ELS 209 PROJECTES QUE EL GOVERN S’AUTOEXIGEIX PER AQUEST 2022

(NÚRIA ORIOLS )
Fa pocs mesos que l’executiu de Pere Aragonès va prendre possessiĂł com a nou govern de la Generalitat sota la bandera de la “transformaciĂł verda, feminista, social i democrĂ tica”. Però mĂŠs enllĂ  de les paraules, un govern s’avalua pels fets concrets: per les seves polĂ­tiques, amb les quals tĂŠ molt a veure el pressupost –aprovat recentment amb els comuns–, i l’impuls de noves iniciatives. En aquest sentit, una part fonamental de l’obra del nou Govern es concreta en el seu pla normatiu, ĂŠs a dir, les lleis, els decrets i els reglaments que preveu impulsar i on es pot plasmar fins a quin punt els eslògans polĂ­tics es tradueixen a la realitat. El consell executiu actual va donar llum verda al seu pla a l’octubre, que complementa el pla de Govern presentat al setembre, de manera que a l’encetar aquest any 2022 el Govern s’ha autoassignat uns deures que ha de complir al llarg dels propers dotze mesos i que han de seguir fins al juny del 2023 –que ĂŠs fins on arriba el full de ruta aprovat ara per ara–. Les iniciatives que inclou el pla sĂłn molt diverses: hi ha 209 projectes normatius que s’haurien de començar a tramitar, tot i que no hi ha un compromĂ­s d’enllestir-los tots durant l’any. Una xifra en tot cas alta tenint en compte que, malgrat que no tot sĂłn iniciatives legislatives –hi ha reglaments i decrets– durant el mandat de Quim Torra el Govern tot just va aprovar dotze lleis. De fet, alguns dels projectes s’arrosseguen des de fa anys.

Durant el primer semestre del 2022, el consell executiu s’ha autoimposat presentar dos projectes –és a dir, iniciar-ne la consulta pĂşblica– que en si mateixos ja sĂłn polèmics: per una banda, un avantprojecte de llei electoral catalana –que no s’ha aconseguit aprovar mai– per part del departament d’Exteriors i que hauria d’iniciar la seva tramitaciĂł, almenys pel que fa a la consulta interdepartamental amb totes les conselleries que s’ha de fer de la iniciativa. Tot i que el pacte ĂŠs que s’impulsi des del Govern, concretament des d’una conselleria de Junts, Esquerra preferia fer-ho des del Parlament amb una ponència conjunta que de moment no s’ha activat.

L’altra iniciativa que l’executiu tambĂŠ es compromet a reimpulsar per a aquest primer mig any del 2022 ĂŠs la de la nova llei audiovisual catalana per part de la conselleria de Presidència. Una norma que, com volia ERC, s’acabarĂ  tramitant posteriorment a l’estatal, que els republicans han consensuat amb el PSOE amb la promesa de protegir el catalĂ . En els darrers mesos del 2021 es va iniciar la consulta pĂşblica i s’espera que hi hagi nous passos en el primer semestre d’enguany.

Dues mesures més que el Govern vol accelerar –també formen part del compromís amb els comuns arran de l’aprovació dels pressupostos– són el desenvolupament dels impostos climàtics: en el primer semestre s’ha de tramitar l’impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells i el de les activitats que generen gasos amb efecte hivernacle.

Canvis a l’administració

Aquests nomĂŠs sĂłn alguns exemples de les dues-centes mesures que ha d’aprovar el consell executiu. Segons el pla, hi ha diverses iniciatives de reforma de l’administraciĂł en marxa, com la simplificaciĂł del procediment per aprovar noves lleis –previst per al primer semestre–, aixĂ­ com una llei d’ordenaciĂł del sistema de direcciĂł pĂşblica del sector institucional i una altra de regulaciĂł de l’ocupaciĂł pĂşblica catalana, promogudes per Presidència. Per part d’Economia s’hauria de fomentar un nou estatut de l’empresa pĂşblica catalana i una nova llei de contractes del sector pĂşblic de Catalunya, a mĂŠs de complir l’objectiu d’unificar totes les normes relatives a les finances pĂşbliques per compilar-les en un Ăşnic codi.

Aquestes reformes poden ser de gran importĂ ncia per a l’administraciĂł, sobretot la de la selecciĂł dels directius pĂşblics, que tĂŠ com a objectiu, segons el mateix Govern, que se segueixin “criteris de mèrit, capacitat i idoneĂŻtat” –ja que actualment prima la confiança polĂ­tica–. TambĂŠ s’hi suma la voluntat d’Exteriors d’actualitzar la llei de transparència i de fer una nova norma sobre el registre dels grups d’interès per “aclarir” conceptes que ara generen dubtes –com si n’han de formar part o no patronals i sindicats–. L’executiu tambĂŠ s’ha compromès a tornar a impulsar la llei de cambres, que va caure la passada legislatura, aixĂ­ com la llei de governs locals, pendent des de fa anys.

En un altre ordre de coses, es preveuen diverses modificacions de la llei de Policia –amb afectaciĂł als Mossos d’Esquadra i policies locals–, a mĂŠs del sistema d’emergències i dels agents rurals; diverses actualitzacions del Codi Civil de Catalunya, com la d’incorporar una nova regulaciĂł per als arrendaments –incloent-hi l’habitatge–; una llei d’accĂŠs a la cultura per desplegar la seva consideraciĂł de “bĂŠ essencial”; nous currĂ­culums escolars; el desplegament de l’Agència de Salut PĂşblica de Catalunya (aprovar-ne els estatus), i l’Agència Espacial de Catalunya, a mĂŠs de la llei d’antiracisme i la del reconeixement del dret a la identitat i expressiĂł de gènere.

Aquests sĂłn alguns dels deures que s’ha imposat el Govern per als pròxims mesos. D’aquĂ­ a mig any caldrĂ  comprovar si els ha fet.
Les lleis aprovades o en trĂ mit al Parlament del nou mandat

Les dues primeres lleis que ha aprovat el Govern aquesta legislatura han estat els pressupostos del 2022 i la llei d’acompanyament d’aquests comptes. La resta d’iniciatives de l’executiu han estat a travĂŠs de decrets llei, fins a setze que ha convalidat el Parlament, i tres projectes de llei que ara estan en trĂ mit a la cambra: es tracta del projecte de llei de la ciència, el de creaciĂł del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya i el de mesures organitzatives en l’àmbit de l’atenciĂł sociosanitĂ ria –aquests dos darrers provenen de dos decrets llei, per tant ja estan en vigor–. Les altres iniciatives que ara sĂłn a la cambra venen dels grups parlamentaris –n’hi ha 27– o d’iniciatives legislatives populars, de les quals ara n’hi ha cinc en trĂ mit.

Informa:ARA.CAT (3-1-2022)

176 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: