ELS ADVOCATS DELS PRESOS POLÍTICS JA TENEN EL PRIMER ESBORRANY DEL RECURS A ESTRASBURG

“Els advocats dels presos ja tenen el primer esborrany del recurs a Estrasburg”
Un primer text ja Ă©s a mans de dos especialistes en el Tribunal Europeu de Drets Humans i es podria registrar en quinze dies
( QUICO SALLÉS )
Primer text bastit. La “ComissiĂł Europea” formada per un grup dels advocats dels presos polĂ­tics ja han enllestit el primer esborrany del recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans. Tot en ple debat pĂșblic sobre l’indult. Un text acordat en tres reunions presencials i que ara ja Ă©s a mans de dos lletrats de reconegut prestigi internacional especialistes en la cort europea d’Estrasburg.

Un recurs que passa per remarcar la vulneraciĂł de drets fonamentals com el del jutge predeterminat per llei, aixĂ­ com per la manca de taxativitat jurĂ­dica del delicte de sediciĂł que interpreten com una vulneraciĂł dels drets de reuniĂł, manifestaciĂł i llibertat d’expressiĂł i opiniĂł. L’estret marge que deixa el formulari i l’addenda argumental ha obligat als lletrats a treure punta el llapis i a afinar bĂ© l’estratĂšgia amb un repartiment per a cada recurs de les vulneracions que poden considerar mĂ©s especĂ­fiques en cada cas concret.

La “ComissiĂł Europea” dels lletrats estĂ  configura per Jordi Pina -lletrat de Jordi SĂ nchez, Jordi Turull i Josep Rull-, de fet, Ă©s l’Ășnic que tĂ© de moment, la via oberta per recĂłrrer a Europa; Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart; Judit GenĂ©, que representarĂ  els interessos de Quim Forn i Meritxell BorrĂ s; Andreu Van der Eynde, que dirigeix la defensa d’Oriol Junqueras, RaĂŒl Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa, i Gonzalo Boye, que ha dirigit la internacionalitzaciĂł judicial del ProcĂ©s a travĂ©s de l’exili. A mĂ©s, tambĂ© hi participen ERC, JxCAT, Òmnium i l’ANC.

“Hem de filar molt prim”, asseguren membres de la defensa, “hem de repartir tasques i arguments entre tots els presos”. De fet, el formulari cap a Estrasburg sĂłn tres pĂ gines i una addenda argumental de 20 pĂ gines. “El nostre objectiu Ă©s fer un recurs amb idees curtetes i al peu”, remarquen. “La dificultat de la demanda rau en quĂš ha de ser concreta i tenim molts arguments per esgrimir“, al·leguen. La tĂ ctica Ă©s repartir-los entre els tots els condemnats per la sentĂšncia de Manuel Marchena.

“Per exemple, en el cas de Turull, tindrĂ  mĂ©s pes l’argument de la vulneraciĂł de drets fonamentals com el dret a tenir un jutge predeterminat per llei vers l’apropiaciĂł que en va fer el Tribunal Suprem de la causa“, comenten les mateixes fonts consultades per El MĂłn. De fet, Ă©s una de les vulneracions que va emfatitzar la justĂ­cia belga en el cas de LluĂ­s Puig. “El fet que no es poguessin expressar en catalĂ  tindrĂ  mĂ©s pes en la demanda que presenti Òmnium en defensa del seu president o els estirabots de Marchena durant la vista com dir a l’advocada Marina Roig que molt millor que no continuĂ©s”, especifiquen.

“AixĂ­ mateix, un dels nexes de les demandes serĂ  la vulneraciĂł dels drets de reuniĂł, manifestaciĂł i llibertat d’expressiĂł en tant que el delicte de sediciĂł Ă©s difĂșs i trenca el principi de taxativitat, de proporcionalitat de la pena, i del principi de legalitat“, afegeixen. “Cal destacar que SĂ nchez i Cuixart nomĂ©s van convocar una manifestaciĂł i que, a sobre, la van comunicar a Interior tot advertint que potser hi anirien 2.500 persones, tenint present que era un dia feiner, la cosa es va disparar quan hi van anar 40.000”, detallen.

L’esborrany tĂ© “molt present” el vot particular dels dos magistrats del Tribunal Constitucional que sĂłn “vitamines” pel recurs. “El resultat dels primers recursos d’empara podrien haver estat 12 a 0, en referĂšncia als dotze magistrats, i ara amb els dos magistrats dĂ­scols, mĂ©s dos apartats, sĂłn 7 a 2, i aixĂČ Ă©s un bon argument per Estrasburg”, recorden. “El vot particular del TC Ă©s un punt de partida perĂČ no ho Ă©s tot”, indiquen tot remarcant la vulneraciĂł repetida de drets polĂ­tics en tot el procĂ©s i la resoluciĂł del Grup de Treball de Detencions ArbitrĂ ries de l’ONU. PerĂČ tambĂ© veuen important i clau si hi ha un indult.

“Lluny de pensar que pot reduir la cĂ rrega de manca de drets al·legada, Estrasburg ho interpretarĂ  com un corregit a una sentĂšncia injusta o que el poder ha hagut de matisar, anul·lar o reinterpretar perquĂš no era justa“, subratllen lletrats. “Un indult Ă©s la prova d’una equivocaciĂł, Ă©s un argument de pes pels nostres recursos i interessos”, expliquen. “L’indult, en certa manera, ens dĂłna la raó”, opinen.

“El primer recurs es presentarĂ  en 15 dies a tot estirar”, insisteixen des de la “ComissiĂł Europea“. Ara queden els retocs que cada part hi vulgui afegir i modificar allĂČ que recomanin els dos juristes especialitzats en el procediment especĂ­fic del Tribunal Europeu de Drets Humans. La intenciĂł Ă©s registrar la demanda abans que arribi un virtual indult. “Hem fet feina, i ara juguem en camp neutral, tenim arguments i intel·ligĂšncia per portar-ho endavant”, avisen els lletrats. En aquest sentit, l’equip de juristes mostra certa esperança en la justĂ­cia internacional, que ara per ara, ha beneficiat en bona mesura els interessos de la part catalana.

Informa:ELMON.CAT (1-6-2021)

86 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: