EL VOLĂ O EL BOULOU ?

“El VolĂł o Le Boulou? ”
ÂŤNo sĂłc del ram renyaire, però trobo anormal que la Generalitat faci servir de manera mecĂ nica formes foranes de topònims quan nâexisteixen formes catalanesÂť
( JOAN-LLUĂS LLUĂS )
La setmana passada, el Servei CatalĂ de TrĂ nsit anunciava, via Twitter, retencions a la frontera âal tram Le Perthus-Le Boulouâ. De seguida va aixecar-se una certa polseguera pel fet que un servei de la Generalitat emprĂŠs la forma oficial francesa de topònims nord-catalans en lloc de la forma catalana genuĂŻna. No sĂłc del ram renyaire, però trobo anormal que la Generalitat faci servir de manera mecĂ nica formes foranes de topònims quan nâexisteixen formes catalanes. Sobretot si es tracta de topònims catalans. No em puc creure que no hi hagi un llibre dâestil comĂş a tota la Generalitat que diu que els topònims catalans, siguin on siguin i tinguin la forma oficial que tinguin, han de ser citats, sempre, en catalĂ .
Em sembla que ha dâexistir aquest llibre dâestil per coherència ideològica i perquè ĂŠs de sentit comĂş fer servir la pròpia llengua de manera preferent per designar topònims dâaquesta llengua. Ăs clar que els serveis cartogrĂ fics francesos forneixen nomĂŠs la forma oficial dels topònims però si a mi, quan obro Google Maps configurat en catalĂ , mâapareixen âel PertĂşsâ i âel VolĂłâ, suposo que no deu ser complicat, per a una administraciĂł, dâobtenir el mateix resultat.
El PertĂşs ĂŠs un poble catalĂ situat en un estat estranger, i prou. Ni tan sols arriba a la categoria dâexònim, ĂŠs a dir, segons el DIEC, de âtopònim usat en una llengua determinada per a referir-se a un lloc situat fora de la seva Ă rea lingĂźĂstica i que difereix de la denominaciĂł que aquest rep a lâĂ rea geogrĂ fica on ĂŠs situatâ. Però encara que, per alguna visiĂł reductora i primmirada, es considerĂŠs que el PertĂşs ĂŠs un exònim, què canviaria? En aquest cas el sentit comĂş âel sentit comĂş ĂŠs lâheroi veritable dâaquesta crònicaâ tambĂŠ indicaria que cal esmentar-lo amb la forma catalana. De la mateixa manera que diem Londres, LiĂł o Saragossa, que no sĂłn formes oficials, hem de dir el PertĂşs i el VolĂł. El 2007, el Grup dâExperts de les Nacions Unides per als Noms GeogrĂ fics (GENUNG) va publicar un seguit de recomanacions pel que fa a aquesta qĂźestiĂł. Una era que sâhavia de limitar la creaciĂł de nous exònims, perquè poden complicar la identificaciĂł de llocs; una altra era que ĂŠs convenient de fer servir els exònims existents, com a formes mĂŠs properes a qui les utilitza.
PerpinyĂ o Perpignan?
I per això he de fingir serenitat quan sento o llegeixo que algĂş, parlant o escrivint en catalĂ , diu o escriu Perpignan en lloc de PerpinyĂ . Es fa, segons he pogut observar, per quatre motius principals: ignorĂ ncia, submissiĂł cega a lâautoritat, respecte mal entès o esnobisme. Us deixaria imaginar exemples per a cadascun dâaquests motius però no em puc estar de citar, en lâapartat esnobisme, un fragment de Terenci Moix: âElla cantusseja mots antiintervencionisme USA, sostrets, sense dubte, a una cançoneta folk dâun disc progre comprat a Perpignan, durant el darrer weekend cinematogrĂ ficâ (al conte âMutter Vietnam Und Ihre Kinderâ, inclòs a Assassinar amb lâamor i altres contes, 1967). Nâhi hauria algun mĂŠs.
I, per cert, per què PerpinyĂ sâha transformat en Perpignan i el VolĂł en Le Boulou? Mirem, primer, el VolĂł âper pur xovinisme personal, ĂŠs el poble on he passat part de la meva vida. En catalĂ rossellonès, la o tancada tendeix a tancar-se tant que esdevĂŠ u. La pronĂşncia catalana local de VolĂł ĂŠs VulĂş. AixĂ quan, temps ha, algun funcionari anònim va fixar la forma oficial francesa dâaquest nom, va transcriure VolĂł en fonètica francesa: Boulou. Oh, que racional, oi? Doncs no, perquè mai no ha existit cap regla general dâafrancesament ortogrĂ fic. El procĂŠs dâoficialitzaciĂł de topònims va ser un caos general, degut al fet que, per les autoritats franceses, el principi de base de la seva actuaciĂł era que no calia demostrar gens de respecte per res que fos catalĂ . Per exemple, Perpignan no ĂŠs una transformaciĂł de PerpinyĂ sinĂł de Perpiùån.
Ăs aquest caos general que explica com sâhan mantingut algunes formes gairebĂŠ intocades âsorprenentment intocades, diriaâ com ara Banyuls dels Aspres o Palau del Vidre, esdevingudes Banyuls-dels-Aspres i Palau-del-Vidre. Un cert nombre de municipis amb noms dâuna sola paraula tambĂŠ sâhan mantingut intactes: Llo, Rodès, Terrats, Oms, Jujols, etc. Alguns altres han estat alterats amb la supressiĂł o lâafegiment dâun accent: LlupiĂ esdevĂŠ Llupia, Ceret esdevĂŠ CĂŠret. Però sempre, quan sâhan mantingut formes catalanes sâha mantingut tambĂŠ lâeventual arcaisme ortogrĂ fic: los Masos o Joch. Tenim alguns casos aberrants, nomĂŠs faltaria: Sant Joan la Cella esdevingut Saint-Jean-Lasseille, o Sant Esteve esdevingut Saint-Estève (Estève essent un nom que no existeix en francès, hauria hagut de passar a dir-se Saint-Ătienne). I altres barbaritats tan ordinĂ ries que semblen normals: Cotlliure esdevingut Collioure, Enveig esdevingut Enveitg, Fontpedrosa esdevingut FontpĂŠdrouse⌠El cas mĂŠs aberrant entre tots es troba sense cap dubte a la Fenolleda occitana: els francesos, operant un miracle republicĂ , han transformat Centernac en⌠Saint-Arnac. Cap regla, cap norma, i tot arbitrari. Un Ăşltim exemple, dâuna forma finalment no oficialitzada: Prats de MollĂł ha passat a ser Prats-de-Mollo però en alguns documents francesos del segle XVII sâescrivia Prats de MouillouxâŚ
Restituir els noms catalans
Si no vaig errat en lâĂşltim mig segle nomĂŠs existeix un cas de municipi que hagi demanat i obtingut una correcciĂł ortogrĂ fica i recuperat aixĂ la forma genuĂŻna: LâĂcluse es diu ara Les Cluses. El canvi ĂŠs llarg i complicat: sâha de sol¡licitar al Consell dâEstat, que sempre mira molt prim abans dâautoritzar-lo. Aquests darrers anys els pocs canvis que sâhan fet han estat sempre en francès, i per motius de prestigi i dâesnobisme municipal: Salses es diu ara Salses-le-Château i Santa Coloma va passar de dir-se Sainte-Colombe i, mĂŠs tard, Saint-Colombe-de-la-Commanderie.
I tot això significa que la gran majoria de nord-catalans no senten que hagin de restituir la forma catalana dels municipis. Als anys setanta, un grup de militants catalanistes va pintar sistemĂ ticament els rètols dâentrada i de sortida dels municipis que tenien formes modificades i, per evitar dâhaver de canviar rètols massa sovint, alguns municipis van col¡locar panells de format petit i colors no oficials amb les formes correctes. I a lâinici del segle el Consell Departamental âprobablement feliçment influĂŻt per Joan Becat, ex-professor de geografia a la Universitat de PerpinyĂ â va assumir dâafegir aquestes formes correctes amb rètols de format oficial a cada municipi. Avui, aquests rètols hi sĂłn i, si hi sĂłn, ĂŠs perquè serveixin, diria.
O hi sĂłn gairebĂŠ sempre, perquè la desĂdia local fa que bastant sovint, si desapareixen o sâobre una altra entrada al municipi, ningĂş no recordi la forma catalana. I això significa que els nord-catalans, com a societat, tenen una part de culpa en el fet que el VolĂł sigui Le Boulou. Els va bĂŠ. Els va bĂŠ perquè si lâestat ha dit que havia de dir-se aixĂ, consideren que ha de dir-se aixĂ i sovint ni conceben que podria ser dâuna altra manera. A França, malgrat tantes revolucions, la sobirania del poble sâarrauleix, i sâencongeix, sota lâautoritat de lâestat, que tĂŠ a lâencop la primera i lâĂşltima paraula. Per això no vull tirar cap pedra al Servei CatalĂ de TrĂ nsit i, simplement, els demano que facin tant com calgui per indicar sempre els topònims catalans en catalĂ . Sentit comĂş.
Informa:VILAWEB.CAT (23-8-2019)