ELS BISBES CATALANS, ESPANYOLISTES: SILENCI AMB ELS PRESOS I ELOGIS A JUAN CARLOS I

Els bisbes catalans irriten els fidels: silenci amb els presos, elogis al rei emèrit
Creix el malestar entre els creients per l’actitud d’indifer√®ncia de la Tarraconense respecte a les v√≠ctimes de la repressi√≥ de l’Estat i la ferida amb la Generalitat no es tanca

Hi ha un fort malestar entre els cristians de base m√©s compromesos i la jerarquia eclesi√†stica. El sentiment de dist√†ncia entre tots dos segments de l’Esgl√©sia catalana va a m√©s i, segons expliquen a Naci√≥Digital diverses fonts, hi ha “una queixa profunda envers el silenci dels bisbes davant la repressi√≥ de l’Estat i, sobretot, la situaci√≥ dels presos”. Una personalitat molt rellevant de l’Esgl√©sia catalana explica que “el que m√©s cou √©s el tema de les persones que estan a la pres√≥ de manera injusta. S’han trobat a faltar m√©s visites als presos i una declaraci√≥ episcopal sobre el cas”.

Ning√ļ demana als bisbes de la Confer√®ncia Tarraconense un posicionament “heroic” ni una declaraci√≥ proindependentista, per√≤ s√≠ aixecar la veu davant una situaci√≥ com la que viuen els dirigents sobiranistes empresonats. Ha ferit especialment a molts fidels que, en altres casos, l’Esgl√©sia s√≠ que ha aixecat la veu, per√≤ per sortir en defensa de poders establerts. En aquest sentit, va causar estupor el comunicat em√®s per l’executiva de la Confer√®ncia Episcopal Espanyola (CEE) amb motiu de la fugida del pa√≠s del rei em√®rit.

Els bisbes espanyols, presidits des del mar√ß passat pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan Jos√© Omella, van emetre una nota el 4 d’agost passat en qu√® mostraven “respecte per la seva decisi√≥ i el reconeixement per la seva decisiva contribuci√≥ a la democr√†cia i a la conc√≤rdia entre els espanyols”. Alhora, expressaven “adhesi√≥ i agra√Įment” a la persona de Felip VI.

Aquesta presa de posici√≥, gens acr√≠tica amb la figura del monarca em√®rit, va sorprendre en molts √†mbits. A m√©s, anava acompanyada d’una cita de Sant Pau, en qu√® aconsella s√ļpliques, oracions i peticions “per tots els reis i constitu√Įts en autoritat perqu√® puguem portar una vida tranquil¬∑la i assossegada”.

“Ens hauria agradat m√©s claredat”

Cinto Busquet, rector de la parr√≤quia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, que dep√®n de la di√≤cesi de Girona, √©s un referent dels sectors m√©s progressistes i compromesos entre els sacerdots de Catalunya. Doctor en Teologia, ha viscut al Jap√≥ i a It√†lia. Ell va ser un dels impulsors de la carta que van signar prop de 400 capellans en vig√≠lies de l’1-O defensant el dret a l’autodeterminaci√≥. Reconeix a Naci√≥Digital que hi ha malestar per l’actitud de l’episcopat: “Ens hauria agradat un pronunciament m√©s clar contra els mecanismes de la repressi√≥”.

Busquet parla sense embuts de “presos pol√≠tics”, per√≤ es mostra molt ponderat en la seva visi√≥ sobre el paper dels bisbes en aquests anys: “Hi ha hagut massa temor a adoptar un paper que pogu√©s topar amb la legalitat vigent”. El sacerdot, per√≤, tamb√© ent√©n la posici√≥ dif√≠cil en qu√® estan els prelats, “que han de consensuar cont√≠nuament posicionaments amb la resta de bisbes de l’episcopat espanyol”.

El sacerdot destaca el “car√†cter potent” que ha tingut entre els cristians de base el car√†cter pac√≠fic i democr√†tic del moviment sobiranista, que ha generat un sentiment de proximitat envers els dirigents independentistes presos. Busquet tamb√© assenyala que “la implicaci√≥ d’amplis sectors de l’Esgl√©sia en el que s’ha dit el proc√©s ens ha de fer sentir orgullosos”.

El bisbe de Solsona, “una excepci√≥”

El to baix dels pronunciaments de la Tarraconense est√† rebent una cr√≠tica √†mpliament compartida en un ventall molt ampli de creients. Ramon Segu√©s √©s president de l’Associaci√≥ d’Amics de moss√®n Huguet, que porta el nom d’un sacerdot emblem√†tic de la di√≤cesi de Solsona. Segu√©s, que parla amb Naci√≥Digital a t√≠tol personal, considera que “la jerarquia eclesi√†stica s’arrecera massa amb el poder, quan l’Esgl√©sia hauria de defensar la llibertat com a valor m√†xim”.Per√≤ Segu√©s tamb√© assenyala que “hi ha una altra Esgl√©sia, la del sotabosc, que se sent propera al poble i li fa costat”.

Ramon Segu√©s: “Amb bisbes com Deig o una Confer√®ncia Episcopal Catalana, les coses serien diferents”

Segu√©s assenyala el bisbe de Solsona, Xavier Novell, com una “excepci√≥” dins de l’episcopat catal√†, ja que ha expressat respecte pel proc√©s i ha tingut gestos amb els presos pol√≠tics, incl√ļs una visita als centres penitenciaris. “A vegades l’hem criticat per les seves posicions -explica Segu√©s-, per√≤ √©s just aplaudir-lo si fa coses que creiem que s√≥n justes”. El president de l’entitat cat√≤lica afirma que es nota que en el si de l’episcopat catal√† hi ha bisbes que v√©nen de fora i coneixen poc la realitat catalana: “Amb prelats com el bisbe Deig o una Confer√®ncia Episcopal Catalana, les coses serien diferents”.

Relacions tenses amb la Generalitat

La relaci√≥ entre el dignatari m√©s rellevant de l’Esgl√©sia catalana, Juan Jos√© Omella, i la Generalitat sempre ha estat ennuvolada per la desconfian√ßa. Omella, home de tracte cordial i que aconsegueix empatitzar amb els interlocutors, ha relliscat en algunes ocasions quan es tractava de copsar la complexitat de la realitat catalana. Ho va fer durant la missa funeral per les v√≠ctimes dels atemptats de l’agost del 2017, en qu√® es va referir al president com a “autoritat auton√≤mica”.

Durant l’octubre del 2017, hi va haver molta tensi√≥ entre Puigdemont i Omella. El cardenal -que va fer amb l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, un intent de mediaci√≥ amb Rajoy- li demanava insistentment que no fes la DUI. El 26 d’octubre, en una conversa telef√≤nica, la tensi√≥ va explotar. Omella, segons apunta Puigdemont a M’explico, va etzibar: “Si us heu saltat la llei, ara no us espereu segons qu√®…”. Puigdemont li penja el tel√®fon.

En els seus llibres, Puigdemont acusa Omella de ser m√©s fidel servidor de la unitat d’Espanya que de D√©u

Al segon llibre, La lluita a l’exili, Puigdemont dedica paraules dures al cardenal quan comenta que ha assistit a una missa a la pres√≥ de Neumunster. Diu que Omella √©s “veritablement m√©s servidor de la unitat d’Espanya que de D√©u” i es queixa que els bisbes patien perqu√® les fam√≠lies catalanes no es dividissin i ara restaven mudes davant la situaci√≥ dels presos. Aquests judicis emesos per Puigdemont han causat impacte en sectors cristians sobiranistes.

El juliol passat, hi va haver una enganxada entre el Govern a causa de les mesures de restricci√≥ provocades per la pand√®mia. L’executiu catal√† va anunciar una sanci√≥ a l’arquebisbat per fer una missa no autoritzada a la Sagrada Fam√≠lia. Omella es va referir en aquell moment a limitaci√≥ de la llibertat de culte i el president Quim Torra li va respondre: “Lamento que durant aquests anys no hagi al√ßat la veu per condemnar la repressi√≥ que viu Catalunya”. Aix√≠ estan les coses.

“√Čs erroni cremar les naus amb Omella”

Tamb√© hi ha, entre els cristians progressistes, els que mantenen una actitud m√©s comprensiva envers la jerarquia. Un d’ells √©s Jordi L√≥pez Camps, exdirector general d’Afers Religiosos de la Generalitat. Per ell, “√©s erroni cremar les naus amb Omella”. Hist√≤ric dels grups cat√≤lics de base i de Cristians pel Socialisme, L√≥pez Camps creu que “hi ha situacions que requereixen un perfil baix i √©s intel¬∑ligent preservar tots els ponts possibles per a una negociaci√≥”. Sobre Omella, recorda que “va ser dels pocs prelats que va intentar seriosament una mediaci√≥”.

La Generalitat i l’Esgl√©sia mantenen tamb√© un conflicte per les immatriculacions (inscriure al registre de la propietat b√©ns dels quals no tenen t√≠tol de propietat), un assumpte que han liderat Pere Aragon√®s i Ester Capella tot i la relaci√≥ estreta per aconseguir la mediaci√≥ que Oriol Junqueras va tenir amb Omella.

El cardenal Omella, fins ara, ha començat el curs sense cap referència al conflicte polític. Ho ha fet amb una carta pastoral que porta per títol Déu està amb mi, un homenatge al jove Joan Roig Diggle, assassinat el 1936 per un grup faista que serà elevat a la condició de beat el 7 de novembre proper. Enmig del malestar de molts dels seus fidels, el cardenal evoca els màrtirs i recorda que Sant Pau també pregava pels reis.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (20-9-2020)

162 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: