(   RAMON SERRA  )|Escoltar l’audio 🎧|

Com aquell qui no vol la cosa tornem a tenir eleccions. Catalunya deu ser un dels països del món que més ha passat per les urnes en els darrers anys.Tornem-hi que no ha estat res!

Tradicionalment les eleccions europees han importat poc a l’electorat. Gairebé ningú no sap quin poder tenen les institucions europees ni qui mana, més enllà de conèixer que fins ara el PP i els socialistes són els partits més votats. O sigui que res de bo per a Catalunya, malgrat que el nostre país sempre ha estat europeista fins al moll dels óssos i que tant va lloar el poeta Espriu  que esperava trobar-hi una terra noble,culta i rica.  Però la realitat és la que és i sobretot en les circumstàncies actuals el país ha de fer-hi sentit la seva veu. I qui millor que el president Puigdemont,considerat l’enemic número u d’Espanya? Si com sembla Puigdemont aconsegueix l’acta de diputat al Parlament europeu aleshores es presentarà un gran dilema: podrà recollir l’acta a Espanya sense ser empresonat? Passi el que passi ens interessa que es mantingui el xup-xup de la nostra causa. Només amb una tensió constant tindrem possibilitats de sortir endavant.

Són molt respectables els vots per a altres candidatures independentistes. Però els mateixos que ens deien que havíem de ser pràctics i no votar el Front Republicà a les eleccions espanyoles ara s’haurien d’aplicar la seva pròpia medecina. Bo i resumint, en les eleccions s’ha de votar a consciència, naturalment dins dels paràmetres independentistes. Ningú no té la veritat absoluta.

Pel que fa a les eleccions municipals, cada poble és un cas. Moltes vegades es vota més les persones que no pas les sigles dels partit .Tot amb tot, seria suïcida investir com a alcalde algú partidari del 155. Qui pot ser tan boig de perjudicar-se a si mateix i sobretot als ciutadans?

Quant a Barcelona, que lógicament és la cadira més important, sembla que la lluita serà entre Maragall i Colau. Aixó no obstant, el meu vot serà per a Graupera que se l’ha guanyat a pols picant pedra des de fa temps. No conec  cap candidat que conegui tant la ciutat i amb un independentisme desacomplexat que ha de servir per controlar tot el que passi a l’Ajuntament. No me´n fio de cap de les altres opcions que es presenten com a independentistes. És la meva opinió i punt.

I un cop passades les eleccions convindrà tornar al full de ruta que no és altre que la societat civil ocupi sense violència els principals centres del país quan així es decideixi, segurament l’endemà de saber-ne la sentència sobre els presos polítics. Ningú no ens preguntarà si volem ser independents. Cal fets consumats i no perdre´s amb més discussions inútils. Com diu Puigdemont, hi ha un independentisme màgic que creu que l’Estat vol pactar.I l’Estat mai dels mais no pactarà cap referèndum d’autodeterminació. I, per tant,és absurd renunciar a la unilateralitat i voler eixemplar la base. Com diu Graupera, potser en lloc d’eixamplar ens volen enximplar.

En fi, voteu l’independentisme que us digui el cor.I dilluns continuarem el viatge cap a Ítaca. Esperem,això, sí, amb un vaixell més ben més ben adobat.