ELS 4 ESCENARIS QUE TÉ PRESIDENT TORRA DAVANT LA INHABILITACIÓ

“Les opcions de Torra davant la decisió del Suprem ”
Una de les opcions que s’estudia és anticipar eleccions entre la sentència i la seva execució
( QUIM BERTOMEU / NÚRIA ORRIOLS )
7 Comparteix Guarda

El Tribunal Suprem ha fixat per al 17 de setembre la vista sobre el recurs que va presentar el president de la Generalitat, Quim Torra, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el va condemnar per desobediència. Això activarà el procediment que derivarà en la decisió final de si és inhabilitat definitivament del càrrec. Amb el calendari judicial sobre la taula, al president se li obren diversos escenaris per dissenyar el calendari polític amb més o menys possibilitats que passin.

Entre els que guanyen pes en aquests moments (tot canvia ràpid en la política catalana) és aprofitar el marge de temps entre que s’anuncia el resultat de la sentència i la seva execució; anticipar comicis per evitar discussions jurídiques abans que es pronunciï o deixar que el Suprem resolgui i després intentar escollir un altre president. Entre els que perden força hi ha fer canvis al Govern per evitar que el vicepresident, Pere Aragonès, piloti la transició fins a les noves eleccions i aguantar el pols a l’Estat desobeint la sentència. Sigui com sigui, la partida ha començat.

Eleccions anticipades
Aquest seria, a priori, el que generaria menys incerteses. El president català té la potestat exclusiva d’avançar els comicis quan vulgui mentre no perdi el càrrec. Coneixent el calendari del Suprem, podria fixar la data electoral abans que es pronunciï l’alt tribunal espanyol. Això faria que, en cas d’inhabilitació, Catalunya disposés ja d’un nou president o, almenys, d’un nou Parlament que es disposés a investir-ne un de nou. És l’escenari preferit per Esquerra, que sosté que cal evitar deixar el futur de Catalunya “en mans” del Suprem. En canvi, no és un escenari desitjat per bona part de JxCat, que considera que no és el moment d’anar a les urnes fins i tot encara que el Suprem inhabiliti Torra. Aquest escenari era el que semblava que s’imposava a finals de gener, quan el president va anunciar que les discrepàncies entre ERC i JxCat havien deixat la legislatura sense recorregut polític. Amb l’esclat de la pandèmia, però, Torra s’ho ha repensat i ara assegura que no vol tornar a les urnes.

Convocar eleccions entre la resolució i la notificació de la sentència
Una de les opcions que s’ha estudiat, per part de JxCat, és que el president de la Generalitat, Quim Torra, convoqui eleccions a darrera hora. És a dir, entre que es fes pública la resolució del Tribunal Suprem sobre el recurs de cassació i que l’executa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Segons fonts jurídiques consultades per l’ARA, la “fermesa” de la sentència i, per tant, els seus efectes ha de ser declarada per part de l’òrgan que la va dictar. En el cas del president Torra, el TSJC. Aquest tràmit requereix el retorn i reemissió de les actuacions del Suprem al TSJC i serà aquest el que dictarà la interlocutòria per fer efectiva la inhabilitació (si així ho declara el Tribunal Suprem). Fonts jurídiques afirmen que en aquest marge de temps, el president encara estaria facultat per convocar les eleccions catalanes. Un escenari que defensen diverses veus de JxCat.

Investidura d’un nou president
Aquest escenari passaria perquè Torra no convoqués eleccions anticipades i acatés una eventual inhabilitació del Suprem. Això deixaria el número dos del Govern, Pere Aragonès (ERC), com a president en funcions i activaria el procés perquè el Parlament investís un nou president. Les atribucions d’Aragonès serien molt limitades. Per exemple, no podria convocar eleccions ni introduir canvis de consellers al Govern. Com s’investiria el nou president? S’obriria un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, proposés un nou candidat a la presidència de l’executiu català, que pertocaria a JxCat –seguint l’acord de governabilitat amb els republicans–. Ara bé, arribar a la majoria necessària seria complicat: l’eventual presidenciable necessitaria els vots d’Esquerra i JxCat i, per prosperar, també l’abstenció dels comuns o la CUP com a mínim. Si no hi hagués majoria per elegir un nou president, la investidura fallida activaria el rellotge dels dos mesos fins a la convocatòria automàtica d’eleccions.

Canvi de vicepresident
El tercer escenari puja un esglaó més en el grau d’imprevisibilitat de la situació. Per evitar que, en cas d’inhabilitació de Torra, Aragonès agafés temporalment el timó del Govern i, per tant, que el control de l’executiu passés de les mans de JxCat a ERC, durant un temps veus del partit de Carles Puigdemont proposaven que Torra, abans de ser inhabilitat, nomeni un nou vicepresident que sigui de JxCat. Això faria que, encara que el Suprem deixés Torra fora de la presidència, el seu partit seguís tenint el càrrec en funcions. Això genera un incògnita evident, que és si els republicans estarien disposats a ser degradats en la línia de comandament de l’executiu català o si en sortirien. JxCat també defensa la maniobra al·legant que si la decisió del Suprem deixa Torra fora de l’executiu, es descompensaria l’equilibri de set membres de JxCat i set d’ERC que hi ha actualment en el gabinet català.

Pols amb l’Estat
Finalment, el quart i últim escenari és desobeir el Suprem. Torra no l’ha descartat mai, però no ha tingut mai un suport clar per dur-lo a terme. Així, l’última via passaria per no fer cas del veredicte judicial i anar igualment a treballar al Palau de la Generalitat encara que la inhabilitació fos ferma. Una espècie d’operació Castell –atrinxerar-se al Palau i convocar una mobilització ciutadana al voltant– que es va descartar ja l’octubre del 2017. Aquest és un extrem que genera menys suports al voltant del president, ja que en cas de no acatar la sentència, el cos que hauria d’actuar per fer-la complir serien els Mossos d’Esquadra.

Informa:ARA.CAT (11-6-2020)

232 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: