EL VOLÓ O EL BOULOU ?

“El VolĂł o Le Boulou? ”

«No sĂłc del ram renyaire, perĂČ trobo anormal que la Generalitat faci servir de manera mecĂ nica formes foranes de topĂČnims quan n’existeixen formes catalanes»

( JOAN-LLUÍS LLUÍS )

La setmana passada, el Servei CatalĂ  de TrĂ nsit anunciava, via Twitter, retencions a la frontera ‘al tram Le Perthus-Le Boulou’. De seguida va aixecar-se una certa polseguera pel fet que un servei de la Generalitat emprĂ©s la forma oficial francesa de topĂČnims nord-catalans en lloc de la forma catalana genuĂŻna. No sĂłc del ram renyaire, perĂČ trobo anormal que la Generalitat faci servir de manera mecĂ nica formes foranes de topĂČnims quan n’existeixen formes catalanes. Sobretot si es tracta de topĂČnims catalans. No em puc creure que no hi hagi un llibre d’estil comĂș a tota la Generalitat que diu que els topĂČnims catalans, siguin on siguin i tinguin la forma oficial que tinguin, han de ser citats, sempre, en catalĂ .
Em sembla que ha d’existir aquest llibre d’estil per coherĂšncia ideolĂČgica i perquĂš Ă©s de sentit comĂș fer servir la prĂČpia llengua de manera preferent per designar topĂČnims d’aquesta llengua. És clar que els serveis cartogrĂ fics francesos forneixen nomĂ©s la forma oficial dels topĂČnims perĂČ si a mi, quan obro Google Maps configurat en catalĂ , m’apareixen ‘el PertĂșs’ i ‘el Voló’, suposo que no deu ser complicat, per a una administraciĂł, d’obtenir el mateix resultat.

El PertĂșs Ă©s un poble catalĂ  situat en un estat estranger, i prou. Ni tan sols arriba a la categoria d’exĂČnim, Ă©s a dir, segons el DIEC, de ‘topĂČnim usat en una llengua determinada per a referir-se a un lloc situat fora de la seva Ă rea lingĂŒĂ­stica i que difereix de la denominaciĂł que aquest rep a l’àrea geogrĂ fica on Ă©s situat’. PerĂČ encara que, per alguna visiĂł reductora i primmirada, es considerĂ©s que el PertĂșs Ă©s un exĂČnim, quĂš canviaria? En aquest cas el sentit comĂș –el sentit comĂș Ă©s l’heroi veritable d’aquesta crĂČnica– tambĂ© indicaria que cal esmentar-lo amb la forma catalana. De la mateixa manera que diem Londres, LiĂł o Saragossa, que no sĂłn formes oficials, hem de dir el PertĂșs i el VolĂł. El 2007, el Grup d’Experts de les Nacions Unides per als Noms GeogrĂ fics (GENUNG) va publicar un seguit de recomanacions pel que fa a aquesta qĂŒestiĂł. Una era que s’havia de limitar la creaciĂł de nous exĂČnims, perquĂš poden complicar la identificaciĂł de llocs; una altra era que Ă©s convenient de fer servir els exĂČnims existents, com a formes mĂ©s properes a qui les utilitza.

PerpinyĂ  o Perpignan?

I per aixĂČ he de fingir serenitat quan sento o llegeixo que algĂș, parlant o escrivint en catalĂ , diu o escriu Perpignan en lloc de PerpinyĂ . Es fa, segons he pogut observar, per quatre motius principals: ignorĂ ncia, submissiĂł cega a l’autoritat, respecte mal entĂšs o esnobisme. Us deixaria imaginar exemples per a cadascun d’aquests motius perĂČ no em puc estar de citar, en l’apartat esnobisme, un fragment de Terenci Moix: ‘Ella cantusseja mots antiintervencionisme USA, sostrets, sense dubte, a una cançoneta folk d’un disc progre comprat a Perpignan, durant el darrer weekend cinematogrĂ fic’ (al conte ‘Mutter Vietnam Und Ihre Kinder’, inclĂČs a Assassinar amb l’amor i altres contes, 1967). N’hi hauria algun mĂ©s.

I, per cert, per quĂš PerpinyĂ  s’ha transformat en Perpignan i el VolĂł en Le Boulou? Mirem, primer, el VolĂł –per pur xovinisme personal, Ă©s el poble on he passat part de la meva vida. En catalĂ  rossellonĂšs, la o tancada tendeix a tancar-se tant que esdevĂ© u. La pronĂșncia catalana local de VolĂł Ă©s VulĂș. AixĂ­ quan, temps ha, algun funcionari anĂČnim va fixar la forma oficial francesa d’aquest nom, va transcriure VolĂł en fonĂštica francesa: Boulou. Oh, que racional, oi? Doncs no, perquĂš mai no ha existit cap regla general d’afrancesament ortogrĂ fic. El procĂ©s d’oficialitzaciĂł de topĂČnims va ser un caos general, degut al fet que, per les autoritats franceses, el principi de base de la seva actuaciĂł era que no calia demostrar gens de respecte per res que fos catalĂ . Per exemple, Perpignan no Ă©s una transformaciĂł de PerpinyĂ  sinĂł de Perpiñån.

