Han passat més de tres mesos del 28-A. Aquells comicis, que hauran acabat sent inútils si Pedro Sánchez no aconsegueix suports per ser investit abans del 23 de setembre, han estat dels més cars de l’última dècada. Han costat 180 milions. Aquesta xifra cal desglossar-la en dues parts: 138,9 milionsque val l’organització i 41,4 destinats a subvencionar el cost de les campanyes dels partits polÃtics. El cà lcul serveix com a referència per tenir una idea de quant costarien uns nous comicis, que se celebrarien el 10 de novembre.
La factura organitzativa
La logÃstica per tenir a punt els col·legis electorals amb tot el material i personal necessaris, el desplegament policial extraordinari, els enviaments de la documentació del cens a través de Correus, l’escrutini i la difusió posterior. Són accions que es repeteixen a cada cita amb les urnes, per això la despesa acostuma a ser similar cada vegada que hi ha eleccions al Congrés i al Senat. En els darrers deu anys ha oscil·lat al voltant dels 130 milions. Enguany, però, ha pujat una mica, fins als 138.961.516,72 €.
Les subvencions als partits
L’Estat premia la representació dels partits. AixÃ, en funció dels resultats recollits, es calcula la subvenció corresponent per a cadascun d’ells, uns diners que reben un cop passades les eleccions. Aquesta vegada, com també en les anteriors eleccions del 2016, per cada escó, sigui al Congrés o al Senat, es paguen 21.167,64€. Entre els 350 seients de la cambra baixa i els 208 de l’alta, els partits acabaran rebent 11,8 milions. A això cal afegir els 0,81€ per cada vot al Congrés que obtenen els partits i els 0,32€ per cadascun dels vots al Senat. I això suma 21,3 milions per una banda i 8,3 per l’altra. Traduït i sumat tot, les arques de l’Estat hauran injectat 41,4 milionsaquest 2019 als partits polÃtics per subvencions electorals.
La factura de les últimes tres eleccions espanyoles
Les últimes eleccions celebrades en el perÃode que tocava, és a dir cada quatre anys, van ser les de desembre del 2015. Aquells comicis van costar 185 milions d’euros (130,2 de despesa d’organització i 54,7 en subvencions). Va ser com llençar els diners a les escombraries, perquè ningú va ser capaç de formar govern. Mariano Rajoy, que havia guanyat les eleccions, ni tan sols ho va provar i Pedro Sánchez va fracassar en l’intent de ser investit amb un acord insuficient amb Ciutadans. Mig any després van repetir-se les eleccions, amb un cost de 174 milions més (130,6 + 43,4). El PP va millorar els resultats i Rajoy va acabar sent reelegit president amb la connivència del PSOE.
Escarmentats, PP, PSOE i Cs van intentar maquillar la mala imatge que van oferir a l’opinió pública amb una reforma de la llei electoral (LOREG), segons la qual si hi tornés a haver una repetició d’eleccions, la campanya es reduirà a la meitat, només 8 dies, i la subvenció als partits es retallarà un 30%, quedant per tant al voltant dels 30 milions.
Fent el recompte de la despesa de les eleccions generals del 2015, 2016 i 2019 la factura puja a 539 milions. Dividit entre els 46,9 milions d’espanyols surt a 11,4€ per ciutadà . I encara una dada més. Si a tot això hi afegim els 240 milions que va costar la cita amb les urnes del passat 26-M, amb les municipals i europees, la factura total creix fins als 779 milions d’euros.
