ELS AJUNTAMENTS DE DOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ, UN 24% NOMÉS TÉ EL CONTESTADOR EN VALENCIÀ

Aprovar una nova llei implica que els representants democràtics de la societat li reconeixen el sentit i la necessitat. Per exemple, existeix el dret de la ciutadania a adreçar-se en valencià a l’administració pública i de rebre resposta en la mateixa llengua. Però tots sabem que quan governaven les dretes antivalencianes, en l’època de Zaplana i Camps, aquest dret no es respectava.

En aquest sentit, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, el senyor Àngel Luna González, autodenominat com a «alt comissionat dels drets fonamentals dels valencians», ha respost favorablement per als drets del valencià una queixa sobre l’ús exclusiu del castellà al web municipal i a les respostes administratives de l’Ajuntament de Calp. Aquesta institució no respecta que un ciutadà trie el valencià en un procediment. Segons el Síndic, quan algú es dirigeix a l’administració en valencià ja està expressant la seua opció lingüística, i no hauria de caldre cap altra petició formal. L’alcaldessa de Calp, Ana Sala, ha respost que «s’està tramitant la licitació del servei de traducció de la web municipal, que inclou tant les ordenances com els reglaments interns».

Però el Síndic de Greuges va més enllà, i considera que és necessari l’ús del valencià en les pàgines web oficials i en les xarxes socials de la corporació local (Facebook, Twitter i Instagram) perquè es tracta de mitjans de comunicació ràpids i senzills, i d’un instrument de participació ciutadana. Les paraules del Síndic són claríssimes: «considerem que les administracions públiques no estan exemptes de les seues obligacions a l’hora de configurar pàgines web oficials, gestionar les xarxes socials, emetre impresos, fullets i publicitat institucional en les dues llengües cooficials de la Comunitat Valenciana».

El Síndic Luna afirma clarament que, per garantir el dret de rebre resposta en valencià, els ajuntaments han d’adoptar «totes les mesures que siguen necessàries, incloses les pressupostàries i tecnològiques, per a adaptar les xarxes socials de la corporació local al règim de cooficialitat lingüística vigent de la Comunitat Valenciana, com més prompte millor».
Com a exemples del que manca per avançar, podem prendre les xifres d’un estudi encomanat per l’administració. Entre els ajuntaments del domini lingüístic valencià, un 13% disposen de pàgina web monolingüe en castellà, un 25 % tenen xarxa de vídeo en castellà i un 24% el contestador automàtic només en castellà. Són dades de l’estudi L’ús de les llengües en la comunicació telemàtica de l’administració local (2019), de Lluís Català i Clemente Penalba, publicat per la Generalitat Valenciana. Parlem d’uns fets que deixen el valencià fora de la comunicació telemàtica d’un conjunt d’ajuntaments, que mostren manca de compromís amb la llengua pròpia i que se situen fora de la llei. Aquesta és una situació insostenible que cal corregir al més aviat possible. Des de Plataforma per la Llengua, instem tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana a comprometre’s amb els seus deures amb la cooficialitat lingüística del territori i a respectar els drets de la seva ciutadania.

Informa:NOSALTRESLAVEU.CAT (29-IX-2021)

64 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: