( RAÜL G.ARANZUEQUE )

L’estudi Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua, sobre l’ús del català en continguts de Youtube i Instagram adreçats al públic juvenil reclamava fa uns mesos que hi hagués una oferta audiovisual variada en català per atraure nous espectadors al mercat juvenil en llengua pròpia. Darrerament, han sorgit iniciatives com el Canal Malaia i la plataforma juvenil a TV3 Mood Z que han ampliat l’oferta i ara comencen a sorgir amb força youtubers especialitzats en llibres, coneguts com a booktubers, que fan continguts en català.

Com en tots els camps, els booktubers en català han de competir contra els creadors de contingut en castellà i, cada cop més, en anglès, que abasten un públic molt més ampli i tenen l’avantatge que encara hi ha molts joves que ni es plantegen que pugui haver-hi oferta d’aquest tipus en català.

Gemma Lluch va publicar el 2019 Els booktubers en català. Un constructe virtual?, un estudi que arribava a la conclusió que “el fenomen booktuber és més un constructe virtual, creat per les institucions i la premsa, que una realitat”. Lluch comptava aleshores quatre canals de llibres en català que publicaven vídeos a Youtube amb una certa regularitat i amb un nombre limitat de subscriptors i visualitzacions.

A hores d’ara, el panorama ha millorat sensiblement. El Diari de la llengua ha localitzat una desena de canals amb centenars de subscriptors cadascun i youtubers com Juliana Canet (amb 22.900 subscriptors) que, tot i no tenir un canal especialitzat en llibres, en parla sovint. Els booktubers en català, a més, han creat una comunitat en què es recomanen els uns als altres.

El canal amb més subscriptors (3.900) és Recomanacions de llibres, de Marta Botet, una booktuber que ha estat un referent per a alguns dels creadors de contingut actuals i que, darrerament, només publica vídeos de forma molt esporàdica.

El canal actual amb més subscriptors (1.550) és La prestatgeria, de Marta Meneu-Borja. Va aterrar a aquest món el 2017, quan estudiava segon de Periodisme, arran del projecte Emociona’t amb la lectura, de l’editorial Bromera, que publicava videoressenyes de llibres seus fetes per qui hi volgués participar i, a canvi, els regalava llibres. Meneu-Borja, que era seguidora de diversos booktubers, va descobrir que li agradava crear aquest tipus de continguts i que “faltaven vídeos en valencià” i sobre llibres en català.

La creadora de La prestatgeria és conscient que “en l’imaginari col·lectiu” hi ha la cantarella aquella que diu que <>. “Ja sabia que fer el canal en valencià em restava públic potencial”, però “el discurs que el valencià no és útil no és cert”. “A mi m’ha obert moltes portes”, assegura Meneu-Borja, que admet que ella no guanya “diners amb el canal de Youtube”, però li ha permès tenir una imatge pública i treballar en l’àmbit del sector del llibre valencià. “Al final, en valencià, tens menys competència”, afegeix.

Marta Sangrà va crear el canal La mar de llibres fa un any i tampoc no es va plantejar fer-lo en una altre idioma que no fos el seu. Primer, perquè el català és la seva llengua del “dia a dia” i “una mica per militància!”, reconeix Sangrà, que només parla de llibres en català o que tenen traduccions en aquesta llengua.

Assegura que cada cop hi ha més booktubers en català. “Quan vaig començar, jo només en coneixia tres d’actius i ara n’hi ha deu” i van sorgint noves veus per ampliar el ventall. Els joves, a més -expliquen les booktubers- cada cop busquen més continguts sobre llibres en altres plataformes com Tik Tok (es coneixen amb el nom de BookTok) i a Instagram (Bookstagramers).

Més enllà del món del llibre, Sangrà i Meneu-Borja troben a faltar més varietat de continguts en català a Youtube. En el cas de Sangrà, d’“estil de vida i productivitat en l’estudi”, per exemple. “Falten diversitat de veus, no de temes”, assenyala Meneu-Borja, afirmació amb la qual coincideix l’autora de La mar de llibres.

Totes dues remarquen la necessitat d’oferir al púbic jove productes en català amb els quals s’identifiquin. “Adaptar la llengua a aquests formats és molt important per a la supervivència de la llengua”, afirma la creadora de La prestatgeria. “Passem molt de temps a les xarxes socials i és molt important que la llengua també estiga allí d’una manera que no siga forçada”, afegeix.

Tot i que totes dues avisen que és difícil recomanar llibre sense conèixer els gustos dels lectors, hem aprofitat que som en vigílies de Sant Jordi per demanar-los que en triïn un. Marta Meneu-Borja ens aconsella l’obra de Paco Roca, un il·lustrador de còmics valencià, i la novel·la La taxidermista d’emocions, de Mariló Álvarez (Edicions Bromera). Marta Sangrà ens recomana Retorn a Brideshead, d’Evelyn Waugh (Viena Edicions).
Informa:DIARIDELALLENGUA.CA (º18-4-2021)