ELECCIONS: CATALUNYA DEL NORD TORNA A LA CALMA POLÍTICA I CÒRSEGA VOTA NACIONALISTA

“Catalunya Nord torna a la calma política després de la tempesta a Perpinyà”

(GAUTIER SABRIÀ )
S’ha acabat la jornada de doble escrutini a l’Estat francès, la de les eleccions regionals i departamentals. Si molts comentadors de la vida política presentaven aquestes eleccions com la premissa de les presidencials del 2022, els partits de Marine Le Pen i Emmanuel Macron no han aconseguit mantenir la seva dinàmica del 2017 (eleccions presidencials i legislatives), i són el Partit Socialista i els Republicans els que apareixen com els partits victoriosos d’aquestes eleccions. També a la Catalunya Nord, mentre que a Còrsega el nacionalisme torna a triomfar bé que dividit en diversos partits.

Dues eleccions simultànies un any després de les municipals i un any abans de les presidencials, vet aquí el context en el qual l’electorat nord-català ha estat durant una setmana. Diumenge 27 de juny tenien lloc les segones voltes de les regionals i departamentals a Catalunya Nord. Unes eleccions que no han apassionat la ciutadania local, ja que el nivell d’abstenció ha estat històric -62% a les departmentals. Molts partits polítics i periodistes esperaven d’aquestes eleccions les primeres pistes del possible futur duel Le Pen/Macron a les presidencials de 2022, però els seus partits han tingut poc èxit. Tot el contrari que els dos partits tradicionals, que són el Partit Socialista i els Republicans.

Més enllà del joc d’etiquetes, el fort nivell d’abstenció es pot explicar per les dificultats d’entendre exactament els reptes d’aquestes eleccions. No tothom té clar quins són els poders d’un departament i una regió a l’Estat francès. Una situació inesperada per uns polítics que n’han pogut aprofitar per fer campanya amb temes que no pertoquen a les regions i departaments. És per exemple el cas del Reagrupament Nacional (RN), el partit que havia de crear un tsunami en aquest escrutini i que va fer campanya amb temes de migració (àmbit que gestiona l’Estat) o de seguretat (a càrrec dels municipis). És específicament a Catalunya Nord que el RN havia de tenir èxit, aprofitant de la victòria de Louis Aliot a les municipals de Perpinyà de l’any passat i d’uns sondejos que posicionen Marine Le Pen en primera posició de cara a les presidencials de 2022.

El 2015 i quan el partit encara es deia Front National, Catalunya Nord havia votat massivament a l’extrema dreta i, com des de ja fa dècades en aquest territori, els candidats ultradretans havien guanyat vots a la segona volta. “Som un partit de segona volta” anunciava Louis Aliot al diari L’Indépendant ja pocs dies. A falta de resultats definitius, el cert és que el partit ha tret menys vots que el 2015. Uns resultats que es podrien explicar per un canvi d’estratègia de la formació impulsat per Louis Aliot. Si a Perpinyà la seva estratègia de moderar el seu discurs i de presentar una llista “oberta” amb membres de la dreta republicana va funcionar a les municipals, aquesta tendència no ha servit per les departamentals, on els seus candidats no han aconseguit guanyar cap cantó. Així, diferents cap de llista del RN provenien de la dreta republicana local, i havien vist amb aquest canvi d’etiqueta una oportunitat política. És el cas de Foxonet, batlle de Baixàs (Rosselló), elegit l’any passat amb l’etiqueta “Els Republicans” i que es presentava ara a les departamentals amb una etiqueta RN. Una estratègia que havia d’oferir un nou electorat al RN, però que resulta contraproduent per culpa de la forta abstenció.

Els resultats nord-catalans demostren una tendència cap a un vot “tradicional” afavorit per una mobilització més forta dels votants més grans. Els votants històrics de l’extrema dreta local, aquest mateix que ha començat a votar FN/RN sota la presidència de Jean-Marie Le Pen, ho van fer per la dimensió radicalment de dretes del partit. Ara, presentar candidats amb un perfil més “consensual” pot haver despistat aquest electorat.

Vot tradicional, continuïtat política

Els grans canvis polítics a Catalunya Nord hauran d’esperar altres escrutinis, ja que la coalició Partit Socialista – Partit Comunista es manté al govern del Consell Departamental. Els dos actors majors d’aquestes eleccions han estat el PS i els Republicans, que han presentat llistes liderades per polítics importants i històrics del territori. Una situació favorable per aquests polítics que van competir amb candidats menys coneguts i mediàtics en els altres partits.
Subscripció al butlletí

La tendència es comprova amb el fet que els votants nord-catalans s’han mobilitzat per partits i figures històriques del paisatge polític local. Si en l’últim mandat el Consell Departamental nord-català es presentava com un dels radicalment d’esquerres de l’Estat per la seva coalició PS/PC, Hermeline Malherbe, presidenta del Departament des del 2010, guarda el seu seient i la seva majoria absoluta (9 cantons per la coalició d’esquerres). Els Republicans guanyen 6 cantons i Romain Grau, candidat proper d’Emmanuel Macron, obté un cantó.

Una situació interessant també de cara al joc de poder històric que existeix a Catalunya Nord entre un Consell Departamental d’esquerres i un Ajuntament de Perpinyà recentment passat a mans de l’extrema dreta. Dues visions de com fer política al nivell local, com ho demostra l’exemple del restaurant La Cigale de Perpinyà, que va ser comprat en primer lloc pel Consell Departamental per obrir un centre d’acollida per menors d’edat estrangers i després l’Ajuntament el va recuperar l’edifici per convertir-ho en comissaria.

El vot nord-català en la Regió Occitània

Per la Regió Occitània la mateixa continuïtat es perfila. La socialista Carole Delga segueix sent presidenta de la regió i el RN, com al 2015, és la segona força i entra al Consell Regional. Un canvi notable s’opera a Catalunya Nord, amb un vot massiu arreu del territori per la candidata socialista, i això malgrat el canvi de nom de la Regió (el nom “Occitània” triat quan la població nord-catalana havia fet un plebiscit per la proposta “Occitània-País Català”) que havia provocat un fort desafiament local en contra d’ella.

Alhora, en les ultimes eleccions regionals del 2015 el FN era el partit més votat a Catalunya Nord, amb un 35,98% i fora de Perpinyà i uns quants municipis de la Salanca (sub-comarca del Rosselló on l’extrema dreta té un pes electoral important). Ara és el PS amb 48,77% qui s’imposa en aquest escrutini. L’abstenció segueix molt alta, amb un 62,22%, i la llista dels Republicans obté 15,25%. El RN apareix més fràgil després d’aquest doble escrutini quan s’esperava més aviat uns èxits per la formació ultradretana.

La tendència de triar candidats de la dreta republicana per liderar les llistes RN no només es nota a Catalunya Nord. El cap de llista per la regió Occitània, Jean-Paul Garraud, ve dels Republicans, com Thierry Mariani en la regió P.A.C.A., sigles de Provença-Alps-Costa Blava. Es tracta d’un exemple interessant, ja que en aquesta regió els dos candidats destacats són Mariani pel RN i Muselier per La República en Marxa, tots dos procedents dels Republicans.

Al conjunt de França, el PS i els Republicans es divideixen les regions de l’Estat i recuperen forces després d’un època de decadència des de les eleccions presidencials i legislatives del 2017. El mapa estatal no canvia després d’aquest escrutini. Únic particularisme: Còrsega vota majoritàriament per la llista nacionalista.
Informa:ELTEMPS.CAT (28-6-2021)

118 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: