ELS BORBONS FUGA RERE FUGA

“Els Borbons, fuga rere fuga ”
( J. M. SOL√Č I SABAT√Č – HISTORIADOR )
Sis reis de la dinas­tia dels Bor­bons escàpols són rècord mun­dial de reials fugi­des, la mei­tat dels 12 que ho han estat del Regne d’Espa­nya. Expul­sats per la con­demna majo­ritària de la gent, per les seves mali­fe­tes, mal govern i cor­rupció.

El mal fat que per¬≠se¬≠gueix la dinas¬≠tia nas¬≠cuda a Borb√≥, poblaci√≥ de poc m√©s de 2.000 ve√Įns, depar¬≠ta¬≠ment de l‚ÄôAlier, a la regi√≥ fran¬≠cesa d‚ÄôAlv√®rnia-Roine-Alps, √©s l‚Äôambici√≥, una ambici√≥ fora mida i l‚Äôafany il¬∑limi¬≠tat de fer rea¬≠li¬≠tat tots els desigs ima¬≠gi¬≠na¬≠bles els han dut a ser un nucli fami¬≠liar malalt√≠s des de prin¬≠ci¬≠pis del segle XVIII, quan arri¬≠bats al regne de Cas¬≠te¬≠lla van impo¬≠sar un poder total cen¬≠tra¬≠lit¬≠za¬≠dor que els ha dut a ser pro¬≠vo¬≠ca¬≠dors d‚Äôesc√†ndols de tot ordre, guer¬≠res civils, motins, exi¬≠lis, bara¬≠lles i tra√Įcions.

Els Bor­bons foren sobi­rans de França i del regne de les Dues Sicílies. Hi ha encara avui el Gran Ducat de Luxem­burg, però atenció, des de 1964, el Gran Ducat per­tany a la dinas­tia de Nas­sau per volun­tat expressa del gran duc Joan, que pre­ferí man­te­nir com a cognom de la dinas­tia el de la seva mare davant el patern (Borbó-Parma), per la mala imatge, fins i tot en el nom, de Borbó.

Felip V va ser el pri­mer Borbó arri­bat al poder al regne de Cas­te­lla l’any 1700, fou un sobirà vio­lent i agres­siu con­tra els seus adver­sa­ris, ran­cuniós i ven­ja­tiu fins a la vesània con­tra els cata­lans i tots aquells que defen­sa­ren la legi­ti­mi­tat de la dinas­tia dels Àustries. Deixà gra­vat amb sang l’odi con­tra Cata­lu­nya, des de la des­trucció del país, el setge de Bar­ce­lona de l’any 1713-1714, el decret de Nova Planta o l’afany d’anul·lar-la com a nació lliure.

Després d’un segle XVIII espa­nyol de per­ma­nent recu­lada econòmica, política i social en com­pa­ració amb les dues grans potències del segle, Angla­terra i França, i els avenços indus­tri­als i ideològics que aquests estats acon­se­guien, començà el vode­vil històric dels Bor­bons. Si l’un escan­dalós, l’altre encara més.

Amb el cinqu√® Borb√≥, Car¬≠les IV, van comen√ßar els reis esc√†pols. Si hom recorda La fam√≠lia de Car¬≠les IV (1800), de Goya, veur√† en el qua¬≠dre la radi¬≠o¬≠gra¬≠fia m√©s exacta de la decre¬≠pi¬≠tud d‚Äôaquell moment. El des¬≠tron√† el seu fill Fer¬≠ran VII, el 19 de mar√ß de 1808, impul¬≠sant un cop d‚Äôestat a par¬≠tir del mot√≠ d‚ÄôAran¬≠juez, basat en la pre¬≠tesa infi¬≠de¬≠li¬≠tat de la seva mare amb Godoy, el veri¬≠ta¬≠ble man¬≠da¬≠tari, i el des¬≠con¬≠tent de la poblaci√≥ per la pen√ļria gene¬≠ra¬≠lit¬≠zada i les per¬≠ma¬≠nents der¬≠ro¬≠tes mili¬≠tars. Dar¬≠rere l‚Äôesc√†ndol, la sos¬≠pita d‚Äôun tri¬≠an¬≠gle amor√≥s de Car¬≠les IV, Maria Llu√Įsa i Godoy.

Els Bor­bons van abdi­car a canvi d’un cas­tell a França i d’una assig­nació anual de 34 mili­ons de reals (ara seria uns 120 mili­ons d’euros).

Fer¬≠ran VII feu c√®lebre una frase, pot¬≠ser falsa: ‚ÄúSi he tra√Įt el meu pare, no trair√© el meu poble?‚ÄĚ Poc despr√©s va ven¬≠dre el tron a Napole√≥ per una pensi√≥ anual i vital√≠cia de 4 mili¬≠ons de reals, un matri¬≠moni amb una prin¬≠cesa de la reia¬≠lesa euro¬≠pea i fer-lo rei d‚ÄôEtr√ļria, al cen¬≠tre d‚ÄôIt√†lia.

La poste­rior fugi­tiva fou la vídua de Fer­ran VII, la regent Maria Cris­tina de Borbó, acu­sada de tenir una for­tuna de 80 mili­ons de reals, fruit cor­rupte de mono­po­lis i trama il·legal d’esclaus. Mani­pu­la­dora de governs i cops d’estat, s’escapà el 1854.

Isa¬≠bel II fugi¬≠ria per la Revo¬≠luci√≥ de 1868, la del gene¬≠ral Prim, per cor¬≠rupta, de vida desen¬≠fre¬≠nada ‚Äďhom diu que va tenir 12 fills dels seus amants‚Äď i p√®ssim govern. Els ger¬≠mans B√©cquer en feren la s√†tira m√©s cruel. Els seus esc√†ndols sexu¬≠als, hom els situa al nivell de l‚Äôem√®rit Joan Car¬≠les.

El seg√ľent que va haver d‚Äôanar- se‚Äôn fou Alfonso XIII, de qui Valle-Incl√°n, digu√©: ‚ÄúLo han echado, no por rey, sino por ladr√≥n‚ÄĚ, frase molt actual. Expul¬≠sat pel tri¬≠omf repu¬≠blic√† l‚Äôabril de 1931. Havia donat suport total a la dic¬≠ta¬≠dura de Primo de Rivera. Tamb√© addicte als pla¬≠ers de la carn.

El dar¬≠rer expul¬≠sat per la pressi√≥ popu¬≠lar, m√©s moral que pol√≠tica ‚Äďcas Corinna i diners fos¬≠cos per tot arreu i esc√†ndols de llit que aflo¬≠ren‚Äď, √©s Joan Car¬≠les. Cedit pel seu pare, Joan de Borb√≥, a Franco a canvi de la dinas¬≠tia.

Un exrei luxuriós i cor­rupte que dia que passi serà l’ase dels cops, sense treva, l’objec­tiu és clar: pro­te­gir Felip VI i el règim del 78 i tots els que en són pro­ta­go­nis­tes i bene­fi­ci­a­ris.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (8-8-2020)

240 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: