EL VOLĂ O EL BOULOU ?

“El VolĂł o Le Boulou? ”
«No sĂłc del ram renyaire, perĂČ trobo anormal que la Generalitat faci servir de manera mecĂ nica formes foranes de topĂČnims quan nâexisteixen formes catalanes»
( JOAN-LLUĂS LLUĂS )
La setmana passada, el Servei CatalĂ de TrĂ nsit anunciava, via Twitter, retencions a la frontera âal tram Le Perthus-Le Boulouâ. De seguida va aixecar-se una certa polseguera pel fet que un servei de la Generalitat emprĂ©s la forma oficial francesa de topĂČnims nord-catalans en lloc de la forma catalana genuĂŻna. No sĂłc del ram renyaire, perĂČ trobo anormal que la Generalitat faci servir de manera mecĂ nica formes foranes de topĂČnims quan nâexisteixen formes catalanes. Sobretot si es tracta de topĂČnims catalans. No em puc creure que no hi hagi un llibre dâestil comĂș a tota la Generalitat que diu que els topĂČnims catalans, siguin on siguin i tinguin la forma oficial que tinguin, han de ser citats, sempre, en catalĂ .
Em sembla que ha dâexistir aquest llibre dâestil per coherĂšncia ideolĂČgica i perquĂš Ă©s de sentit comĂș fer servir la prĂČpia llengua de manera preferent per designar topĂČnims dâaquesta llengua. Ăs clar que els serveis cartogrĂ fics francesos forneixen nomĂ©s la forma oficial dels topĂČnims perĂČ si a mi, quan obro Google Maps configurat en catalĂ , mâapareixen âel PertĂșsâ i âel VolĂłâ, suposo que no deu ser complicat, per a una administraciĂł, dâobtenir el mateix resultat.
El PertĂșs Ă©s un poble catalĂ situat en un estat estranger, i prou. Ni tan sols arriba a la categoria dâexĂČnim, Ă©s a dir, segons el DIEC, de âtopĂČnim usat en una llengua determinada per a referir-se a un lloc situat fora de la seva Ă rea lingĂŒĂstica i que difereix de la denominaciĂł que aquest rep a lâĂ rea geogrĂ fica on Ă©s situatâ. PerĂČ encara que, per alguna visiĂł reductora i primmirada, es considerĂ©s que el PertĂșs Ă©s un exĂČnim, quĂš canviaria? En aquest cas el sentit comĂș âel sentit comĂș Ă©s lâheroi veritable dâaquesta crĂČnicaâ tambĂ© indicaria que cal esmentar-lo amb la forma catalana. De la mateixa manera que diem Londres, LiĂł o Saragossa, que no sĂłn formes oficials, hem de dir el PertĂșs i el VolĂł. El 2007, el Grup dâExperts de les Nacions Unides per als Noms GeogrĂ fics (GENUNG) va publicar un seguit de recomanacions pel que fa a aquesta qĂŒestiĂł. Una era que sâhavia de limitar la creaciĂł de nous exĂČnims, perquĂš poden complicar la identificaciĂł de llocs; una altra era que Ă©s convenient de fer servir els exĂČnims existents, com a formes mĂ©s properes a qui les utilitza.
PerpinyĂ o Perpignan?
I per aixĂČ he de fingir serenitat quan sento o llegeixo que algĂș, parlant o escrivint en catalĂ , diu o escriu Perpignan en lloc de PerpinyĂ . Es fa, segons he pogut observar, per quatre motius principals: ignorĂ ncia, submissiĂł cega a lâautoritat, respecte mal entĂšs o esnobisme. Us deixaria imaginar exemples per a cadascun dâaquests motius perĂČ no em puc estar de citar, en lâapartat esnobisme, un fragment de Terenci Moix: âElla cantusseja mots antiintervencionisme USA, sostrets, sense dubte, a una cançoneta folk dâun disc progre comprat a Perpignan, durant el darrer weekend cinematogrĂ ficâ (al conte âMutter Vietnam Und Ihre Kinderâ, inclĂČs a Assassinar amb lâamor i altres contes, 1967). Nâhi hauria algun mĂ©s.
I, per cert, per quĂš PerpinyĂ sâha transformat en Perpignan i el VolĂł en Le Boulou? Mirem, primer, el VolĂł âper pur xovinisme personal, Ă©s el poble on he passat part de la meva vida. En catalĂ rossellonĂšs, la o tancada tendeix a tancar-se tant que esdevĂ© u. La pronĂșncia catalana local de VolĂł Ă©s VulĂș. AixĂ quan, temps ha, algun funcionari anĂČnim va fixar la forma oficial francesa dâaquest nom, va transcriure VolĂł en fonĂštica francesa: Boulou. Oh, que racional, oi? Doncs no, perquĂš mai no ha existit cap regla general dâafrancesament ortogrĂ fic. El procĂ©s dâoficialitzaciĂł de topĂČnims va ser un caos general, degut al fet que, per les autoritats franceses, el principi de base de la seva actuaciĂł era que no calia demostrar gens de respecte per res que fos catalĂ . Per exemple, Perpignan no Ă©s una transformaciĂł de PerpinyĂ sinĂł de Perpiñån.
Ăs aquest caos general que explica com sâhan mantingut algunes formes gairebĂ© intocades âsorprenentment intocades, diriaâ com ara Banyuls dels Aspres o Palau del Vidre, esdevingudes Banyuls-dels-Aspres i Palau-del-Vidre. Un cert nombre de municipis amb noms dâuna sola paraula tambĂ© sâhan mantingut intactes: Llo, RodĂšs, Terrats, Oms, Jujols, etc. Alguns altres han estat alterats amb la supressiĂł o lâafegiment dâun accent: LlupiĂ esdevĂ© Llupia, Ceret esdevĂ© CĂ©ret. PerĂČ sempre, quan sâhan mantingut formes catalanes sâha mantingut tambĂ© lâeventual arcaisme ortogrĂ fic: los Masos o Joch. Tenim alguns casos aberrants, nomĂ©s faltaria: Sant Joan la Cella esdevingut Saint-Jean-Lasseille, o Sant Esteve esdevingut Saint-EstĂšve (EstĂšve essent un nom que no existeix en francĂšs, hauria hagut de passar a dir-se Saint-Ătienne). I altres barbaritats tan ordinĂ ries que semblen normals: Cotlliure esdevingut Collioure, Enveig esdevingut Enveitg, Fontpedrosa esdevingut FontpĂ©drouse⊠El cas mĂ©s aberrant entre tots es troba sense cap dubte a la Fenolleda occitana: els francesos, operant un miracle republicĂ , han transformat Centernac en⊠Saint-Arnac. Cap regla, cap norma, i tot arbitrari. Un Ășltim exemple, dâuna forma finalment no oficialitzada: Prats de MollĂł ha passat a ser Prats-de-Mollo perĂČ en alguns documents francesos del segle XVII sâescrivia Prats de MouillouxâŠ
Restituir els noms catalans
Si no vaig errat en lâĂșltim mig segle nomĂ©s existeix un cas de municipi que hagi demanat i obtingut una correcciĂł ortogrĂ fica i recuperat aixĂ la forma genuĂŻna: LâĂcluse es diu ara Les Cluses. El canvi Ă©s llarg i complicat: sâha de sol·licitar al Consell dâEstat, que sempre mira molt prim abans dâautoritzar-lo. Aquests darrers anys els pocs canvis que sâhan fet han estat sempre en francĂšs, i per motius de prestigi i dâesnobisme municipal: Salses es diu ara Salses-le-ChĂąteau i Santa Coloma va passar de dir-se Sainte-Colombe i, mĂ©s tard, Saint-Colombe-de-la-Commanderie.
I tot aixĂČ significa que la gran majoria de nord-catalans no senten que hagin de restituir la forma catalana dels municipis. Als anys setanta, un grup de militants catalanistes va pintar sistemĂ ticament els rĂštols dâentrada i de sortida dels municipis que tenien formes modificades i, per evitar dâhaver de canviar rĂštols massa sovint, alguns municipis van col·locar panells de format petit i colors no oficials amb les formes correctes. I a lâinici del segle el Consell Departamental âprobablement feliçment influĂŻt per Joan Becat, ex-professor de geografia a la Universitat de PerpinyĂ â va assumir dâafegir aquestes formes correctes amb rĂštols de format oficial a cada municipi. Avui, aquests rĂštols hi sĂłn i, si hi sĂłn, Ă©s perquĂš serveixin, diria.
O hi sĂłn gairebĂ© sempre, perquĂš la desĂdia local fa que bastant sovint, si desapareixen o sâobre una altra entrada al municipi, ningĂș no recordi la forma catalana. I aixĂČ significa que els nord-catalans, com a societat, tenen una part de culpa en el fet que el VolĂł sigui Le Boulou. Els va bĂ©. Els va bĂ© perquĂš si lâestat ha dit que havia de dir-se aixĂ, consideren que ha de dir-se aixĂ i sovint ni conceben que podria ser dâuna altra manera. A França, malgrat tantes revolucions, la sobirania del poble sâarrauleix, i sâencongeix, sota lâautoritat de lâestat, que tĂ© a lâencop la primera i lâĂșltima paraula. Per aixĂČ no vull tirar cap pedra al Servei CatalĂ de TrĂ nsit i, simplement, els demano que facin tant com calgui per indicar sempre els topĂČnims catalans en catalĂ . Sentit comĂș.
Informa:VILAWEB.CAT (23-8-2019)