ELS AJUNTAMENTS SOBIRANISTES JA ACUMULEN 598 CAUSES JUDICIALS

( FRANCESC ESPIGA – BARCELONA )
De bon prin¬≠cipi, el m√≥n local ha estat un engra¬≠natge clau en la ges¬≠taci√≥ i eclosi√≥ del proc√©s sobi¬≠ra¬≠nista. Les m√ļlti¬≠ples ini¬≠ci¬≠a¬≠ti¬≠ves que han dut a terme els ajun¬≠ta¬≠ments gover¬≠nats per l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme, que van des de l‚Äôapro¬≠vaci√≥ de moci¬≠ons fins a la par¬≠ti¬≠ci¬≠paci√≥ en el refer√®ndum de l‚Äô1-O, han actuat sovint com a caixa de res¬≠son√†ncia del movi¬≠ment al ter¬≠ri¬≠tori. Aix√≤, per√≤, ha tin¬≠gut con¬≠seq√ľ√®ncies, i la m√©s visi¬≠ble s√≥n les 598 cau¬≠ses judi¬≠ci¬≠als que s‚Äôhan obert con¬≠tra aques¬≠tes cor¬≠po¬≠ra¬≠ci¬≠ons i que, de manera m√©s o menys t√†cita, estan rela¬≠ci¬≠o¬≠na¬≠des amb el proc√©s. No totes, ni de bon tros, con¬≠ti¬≠nuen encara vives, ja que una part molt sig¬≠ni¬≠fi¬≠ca¬≠tiva de les quals o ja tenen una sent√®ncia dic¬≠tada o direc¬≠ta¬≠ment han estat arxi¬≠va¬≠des.

Quan¬≠tes en s√≥n, d‚Äôaques¬≠tes √ļlti¬≠mes, √©s tota una inc√≤gnita. I per qu√®? Doncs perqu√® √©s m√©s que recur¬≠rent que aquests ens locals no comu¬≠ni¬≠quin les reso¬≠lu¬≠ci¬≠ons dels tri¬≠bu¬≠nals a l‚ÄôAsso¬≠ci¬≠aci√≥ de Muni¬≠ci¬≠pis per la Inde¬≠pend√®ncia (AMI), l‚Äôenti¬≠tat que cen¬≠tra¬≠litza el c√≤mput de tots els pro¬≠ces¬≠sos que s‚Äôhan posat en marxa.

Entre els motius que han ori¬≠gi¬≠nat aquests 598 pro¬≠ce¬≠di¬≠ments, hi ha una mica de tot. Els m√©s comuns serien, per aquest ordre, no tenir his¬≠sada la ban¬≠dera espa¬≠nyola (132) o haver for¬≠ma¬≠lit¬≠zat el paga¬≠ment de la quota per for¬≠mar part de l‚ÄôAMI (127). En aquest √ļltim cap√≠tol, tots els recur¬≠sos han estat impo¬≠sats per l‚Äôadvo¬≠ca¬≠cia de l‚ÄôEstat amb l‚Äôargu¬≠ment que s‚Äôest√† cos¬≠te¬≠jant una des¬≠pesa que est√† fora de l‚Äô√†mbit com¬≠pe¬≠ten¬≠cial d‚Äôun con¬≠sis¬≠tori. Mal¬≠grat que per la via ordin√†ria les sent√®ncies han estat dis¬≠pars, en el moment en qu√® han arri¬≠bat al Tri¬≠bu¬≠nal Supe¬≠rior de Just√≠cia de Cata¬≠lu¬≠nya (TSJC) per la via del recurs, la gran majo¬≠ria han estat des¬≠fa¬≠vo¬≠ra¬≠bles als ajun¬≠ta¬≠ments.

El paper de l’Estat

Un per¬≠cen¬≠tatge molt ele¬≠vat del total de con¬≠ten¬≠ci¬≠o¬≠sos sobre les retri¬≠bu¬≠ci¬≠ons a l‚ÄôAMI, aix√≠ com, per exem¬≠ple, els que tamb√© es van incoar per l‚Äôadhesi√≥ d‚Äôalguns ajun¬≠ta¬≠ments a la cam¬≠pa¬≠nya Sobi¬≠ra¬≠nia fis¬≠cal ‚Äďque ins¬≠tava a ingres¬≠sar els paga¬≠ments de l‚ÄôIRPF i l‚ÄôIVA a l‚ÄôAg√®ncia Tri¬≠but√†ria de Cata¬≠lu¬≠nya‚Äď, van ser ini¬≠ci¬≠ats per la dele¬≠gaci√≥ del govern de l‚ÄôEstat a Cata¬≠lu¬≠nya, que va tenir un paper espe¬≠ci¬≠al¬≠ment actiu per impug¬≠nar totes aques¬≠tes ini¬≠ci¬≠a¬≠ti¬≠ves durant el per√≠ode en qu√® el PP manava a Madrid. Per aco¬≠tar encara m√©s la seq√ľ√®ncia, els anys en qu√® Mar√≠a de los Lla¬≠nos de Luna va ser dele¬≠gada del govern a Cata¬≠lu¬≠nya ‚Äďdel 2012 al 2016‚Äď es va mul¬≠ti¬≠pli¬≠car el nom¬≠bre d‚Äôana¬≠des al jut¬≠jat. I una altra cam¬≠pa¬≠nya per la qual va tocar el rebre als con¬≠sis¬≠to¬≠ris, i que per aque¬≠lla √®poca era objecte de debat recur¬≠rent, era la que ins¬≠tava els muni¬≠ci¬≠pis gover¬≠nats per l‚Äôinde¬≠pen¬≠den¬≠tisme a decla¬≠rar-se ‚Äúter¬≠ri¬≠tori lliure i sobir√†‚ÄĚ.

Celr√† i el Mas¬≠nou, per citar-ne nom√©s dues, van ser algu¬≠nes de les pobla¬≠ci¬≠ons que anys m√©s tard ‚Äďtants com sis‚Äď van veure com el TSJC decla¬≠rava nul l‚Äôacord del ple en qu√® es pac¬≠tava el suport a la ini¬≠ci¬≠a¬≠tiva, mera¬≠ment ret√≤rica, amb el pre¬≠text que con¬≠tra¬≠ve¬≠nia l‚Äôordre cons¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠o¬≠nal.

Ara b√©, l‚ÄôEstat no ha estat l‚Äô√ļnic impul¬≠sor de les deman¬≠des. Par¬≠tits com ara el PP i Cs han tin¬≠gut la con¬≠signa d‚Äôactuar davant la m√©s m√≠nima sos¬≠pita que un con¬≠sis¬≠tori pogu√©s estar tre¬≠pit¬≠jant ter¬≠reny pan¬≠tan√≥s. Els exem¬≠ples, aqu√≠, tamb√© s√≥n nom¬≠bro¬≠sos i s‚Äôeste¬≠nen pel con¬≠junt del ter¬≠ri¬≠tori. A Reus, el 2015, les dues for¬≠ma¬≠ci¬≠ons van agi¬≠tar pol√≠tica¬≠ment la decisi√≥ de l‚Äôequip de govern d‚Äôadhe¬≠rir-se a l‚ÄôAMI. Aquest flanc, per√≤, l‚Äôenti¬≠tat que el va cobrir de manera m√©s f√®rria va ser Soci¬≠e¬≠tat Civil Cata¬≠lana, que va ser la pre¬≠cur¬≠sora de cana¬≠lit¬≠zar totes les den√ļncies ‚Äďper ser exac¬≠tes, qua¬≠tre‚Äď que van q√ľesti¬≠o¬≠nar l‚Äôingr√©s a l‚Äôenti¬≠tat inde¬≠pen¬≠den¬≠tista. En aquest apar¬≠tat, els tri¬≠bu¬≠nals tamb√© han aca¬≠bat donant la ra√≥ als liti¬≠gants.

No tots aquests pro­ces­sos, però, fan referència a un pas­sat més o menys imme­diat, aquell en què el procés estava en ple estat d’ebu­llició. Després que l’octu­bre del 2018 l’exe­cu­tiu espa­nyol, amb Pedro Sánchez ja a La Mon­cloa, iniciés una ofen­siva per anul·lar les reso­lu­ci­ons del Par­la­ment en què se sol·lici­tava l’abo­lició de la monar­quia, l’AMI va deci­dir tras­lla­dar el debat al món local per ampli­fi­car-lo. Així, diver­sos ajun­ta­ments van rati­fi­car una moció en què es donava suport a la repro­vació de la corona per part de la cam­bra cata­lana. I la res­posta de l’admi­nis­tració gene­ral de l’Estat va seguir el mateix patró des­crit fins ara: ele­var un con­tenciós que, gai­rebé en la majo­ria dels casos, va superar el pri­mer fil­tre i va ser admès a tràmit pel jut­jat de torn.

A Vic, els busquen les pessigolles des d’Oviedo

El de Vic √©s un dels molts exemples de corporacions que han hagut d‚Äôafrontar diversos litigis judicials derivats del proc√©s. El 2012 el sindicat Manos Limpias va presentar una den√ļncia perqu√® la bandera espanyola no onejava a l‚Äôedifici consistorial, fet que va donar peu a un llarg proc√©s que va culminar el maig del 2018, quan l‚Äôensenya va ser restitu√Įda per ordre judicial. Entremig d‚Äôaix√≤, un advocat d‚ÄôOviedo va interposar una querella per prevaricaci√≥ i malversaci√≥ de cabals p√ļblics contra l‚Äôalcaldessa del municipi, Anna Erra, per haver dif√≥s proclames independentistes a trav√©s de la megafonia p√ļblica, episodi que va generar un terrabastall medi√†tic considerable. Davant de tots aquests embats de la judicatura ‚Äďi s‚Äôhi podria afegir la causa que va haver d‚Äôafrontar el regidor de la CUP Joan Coma per haver pronunciat aquella famosa frase de la truita i els ous‚Äď, l‚Äôalcaldessa Anna Erra assegura que tot plegat ‚Äúno ha fet variar‚ÄĚ la seva posici√≥ pol√≠tica, per√≤ s√≠ que admet que ha influ√Įt en la tasca municipal, ja que tant els c√†rrecs electes com el mateix secretari municipal han d‚Äôestar m√©s a sobre dels articulats de tot all√≤ que es vota en el ple. ‚ÄúCoaccionats potser no seria la paraula, per√≤ s√≠ que t‚Äôobliga a estar m√©s alerta, i tot plegat et fa reflexionar‚ÄĚ, conclou.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (8-11-2020)

86 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: