ELECCIONS ? QUINES ELECCIONS ?

“Eleccions? Quines eleccions?
(JORDI BARBETA )
Podem donar per fet que serà impugnat el decret que “deixa sense efecte” la convocatòria d’eleccions per al 14 de febrer, perquè, com que no està previst res que se li assembli, el recurs té totes les de guanyar. L’Estatut del 2006, que, encara que sembli mentida, continua vigent tal com el van retallar, tampoc va preveure una situació com l’actual i no deixa gaire marge a les interpretacions. L’article 67.3 de l’Estatut diu: “Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria”. I punt. “No hay que decir nada más”, que diria aquell. Els portuguesos no han tingut més remei que fer les eleccions precisament perquè la seva Constitució tampoc els deixa cap marge.

Fer ara les eleccions pot resultar un autèntic disbarat. Fins i tot ens podem trobar que la gent es negui a formar part de les meses al·legant situació de quarantena. Però el sentit comú i el dret constitucional no sempre van junts i menys quan intervenen tantes subjectivitats alhora. Al capdavall, ningú pot assegurar que el 30 de maig estarem millor que ara per anar a votar.

Així que hi haurà impugnació. No cal que sigui el PSC, que dubto que es vulgui significar, sobretot si es troba coincidint amb Vox en el mateix bàndol del plet. Sempre, però, hi haurà algú interessat a fer-ho per encàrrec o per fer-se veure. Si a això li afegim l’estadística de simpatia amb què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sol tractar els assumptes de la Generalitat, jo no descartaria tan aviat el Valentine’s Day electoral.

Hi haurà impugnació sobre la data electoral catalana, però més transcendent és la connivència institucional dels tres poders per impedir la investigació dels fets més greus de la democràcia

Parlant de jutges. Les eleccions són un fet transcendent, però, mentre es puguin fer, la data no ho és tant. En canvi, sí que des del punt de vista democràtic és transcendent i greu el que s’ha vist als tribunals aquesta setmana amb molta menys atenció mediàtica. Segons han declarat l’expolicia Villarejo i l’examant del rei emèrit, l’Estat va utilitzar tàctiques mafioses amb amenaces de mort, fins i tot a nens, i va dedicar diners públics dels fons reservats per impedir que transcendissin actuacions il·legals de Joan Carles I.

També segons l’expolicia, l’atemptat del 17 d’agost s’hauria pogut evitar si el CNI hagués prestat atenció als avisos que van arribar sobre les intencions de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, i que no es van atendre perquè el servei d’intel·ligència espanyol el considerava agent propi. I a sobre, al judici ha crescut la incertesa sobre si Es-Satty és mort o va fugir.

I Villarejo ha reconegut que, també amb diners dels fons reservats, es va finançar l’operació Catalunya per elaborar informes falsos sobre polítics catalans que contribuïssin a desprestigiar la causa sobiranista.

No ens hem de creure fil per randa el que diu un tipus com Villarejo, però som davant els fets més greus que corquen el sistema democràtic. Hi ha suficients indicis de criminalitat, de negligència i de corrupció per obrir alguna investigació i les sospites inevitablement es disparen quan es constata una convergència dels tres poders alhora, del poder executiu, del poder judicial i del poder legislatiu, per impedir-ho. Ni les targetes black de l’emèrit ha permès el Congrés investigar-ho, malgrat el dictamen favorable dels lletrats. És la connivència institucional del règim que no només no investiga, sinó que sense cap vergonya finança amb diners públics la seguretat i els majordoms del rei emèrit en el seu exili a Abu Dhabi i el govern espanyol declara que ho fa a compte del “Patrimonio Nacional”. Arribats a aquest punt, i com parlàvem d’eleccions, ens hauríem de començar a preguntar per a què serveixen les eleccions. Les catalanes està molt clar, són de caixa o faixa, però, i les espanyoles?
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-1-2021)

110 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: