ELEMENTAL, SENYORS! SENSE DINERS NO HI HA AUTONOMIA POLÍTICA

“Lliçó de vida: sense autonomia financera no hi ha autonomia política”
José Antich
( JOSÉ ANTICH )

Parapetat en un estat d’alarma de gairebé sis mesos que el Congrés dels Diputats no li hauria d’haver concedit mai, i del gairebé mig any en què les explicacions que ha anat oferint des que es va iniciar la pandèmia han estat escasses per molt que hagi parlat i s’hagi produït una estúpida moció de censura de Vox que no li ha fet ni pessigolles, Pedro Sánchez ha assolit la situació perfecta per a un governant.

Quan la situació és més greu que mai, les explicacions que està obligat a donar són les més mínimes que mai. No només disposa de màniga ampla per esquivar els controls parlamentaris sinó que, a la pràctica, gestiona les autonomies amb control remot, i aquestes, per ingenuïtat o per ignorància, són en el pitjor dels mons: sense tresoreria per fer front a les mesures que han d’aplicar i amb tot el desgast dels escassos recursos que manipulen en uns pressupostos que no donen gaire més de si, en part per l’incompliment permanent d’un sistema de finançament autonòmic que està caducat des de 2014 i, en el cas de Catalunya, amb el crònic dèficit fiscal del voltant de 16.000 milions d’euros dels quals es parla molt poc per l’escàndol permanent que suposa.

L’allau d’informacions que es produeix des de fa setmanes per explicar les diferents mesures que estan prenent els diferents estats transmet a l’opinió pública una idea radicalment falsa d’homologació entre els ciutadans de tots els països. Així, és cert que tots estan endurint les mesures i el que succeeix a Catalunya amb el toc de queda i el tancament perimetral de les ciutats n’és un bon exemple. Com també ho és el tancament de la restauració i de centres d’estètica -que ja dura més de dues setmanes- i els que s’han afegit en els últims dies d’equipaments culturals, centres esportius i tants d’altres.

En una tertúlia recent vaig sentir dir que també s’estaven aplicant mesures restrictives a Alemanya i a França. I tenia raó. Però van oblidar assenyalar el més important: la compensació econòmica als sectors afectats. El mecanisme arbitrat i acordat amb els lands consisteix que aquelles empreses que hagin de tancar per la pandèmia aquest mes de novembre se’ls abonarà un 70% o 75% de la facturació del mateix mes de l’any passat. Tot això ho poden gestionar directament per internet i l’administració, que disposa de les seves dades, serà proactiva.

No som Alemanya, certament. Però a diferència de la primera onada, que des del govern espanyol es van arbritrar una sèrie d’ajuts econòmics, en aquesta ocasió l’executiu de Sánchez s’ha posat de perfil i la càrrega més important és de les autonomies, que no arriben a tapar forats. I, a més, han de fer bondat si no volen quedar-se en la misèria. I llavors ensenyen la pastanaga dels pressupostos de l’Estat i un no pot deixar de recordar que és molt difícil que hi hagi autonomia política sense autonomia financera. I això segon està molt més verd que el primer.
Informa:ELNACIONAL.CAT (1-1-2020)

105 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: