14-F: PUIGDEMONT,CAP DE LLISTA DE JxCAT AMB UN NÚMERO DOS EFECTIU

( GEMMA AGUILERA )Un tàndem electoral en què el president a l’exili, Carles Puigdemont, sigui el número u de la llista electoral de JxCAT per Barcelona, i per tant, quedi clar que és el líder visible del projecte polític i la primera referència que apareixerà a les paperetes de vot del 14F. I en què el número dos sigui el candidat o candidata efectiu a ocupar la presidència de la Generalitat triat pels afiliats en el procés de primàries que arrenca a finals de més. Aquesta és la fórmula que pren cos a la direcció de JxCAT per aconseguir l’encaix entre la necessitat de presentar un o una presidenciable que pugui exercir el càrrec des del minut zero, i per tant, no aturar l’engranatge públic de la gestió de la pandèmia –evitant la paràlisi que podria provocar intentar investir Carles Puigdemont com en la legislatura passada– i alhora situar el president a l’exili en el centre de la campanya electoral com a símbol del projecte dels junters.

En un vídeo difós a les xarxes socials poques hores abans que finalitzés el termini per presentar-se a les primàries del partit, Puigdemont va explicar que renuncia a ser candidat a causa de la repressió i per la necessitat de gestionar la pandèmia, però que està en disposició de “liderar” el projecte de JxCAT per “culminar el procés iniciat l’1-O i continuar la feina que fem des de l’exili”. Si bé el més habitual és que el cap de llista sigui el candidat, no va ser així per exemple en el cas de JxSí, en què el cap de llista era Raül Romeva i el candidat va ser Artur Mas, que ocupava el número quatre.

Però pot el president a l’exili i líder del partit situar-se en el número u sense haver participat en el procés de primàries? El reglament és prou ambigu com perquè la resposta sigui afirmativa. A banda, és clar, que si la decisió s’acaba prenent no trobarà el rebuig de la gran majoria dels afiliats. Segons expliquen a EL MÓN fonts de JxCAT, “aquesta fórmula no restarà el protagonisme al candidat o candidata –pocs dubten que Laura Borràs obtindrà més suports que Damià Calvet–, que participarà en els debats electorals, entrevistes i tot el que correspon al candidat, en cap cas el president a l’exili monopolitzarà la campanya”. Ara bé, el president Puigdemont serà “un gran actiu electoral, al qual ni volem ni podem renunciar”.

Un reglament que permet el tàndem

El reglament de primàries estableix una urna per triar candidat o candidata, i una segona urna per escollir les persones que ocuparan els 3 primers llocs per la circumscripció de Lleida i Tarragona i les primeres 4 posicions de Girona. En el cas de Barcelona, s’escolliran amb el mateix criteri 8 persones per ocupar aquestes posicions després de la d’aspirant a la presidència de la Generalitat. I aquí rau l’escletxa: no diu que l’aspirant a ocupar el Palau de la Generalitat hagi de ser en número u de la llista.

Segons han explicat fonts del partit a EL MÓN, encaixa en aquest sistema el fet que a través de la validació posterior que farà l’executiva nacional, encarregada de “completar la llista en cada una de les circumscripcions”, s’introdueixi el president a l’exili com a cap de llista, que el candidat o candidata sigui el número dos i que els 8 noms triats per la militància ocupin els llocs del 3 a l’11. Per contra, si Puigdemont hagués de ser el número dos i el candidat o candidata, el cap de llista, sí que hi hauria dubtes en el reglament per introduir el president a l’exili sense passar per primàries, ja que aquest especifica que a les urnes es trien els vuit noms que van “després” del candidat.

Per tant, insisteixen fonts de JxCAT, el president a l’exili podria situar-se al capdamunt de la llista per Barcelona sense violentar el sistema de primàries si l’executiva del partit així ho decideix i els afiliats ho ratifiquen. Segons el reglament, cadascuna de les candidatures es completaran amb criteris com “el suport que en cada circumscripció hagin obtingut les persones que no han estat proclamades automàticament com a integrants de la futura llista electoral, el de paritat, pluralitat ideològica, equilibri territorial, diversitat professional, equilibri entre experiència i renovació institucional, i de diversitat generacional”. Tot plegat, ratificat per la militància tornant a votar la llista, és a dir, que la incorporació de Puigdemont de número u hauria de tenir el vistiplau dels afiliats.

De fet, aquesta via Puigdemont també serviria a la direcció del partit per “repescar” el candidat que no hagi guanyat les primàries, Damià Calvet o Laura Borràs, per situar-lo a la llista electoral, en principi darrere dels vuit escollits en primàries. I què passa amb els consellers Ramon Tremosa –no és afiliat i no es pot presentar a les primàries– i Jordi Puigneró, que havien mostrat la seva intenció de presentar-se a candidats però que finalment no ho han fet? Fonts del partit assenyalen que hi ha fórmules perquè siguin part important del projecte encara que no anessin en llocs destacats a les llistes del 14F, perquè “poden ser consellers del nou Govern sense necessitat de ser diputats”. De fet, Ramon Tremosa, si els resultats de JxCAT ho permetessin i en el repartiment de carteres amb el o els socis de govern així s’establís, podria ocupar la cartera d’Economia i Puigneró repetiria a Polítiques Digitals i Administració Pública.

Persecució política i incompetència del Suprem, les cartes per tombar el suplicatori

Sigui com sigui, que Carles Puigdemont sigui cap de llista és, sobretot, una decisió simbòlica. Hauria de renunciar a la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya si vol conservar l’escó d’eurodiputat, que no perdrà encara que el suplicatori al Parlament europeu tiri endavant i perdi la immunitat en els propers mesos. En cas que fos així, continuaria essent eurodiputat i gaudint dels seus drets polítics en un hemicicle que s’ha convertit en un potent altaveu de la causa independentista amb els eurodiputats de JxCAT i d’ERC.
Informa:ELMON.CAT (16-11-2020)

132 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: