Han passat m√©s de tres mesos del 28-A. Aquells comicis, que hauran¬†acabat sent in√ļtils si¬†Pedro S√°nchez¬†no aconsegueix suports per ser investit abans del 23 de setembre, han estat dels m√©s cars de l’√ļltima d√®cada. Han costat¬†180 milions. Aquesta xifra cal desglossar-la en dues parts:¬†138,9 milionsque val l’organitzaci√≥ i¬†41,4¬†destinats a subvencionar el cost de les campanyes dels partits pol√≠tics. El c√†lcul serveix com a refer√®ncia per tenir una idea de quant costarien uns nous comicis, que se celebrarien el 10 de novembre.

La factura organitzativa

La log√≠stica per tenir a punt els col¬∑legis electorals amb tot el material i personal necessaris, el desplegament policial extraordinari, els enviaments de la documentaci√≥ del cens a trav√©s de Correus, l’escrutini i la difusi√≥ posterior. S√≥n accions que es repeteixen a cada cita amb les urnes, per aix√≤¬†la despesa acostuma a ser similar cada vegada que hi ha eleccions al Congr√©s i al Senat. En els darrers deu anys ha oscil¬∑lat al voltant dels 130 milions. Enguany, per√≤, ha pujat una mica, fins als¬†138.961.516,72 ‚ā¨.

Les subvencions als partits

L’Estat premia la representaci√≥ dels partits. Aix√≠, en funci√≥ dels resultats recollits, es calcula la subvenci√≥ corresponent per a cadascun d’ells, uns diners que reben un cop passades les eleccions. Aquesta vegada, com tamb√© en les anteriors eleccions del 2016,¬†per cada esc√≥, sigui¬†al Congr√©s o¬†al Senat, es paguen 21.167,64‚ā¨. Entre els 350 seients de la cambra baixa i els 208 de l’alta, els partits acabaran rebent¬†11,8 milions. A aix√≤ cal afegir els 0,81‚ā¨ per cada vot al Congr√©s que obtenen els partits i els 0,32‚ā¨ per cadascun dels vots al Senat. I aix√≤ suma 21,3 milions per una banda i 8,3 per l’altra.¬†Tradu√Įt i sumat tot, les arques de l’Estat¬†hauran injectat¬†41,4 milionsaquest 2019 als partits pol√≠tics per subvencions electorals.

La factura de les √ļltimes tres eleccions espanyoles

Les √ļltimes eleccions celebrades en el per√≠ode que tocava, √©s a dir cada quatre anys, van ser les de desembre del 2015. Aquells comicis van costar¬†185 milions¬†d’euros (130,2 de despesa d’organitzaci√≥ i 54,7 en subvencions). Va ser com llen√ßar els diners a les escombraries, perqu√® ning√ļ va ser capa√ß de formar govern.¬†Mariano Rajoy, que havia guanyat les eleccions, ni tan sols ho va provar i Pedro S√°nchez¬†va fracassar en l’intent de ser investit amb un acord insuficient amb Ciutadans. Mig any despr√©s van repetir-se les eleccions, amb un cost de¬†174 milions¬†m√©s (130,6 + 43,4). El PP va millorar els resultats i Rajoy va acabar sent reelegit president amb la conniv√®ncia del PSOE.

Escarmentats, PP, PSOE¬†i Cs van intentar maquillar¬†la mala imatge que van oferir a l’opini√≥ p√ļblica amb una reforma de la llei electoral (LOREG), segons la qual si hi torn√©s a haver una repetici√≥ d’eleccions, la campanya es reduir√† a la meitat, nom√©s 8 dies, i la subvenci√≥ als partits¬†es retallar√† un 30%, quedant per tant al voltant dels 30 milions.

Fent el recompte de la despesa de les eleccions generals del 2015, 2016 i 2019 la factura puja a 539 milions. Dividit entre els 46,9 milions d’espanyols¬†surt a 11,4‚ā¨ per ciutad√†.¬†I encara una dada m√©s. Si a tot aix√≤ hi afegim els 240 milions¬†que va¬†costar la cita amb les urnes del passat 26-M, amb les municipals i europees, la factura total creix fins als¬†779 milions d’euros.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (6-8-2019)