ELS CANARIS NO PODEN NI DECIDIR QUINA ÉS LA SEVA BANDERA

“Ni la llibertat de pensament… ”
Els canaris no poden decidir quina és la seua bandera nacional, però una jutgessa que viu a a tres hores de vol amb avió, sí

( VICENT PARTAL )

El 30 de setembre de 2016 el ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife va aprovar una moció de reconeixement de la bandera nacional d’aquestes illes africanes. La moció constava de dos punts. El primer deia que es reconeixia ‘la bandera nacional de les Canàries (la bandera dels set estels verds) com un dels símbols col·lectius amb què se sent identificat el poble canari, expressió de les lluites històriques en favor de la instauració de la democràcia, la llibertat i la consecució de cotes de benestar més grans per a la gent, en pro de la construcció d’una germanor més gran entre les illes’. I en el segon punt l’ajuntament acordava de penjar la bandera nacional canària cada 22 d’octubre al balcó.

Les Canàries no tenien cap bandera històrica com a tal que reunís el país sencer. Quan, a la primeria dels anys seixanta del segle passat, en plena dictadura franquista, van aparèixer els primers grups nacionalistes, tant el Moviment Canàries Lliure com el Moviment per l’Autodeterminació i la Independència de les Canàries van acordar el disseny d’una bandera pròpia del país. Va ser la tricolor amb els set estels, símbol de les illes, d’africanitat i de progrés. Es va popularitzar immediatament i avui és la bandera que fa servir la major part de la població i no únicament els moviments independentistes. És la bandera que fa servir Coalició Canària, per exemple, la que fan servir els sindicats i la que fa onejar Pablo Iglesias quan hi va a cercar vots. Sobre això, cal aclarir que no és ben bé l’equivalent de l’estelada sinó més aviat l’equivalent de les quatre barres.

Quan el 1982 s’hi va discutir l’estatut d’autonomia la dreta espanyolista va considerar que els estels tenien una càrrega política que calia evitar i forçaren un pacte. La bandera oficial de les Canàries seria la que havien inventat els independentistes, perquè tenia una popularitat evident, però sense els estels. I així ha quedat. Amb un detall curiós, afegit amb el pas dels anys. Avui la bandera de l’autonomia canària, per combatre la bandera nacional canària amb els estels, incorpora l’escut oficial. Però, curiosament, aquest disseny no ha estat mai aprovat oficialment. No hi ha cap disposició que avale legalment aquesta ensenya.

Tanmateix, ahir, el Tribunal Suprem espanyol va fer pública una sentència en què afirma que ‘l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i particularment, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques’. I per això prohibeix que la bandera nacional canària puga onejar a l’Ajuntament de Santa Cruz.

No cal enganyar-se: aquesta sentència és un pas més en la restricció de llibertats de l’estat espanyol fent servir especialment el Tribunal Suprem. Altrament, no s’explica com és que els magistrats anul·len aquell acord municipal tot afirmant que la bandera de set estels ‘no és la bandera oficial’ i alhora no troben important que la bandera que hi oneja, amb l’escut, tampoc no ho siga. Però encara és més fort allò que diuen a continuació: que com que no és la bandera oficial ‘hom no li pot atribuir la representativitat del poble canari’. La pretensió dels magistrats és en aquest punt inaudita: ens diuen que només allò que és oficial pot ser representatiu d’un poble? És a dir, no existeix el ‘poble’, amb capacitat de prendre autònomament cap decisió al marge –o al costat, si ho voleu– de les institucions? És per tant la institució que fabrica el poble i no el poble que fa la institució?

És evident que el pensament que s’amaga rere aquest sil·logisme respon a un concepte no democràtic de les relacions socials. I és a partir d’això que la magistrada autora de la decisió diu que l’ajuntament no pot exhibir la bandera ‘encara que ho voten la majoria dels grups polítics’. Per què? Doncs segons ella perquè aquesta és una decisió que no pertoca a l’ajuntament. I al Tribunal Suprem sí? La conseqüència d’aquesta mentalitat és tremenda i només es pot definir de colonialista: els canaris no poden decidir si es pot exhibir o no la seua bandera nacional, la que ells han reconegut com a tal, però una jutgessa que viu a 1.750 quilòmetres de distància, a tres hores de vol amb avió, sí.

Perquè no hi haja confusions ni malentesos: al ple de l’Ajuntament de Santa Cruz que ha motivat ara la prohibició del Suprem espanyol van votar a favor d’hissar la bandera nacional canària Nueva Canarias, Coalición Canaria, Unidos por Gran Canaria, Podem i el PSOE. I només va votar-hi en contra el PP. I quan l’advocat de l’estat va impugnar la decisió el Tribunal Superior de Justícia de les Canàries va argumentar per a considerar legal la votació que no es podia justificar ‘la restricció de llibertats tan essencials com la llibertat de pensament per atribuir a una bandera un determinat significat social que no vulnera cap precepte de l’ordenament jurídic’. Naturalment, ara la jutgessa de Madrid també ha fulminat la decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries. Ni la llibertat de pensament no val ja per a aquesta gent.

PS1. La decisió d’ahir significa, per cert, que ja no es poden penjar en organismes oficials, sense tenir problemes legal per això, estelades, quadribarrades al País Valencià, ikurriñes a Navarra ni banderes nacionals a les Canàries. Però tampoc –ep!– banderes LGTBI, del Sàhara Occidental ni republicanes espanyoles. Hi ha una certa esquerreta espanyolista, encegada pel seu nacionalisme fanàtic, que és tan obtusa que fins i tot aplaudeix mentre l’ofeguen a través nostre. Una esquerreta que ahir, per cert, es va posar molt nerviosa, arribant a l’insult i l’amenaça, amb l’explicació que vaig fer del concepte teòric de la ‘democràcia ètnica’. Ens volen ignorants.
Informa:VILAWEB.CAT (2-5-2020)