És aquest caos general que explica com s’han mantingut algunes formes gairebĂ© intocades –sorprenentment intocades, diria– com ara Banyuls dels Aspres o Palau del Vidre, esdevingudes Banyuls-dels-Aspres i Palau-del-Vidre. Un cert nombre de municipis amb noms d’una sola paraula tambĂ© s’han mantingut intactes: Llo, RodĂšs, Terrats, Oms, Jujols, etc. Alguns altres han estat alterats amb la supressiĂł o l’afegiment d’un accent: LlupiĂ  esdevĂ© Llupia, Ceret esdevĂ© CĂ©ret. PerĂČ sempre, quan s’han mantingut formes catalanes s’ha mantingut tambĂ© l’eventual arcaisme ortogrĂ fic: los Masos o Joch. Tenim alguns casos aberrants, nomĂ©s faltaria: Sant Joan la Cella esdevingut Saint-Jean-Lasseille, o Sant Esteve esdevingut Saint-EstĂšve (EstĂšve essent un nom que no existeix en francĂšs, hauria hagut de passar a dir-se Saint-Étienne). I altres barbaritats tan ordinĂ ries que semblen normals: Cotlliure esdevingut Collioure, Enveig esdevingut Enveitg, Fontpedrosa esdevingut FontpĂ©drouse
 El cas mĂ©s aberrant entre tots es troba sense cap dubte a la Fenolleda occitana: els francesos, operant un miracle republicĂ , han transformat Centernac en
 Saint-Arnac. Cap regla, cap norma, i tot arbitrari. Un Ășltim exemple, d’una forma finalment no oficialitzada: Prats de MollĂł ha passat a ser Prats-de-Mollo perĂČ en alguns documents francesos del segle XVII s’escrivia Prats de Mouilloux


Restituir els noms catalans

Si no vaig errat en l’Ășltim mig segle nomĂ©s existeix un cas de municipi que hagi demanat i obtingut una correcciĂł ortogrĂ fica i recuperat aixĂ­ la forma genuĂŻna: L’Écluse es diu ara Les Cluses. El canvi Ă©s llarg i complicat: s’ha de sol·licitar al Consell d’Estat, que sempre mira molt prim abans d’autoritzar-lo. Aquests darrers anys els pocs canvis que s’han fet han estat sempre en francĂšs, i per motius de prestigi i d’esnobisme municipal: Salses es diu ara Salses-le-ChĂąteau i Santa Coloma va passar de dir-se Sainte-Colombe i, mĂ©s tard, Saint-Colombe-de-la-Commanderie.

I tot aixĂČ significa que la gran majoria de nord-catalans no senten que hagin de restituir la forma catalana dels municipis. Als anys setanta, un grup de militants catalanistes va pintar sistemĂ ticament els rĂštols d’entrada i de sortida dels municipis que tenien formes modificades i, per evitar d’haver de canviar rĂštols massa sovint, alguns municipis van col·locar panells de format petit i colors no oficials amb les formes correctes. I a l’inici del segle el Consell Departamental –probablement feliçment influĂŻt per Joan Becat, ex-professor de geografia a la Universitat de Perpinyà– va assumir d’afegir aquestes formes correctes amb rĂštols de format oficial a cada municipi. Avui, aquests rĂštols hi sĂłn i, si hi sĂłn, Ă©s perquĂš serveixin, diria.

O hi sĂłn gairebĂ© sempre, perquĂš la desĂ­dia local fa que bastant sovint, si desapareixen o s’obre una altra entrada al municipi, ningĂș no recordi la forma catalana. I aixĂČ significa que els nord-catalans, com a societat, tenen una part de culpa en el fet que el VolĂł sigui Le Boulou. Els va bĂ©. Els va bĂ© perquĂš si l’estat ha dit que havia de dir-se aixĂ­, consideren que ha de dir-se aixĂ­ i sovint ni conceben que podria ser d’una altra manera. A França, malgrat tantes revolucions, la sobirania del poble s’arrauleix, i s’encongeix, sota l’autoritat de l’estat, que tĂ© a l’encop la primera i l’Ășltima paraula. Per aixĂČ no vull tirar cap pedra al Servei CatalĂ  de TrĂ nsit i, simplement, els demano que facin tant com calgui per indicar sempre els topĂČnims catalans en catalĂ . Sentit comĂș.
Informa:VILAWEB.CAT (23-8-2019)

261 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: