EL10-N: LA CUP, UNA PEDRA A LA SABATA D’ERC I JxCAT A MADRID

( GEMMA AGUILERA )

De candidatures municipals en ajuntaments de dimensions modestes a la carrera de San Jerónimo de Madrid. Tot just ha passat una dècada, però la CUP s’ha convertit en una peça clau de la política catalana i del procés d’independència, tant, que sense el seu vot no hi hauria una majoria parlamentària ni un govern independentistes. Des que l’any 2012 va decidir en assemblea fer el salt del món municipal al Parlament, que l’independentisme més clàssic ha tingut una pedra a la sabata. El baròmetre del CIS, així com diverses enquestes, apunten que la CUP obtindrà representació al Congrés dels Diputats en la seva primera contesa electoral el 10-N.

Però la CUP no farà 600 quilòmetres per fer política convencional a la capital de l’Estat. “La feina al Congrés és poc útil per a la causa independentista, més darrerament, que els partits independentistes han fet el contrari, regalant la presidència al PSOE a canvi de res. Han fet un paper ben galdós, i també els Comuns. Però sabem que aquests actors es resituen amb la nostra presència, som com una pedra a la sabata, un accelerador de la ruptura independentista”, explica el número dos de la CUP, Albert Botran. I és que els anticapitalistes tampoc no van a Madrid a “escalfar l’escó”, sinó a deixar clar que “fins que no hi hagi un govern espanyol que reconegui el dret d’autodeterminació i l’amnistia, no s’acabarà el conflicte polític a Catalunya”. Per això no assistiran a comissions legislatives ni a debats que considerin estèrils, però sí al debat d’investidura, sessions de control i pressupostos.

El Món parla amb experts per analitzar quin paper pot jugar la CUP a Madrid i quin impacte pot tenir a posteriori a Catalunya, la irrupció de la formació a l’hemicicle espanyol per primera vegada. Per al politòleg de la UB Jordi Matas, el salt a Madrid és “coherent des del punt de vista estratègic”: “És un partit anti-sistema, i com a tal, vol posar contra les cordes el sistema polític espanyol, i això no passa per participar de manera normal en l’activitat parlamentària, sinó aprofitar els debats clau per tenir més repercussió en l’objectiu de minar el sistema polític espanyol”. En aquest sentit, afegeix, “és una bona estratègia i coherent tenint en compte les característiques d’aquesta formació, que els pot donar un bon rèdit polític present i futur”. Per a Matas, la presència de la CUP a Madrid pot tenir també un efecte “arrossegador” d’ERC i JxCAT amb “accions contundents que alhora també posin en alerta altres formacions sensibles al cas català i que s’hi puguin sumar”.

Una decisió oportuna

Des d’aquest punt de vista, Matas creu que la CUP ha pres la decisió en un moment molt oportú: “Davant la tebior d’algunes propostes d’ERC i de JxCAT i el desori que hi ha al Govern, molta gent pot voler una veu més dura i contundent al Congrés. El context li és favorable, després de la sentència, les càrregues policials i la falta d’unitat dels dos grans partits independentistes posen d’alguna manera en safata el traspàs de vots”, assenyala. A més, remarca que serà interessant veure “quina repercussió té l’activitat de la CUP al Congrés, amb la incògnita de si hi ha eleccions a Catalunya aviat”.

Ivan Serrano, politòleg investigador de la UOC, considera que, des del punt de vista tècnic, la decisió de presentar-se a Madrid és lògica, “perquè un partit intenta aconseguir altaveus en tots els escenaris possibles, i les eleccions espanyoles és un dels escenaris, encara que això no implica no implica acceptar la legitimitat d’aquesta institució”. Per a Serrano, la presència d’un “partit anti-capitalista en tota la seva extensió” a l’hemicicle no ha de ser “cap sorpresa” per a la resta de formacions, “perquè és un lloc prou divers i plural”, si bé matisa que “tot dependrà del perfil dels diputats que surtin escollits i de l’impacte que aconsegueixin tenir en els mitjans espanyols, on fins ara la CUP és una veu desconeguda”. Sobre la possibilitat que la CUP reculli vots d’altres formacions, aquest politòleg considera que “la conjuntura política fa que una part de l’electorat pugui ser sensible al seu discurs i estigui disposat a canviar de partit, sumant-se al propi espai electoral que té consolidat”

Sobre l’estratègia de la CUP de participar selectivament en l’activitat parlamentària, l’historiador de la UAB Joan B.Culla considera que els cupaires es poden trobar amb dificultats per exercir aquest propòsit: “Si es tracta d’accentuar les contradiccions de l’enemic, posar en evidència el règim, això només ho pots fer si hi ets de manera assídua, no un cop cada sis mesos. I si el que vols és violentar i crear incomoditat, fer allò que feia en Joan Tardà, hi has de ser sempre”, opina. Per a l’historiador, ara “no té sentit replicar, amb matisos, l’estratègia de d’Herri Batasuna, que prenia possessió dels seus escons i no assistia als plens. Sincerament, crec que si ho fessin seria una bestiesa, perquè tenint en compte la seva història prèvia, ningú s’hauria estranyat si no es presenten al Congres. Si decideixes trencar amb la teva tradició política, és per anar-hi, no? I a més, has de saber mesurar fins on pots portar la provocació”, es qüestiona.

Informa:ELMON.CAT (30-0-2019)

223 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: