic convençuda que la infermera entenia perfectament el valencià».

Ambdues discriminacions lingüístiques per emprar el català a la xarxa sanitària pública del País Valencià han estat denunciades aquest dimarts per Plataforma per la Llengua, qui ha recollit diverses queixes durant les darreres setmanes. No debades, Anna Garcia, resident a València, va presentar una reclamació al Centre de Salut de Gil i Morte, ubicat a la capital valenciana. «Van obligar-me a emprar el castellà quan vaig demanar consulta per telèfon. No tinc cap problema en utilitzar el castellà si una persona no m’entén, però tinc dret a fer servir la meua llengua en l’administració pública», assenyala.

Amb aquesta intenció, un altre habitant de València va posar-se en contacte amb l’ONG del català. «A la sala d’espera d’urgències de l’Hospital General de València, localitzat a l’Av. de les Tres Creus, 2, vaig observar com no estava disponible l’opció en valencià al panell per resoldre i atendre els dubtes», desgrana a la queixa rebuda pel col·lectiu a favor de la llengua pròpia. «Com que no vaig poder llegir en valencià diversos documents d’aquest panell vidriat, ni tampoc llegir la informació per sol·licitar una justificació per al treball, exigisc fer palès la mancança d’informació en valencià per part de la sanitat pública valenciana».

«Ahir vaig tenir dues cites al metge. Una a urologia en l’Hospital La Fe i altra en ginecologia al centre de consultes externes del carrer Alboraia, a València, depenent de La Fe. Crec que aquest tema simplement segueix la tònica del problema estructural de la Conselleria de Sanitat, en particular, amb el valencià. Després de cinc anys de Botànic, la discriminació lingüística està normalitzada, i els treballadors i treballadores que m’he trobat, en general molt agradables, mostren un clar supremacisme lingüístic. Això que m’ha passat a mi, i que relate, no és un problema dels professionals particulars, però sí de la Generalitat Valenciana. No debades, La Fe, i els seus centres de consultes externes, generen totes les cites, les comunicacions sobre aquestes, els justificants i tenen la seua màquina en castellà», protesta la usuària i activista pels drets lingüístics, Zahia Guidoum, en una queixa registrada per Plataforma per la Llengua, on retrau: «Les treballadores de cites d’urologia de La Fe necessiten entrenament de sensibilització sobre drets lingüístics, unes accions que hauria d’impulsar la Direcció General de Política Lingüística».

Aquestes queixes rebudes sobre els drets lingüístics dels catalanoparlants a la sanitat valenciana no estan aïllades. Segons el darrer informe de l’Oficina de Drets Lingüístics, la qual depèn de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, l’àmbit de l’administració valenciana que més retrets n’acumula és el departament de Sanitat. «El nombre més gran d’incidències ha tingut lloc a l’àmbit de la sanitat pública, on les persones se senten, amb independència de la llengua parlada, especialment vulnerables. Una situació que s’agreuja en el cas de trobar-se amb actituds hostils per part del personal mèdic i d’atenció sanitària pel que fa a l’ús de la llengua pròpia», advertia el document de l’organisme públic que lluita contra les discriminacions lingüístiques al País Valencià.

«Els tres casos produïts al mes d’agost, en centres del sector sanitari públic valencià, són contraris als drets lingüístics de la ciutadania valencianoparlant», censuren des de Plataforma per la Llengua, qui recorden: «Les conductes de la infermera de l’hospital d’Alzira, de la telefonista del Centre de Salut Gil i Morte de València o de la doctora del Centre d’Ibi vulneren el dret a expressar-se en valencià, sense cap forma de discriminació o exigència de traducció, recollit en l’article 3 de la Llei 4/1983 d’Ús i Ensenyament del Valencià». «Igualment, l’article 9 de l’Estatut d’Autonomia determina que els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada. També el Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell estableix que el valencià serà llengua d’ús normal i general, així com l’Estatut de l’Empleat Públic preveu que els funcionaris garantiran l’atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·licite sempre que siga l’oficial al territori».

Arran d’aquests nous casos de discriminació lingüística, l’ONG del català ha demanat «a la Conselleria de Sanitat i a les direccions de l’Hospital de la Ribera (Alzira) i dels centres de salut Gil i Morte, de València, i d’Ibi que s’informe del deure a garantir el dret d’expressar-se en valencià per part de la ciutadania, i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada, recollit en la Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyament del Valencià, a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i en el Decret 61/2017, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat». «Són actes de valencianofòbia, que expressen una hostilitat clara cap al valencià», ressalta Manuel Carceller, delegat de la plataforma al País Valencià, qui tanca: «L’administració valenciana ha d’evitar aquesta mena de situacions, les quals són freqüents a l’àmbit sanitari valencià.
Informa:ELTEMPS.CAT (1-10-2020)

113 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: