ELECCIONS FRANCESES: CATALUNYA DEL NORD VOTA FORT A FAVOR DE LE PEN

Marine Le Pen obté el 33% dels vots al departament català en la primera volta de les presidencials franceses | Macron queda segon a 12 punts | Melenchon manté la força als pobles de muntanya i recupera vot jove.
(QUICO SALLÉS )
Es veia a venir, i s’ha complert el presagi. Marine Le Pen, la líder de la formació d’extrema dreta Reagrupament Nacional, ha guanyat a la Catalunya Nord la primera volta de les eleccions presidencials de la República Francesa. El departament dels Pirineus Orientals, nom oficial i administratiu de la zona, amb 362.215 votants inscrits, ha donat la victòria a la cap de files ultradretana davant el seu gran contrincant, Emmanuel Macron, actual inquilí de l’Elisi i que s’ha imposat en aquesta primera volta en els resultats globals de França, de manera que s’enfrontaran en la segona volta.

Amb el 97% del vot escrutat, Le Pen recull 85.437 vots, un 32,49%, gairebé tres punts per sobre del que va obtenir el 2017. Macron es queda amb 54.219 vots, un 20,62% dels vots, a 12 punts de Le Pen. El candidat del partit d’esquerres França Insubmisa, Jean Luc Melenchon, assoleix 50.605 vots i un 19.25%. I el candidat més ultra, Eric Zemmour, acapara 24.236 vots, un 9,22 %. L’extrema dreta, per tant, arrasa a la Catalunya Nord: si se sumen els vots de Le Pen i els de Zemmour, assoleixen gairebé un 42% del vot escrutat.

De res li ha servit a Macron tenir un primer ministre exalcalde de Prada –població emblemàtica de la Catalunya Nord– com Jean Castex, que precisament avui ha omplert titulars per haver utilitzat un avió Falcon de l’estat per dirigir-se a Prada a votar pel president que el va fer cap del seu govern. Uns resultats que poden donar valor a Perpinyà com a exemple del que podria passar a tot França, en el benentès que l’actual alcalde, Louis Aliot, va aconseguir en segona volta esberlar el front republicà i es manté en el poder sense escarafalls. Haurien trencat el sostre de vidre i poder passar a la segona volta amb l’expectativa de guanyar.
Crides a votar Macron a la segona volta

Una opinió contrastada per la candidata ecologista a l’alcaldia de Perpinyà i vicepresidenta de la Regió d’Occitània, Agnès Cangevine, que ha reclamat “bloquejar” l’extrema dreta en constatar com és la seva gestió a Perpinyà. Més dura ha estat la presidenta del departament, Hermeline Malherba, que ha fet una “crida als habitants dels Pirineus Orientals perquè no donin veu a l’extrema dreta i al perillós projecte de Marine Le Pen i triïn la papereta d’Emmanuel Macron”. Les primeres enquestes situen la dicotomia entre Macron i Le Pen d’un 49% contra el 51%.

De Melenchon a Le Pen

Un cop han tancat la totalitat dels col·legis electorals –a la Catalunya Nord tancaven a les set del vespre–, han començat a arribar els primers resultats a partir d’un quart de nou de la nit. Amb un 3,21% de l’escrutini, als Pirineus Orientals guanyava el candidat de l’esquerra Jean Luc Melenchon. Era vot provinent sobretot de municipis de muntanya i amb població relativament jove que havia canviat el sentit del vot respecte els darrers comicis presidencials. Així el candidat de França Insubmisa obtenia el 25,5% dels vots, seguit per Le Pen, amb el 24% dels vots. Macron es quedava en aquells primers moments amb el 18% dels vots. Però la nit ha anat bellugant les peces fins a quadrar amb les enquestes.

A poc a poc han arribat xifres de municipis més representatius i amb un contingut històric i sentimental evident, com Prats de Molló. Al municipi on el president Francesc Macià va planejar una ofensiva militar de recuperació de Catalunya, ha guanyat Macron amb 141 vots, el 24%, seguit per Melenchon, amb 133 vots (22,8%), a només un vot de Le Pen, que n’ha obtingut 132, el 22,6%. A Vilafranca de Conflent, al peu del Canigó, Le Pen ha guanyat amb 36 vots (24,8%), Melenchon ha obtingut 35 vots (24,1%) i Macron, amb 25 vots, ha obtingut el 17,24% dels vots. A Canet del Rosselló, on s’ha constituït el Consell de la República, Le Pen acapara 3.046 vots (34,3%), seguit per Macron, amb 2.161 vots (24,3%), Melenchon, amb 1.100 vots (12,3%) i Zemmour, amb 1088 vots (12,25%). Precisament, el resultat de Canet és el paradigma del que els analistes han batejat com la “dreta del sorral”: com més a prop de la costa són, els municipis són més de color blau. Una tesi que alimenta la quantitat de jubilats que s’hi instal·len.

A Prada, ciutat de l’exili que acull la Universitat Catalana d’Estiu i on el seu exalcalde és l’actual primer ministre, ha guanyat Melenchon amb 859 vots, el 27,12%. Le Pen obtenia la segona plaça amb 797 vots (25,17%), Macron queda en tercer lloc, amb 668 vots, un 21,09%, i Zemmour quedaria quart al municipi amb 233 vots, un 7,36%. A la Guingueta d’Ix, Le Pen obté 115 vots (26,1%); Macron 98 (22,2%), Melenchon 79 vots (17,1%) i Zemmour, 46 vots (10,4%). A Elna, el poble de la gran maternitat solidària, també guanya l’extrema dreta: el Reagrupament Nacional de Le Pen hi compta 1.843 vots (36,5%); Melenchon, 1.090 vots, el 21,7%; Macron 834 vots (16,6%) i Zemmour, 383, el 7,63%. Argelers, la vila que va confinar en camps milers d’exiliats catalans, també s’acosta a l’extrema dreta: Le Pen hi ha recollit 2.482 vots, el 32,67%; Macron, 1.807 vots, un 23,58%; Melenchon 1160 vots (15,37%) i Zemmour, 775 vots, el 10,2%. Banyuls canvia la tendència, per ben poc, amb Macron com a guanyador amb 677 vots (24,3%); Le Pen, 670 vots (24,13%), Melenchon, 526 vots (18,9%), Zemmour 238 vots (8,57%).
Dos votants a primera hora de la tarda al col·legi electoral de l’ajuntament de Perpinyà/Quico Sallés
Dos votants a primera hora de la tarda al col·legi electoral de l’ajuntament de Perpinyà/Quico Sallés
Les enquestes juguen fort

L’emoció d’aquestes eleccions ha arribat, com a les pel·lícules d’intriga, en els moments finals. Els darrers tres dies s’han tancat amb el neguit de la possibilitat que Le Pen fins i tot superés per la mínima Macron. A mida que avançava la campanya, Reagrupament Nacional ha anat guanyant pes a les enquestes, igual que ha passat amb el candidat més ben posicionat de l’esquerra, Jean Luc Melenchon, tot i que aquest no ha agafat prou aire com per atemorir els dos caps de cartell d’aquests comicis. A la Catalunya Nord, l’extrema dreta tenia una oportunitat de demostrar que era la força gairebé hegemònica -o com a mínim, determinant- de la França rural i fora de la gran corona parisenca, on mai no obté més del 10% dels vots. I ha passat l’examen.

Les enquestes que han filtrat mitjans belgues i suïssos abans de les set del vespre ja assenyalaven un empat tècnic al 24% entre Macron i Le Pen. A poc a poc, l’empat s’anava matisant amb un punt amunt i un punt avall, però certificant que Melenchon quedava fora de la foto finish i la gran desfeta de l’esquerra. Macron recuperava alè a les prospeccions i Le Pen aguantava. Finalment l’elector francès ha deixat com a forces majoritàries un partit d’extrema dreta -ensucrat gràcies a un altre candidat ubicat més a la dreta com Eric Zemour- i un exbanquer liberal que ha enutjat les esquerres amb retallades en drets socials i civils.
La Catalunya Nord, clau en els bons resultats nacionals de Le Pen

Per tercera vegada en vint anys, l’extrema dreta passava a la segona ronda. La Catalunya Nord, doncs, ha ajudat a encimbellar Le Pen, després que a les darreres municipals va obtenir una històrica victòria a l’Ajuntament de Perpinyà, amb Louis Aliot, que precisament ha estat portaveu de la campanya electoral de Le Pen. De fet, Aliot pot ser un dels exemples que faci anar Reagrupament Nacional per preparar la segona volta. Aliot va guanyar superant un front republicà en un entorn marcat per la crítica a l’establishment que havia ocupat les institucions locals de Perpinyà durant anys i panys.
Informa:ELMON.CAT (11-4-2022)

110 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: