ELS CATALANOPARLANTS DEL PAÍS VALENCIÀ, CIUTADANS DE SEGONA CATEGORIA

“Valencians de segona ”
Amb l’objectiu de visualitzar les discriminacions lingüístiques dels catalanoparlants al territori valencià, diverses entitats cíviques van instaurar el 4 de desembre com a dia dels drets lingüístics del País Valencià. Aprofitant una efemèride que compleix aquest dimecres sis anys, EL TEMPS desgrana els incompliments de les diferents administracions sobre la llengua pròpia, copsa l’estat de les mesures proposades pel Botànic II per revertir-ho i recull les demandes de les associacions per capgirar-ho. Un manual perquè els catalanoparlants deixen de ser valencians de segona.

(MOISÉS PÉREZ )

Carles Mateu, un comercial de 41 anys veí d’Almenara (Plana Baixa), havia agafat el cotxe com un altre dia qualsevol. Estava separat de la seua dona i havia quedat amb ella per gaudir d’uns dies amb el seu fill. Mateu, però, no arribaria a temps. Un control de la Guàrdia Civil frustraria el seu anhel. El problema amb els agents de la benemèrita, d’acord amb la seua versió, fou expressar-se en llengua pròpia. Concretament, avisar-los en català que havia de buscar els papers del cotxe abans d’entregar-los als dos uniformats.

Aquelles paraules expressades en l’idioma autòcton del País Valencià va provocar una reacció virulenta del Guàrdia Civil. «A mi em parles en espanyol», va contestar-li. Mateu no va callar: «Escolta, tinc tot el dret a parlar en la meua llengua perquè estic a la meua terra». La resposta va empipar els agents, els quals van agafar-lo del braç i van espentar-lo contra el vehicle. El comercial fou retingut durant dues hores mentre, segons la seua versió, hagué d’escoltar frases com ara «fa 30 o 40 anys estaries amb un tret als tarongers», «aquesta nit arribaràs a casa sense punts al carnet» o «ara vindran per tu i aquesta nit dormiràs a la caserna».

Després d’un parell d’hores retingut, un altre agent de la Guàrdia Civil va fer-li les proves d’alcoholèmia. Fins i tot, va oferir-li tenir una conversa en català. Una amabilitat que va contrastar amb el calvari judicial que va patir Mateu: va ser condemnat per desobediència a sis mesos de presó i a poc més d’un any sense carnet de cotxe. El pecat, segons va denunciar l’afectat i forces polítiques com ara Compromís o Esquerra Republicana del País Valenciana, fou dirigir-se als membres el cos armat en llengua pròpia.

Mateu va explicar el seu testimoni enfront de la Delegació del Govern espanyol del País Valencià en un acte per reivindicar els drets lingüístics, el qual va comptar amb el suport, entre altres, del teixit cívic que treballa per la llengua, les organitzacions sindicals i les forces progressistes. Aixoplugats tots els col·lectius sota la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià, va instaurar-se aleshores el 4 de desembre com a dia dels drets lingüístics al territori valencià. Era l’any 2013. Aquest dimecres es compleix més d’un lustre d’aquella efemèride.

Sis anys després de la declaració simbòlica de considerar el 4 de desembre com a dia dels drets lingüístics del País Valencià, els catalanoparlants del territori encara continuen sent víctimes d’aquesta mena de discriminacions. Segons l’Oficina de Drets Lingüístics, impulsada per la conselleria d’Educació, Cultura i Esport que encapçala el valencianista Vicent Marzà, va comptabilitzar durant l’any 2018 un total de 25 reclamacions a les diferents administracions per presumptes vulneracions dels seus drets en emprar la llengua pròpia, així com 47 suggeriments respecte d’incompliments lingüístics.

Plataforma per la Llengua, junt amb altres entitats com ara Escola Valenciana, entregaran aquest dimecres al director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubèn Trenzano, un informe que aixopluga les discriminacions lingüístiques greus que han patit els catalanoparlants al País Valencià al llarg del 2019. D’acord amb la informació a la qual ha accedit aquest setmanari, s’han registrat nou casos evidents de vulneracions per raons de llengua, entre els quals destaca la detenció del repartidor il·licità Janet Pinedo per expressar-se en català a la policia espanyola.

Les forces de seguretat concentren, precisament, quatre de les nou agressions lingüístiques reportades. A l’informe, l’ONG desvela la discriminació sofrida per Josep Franco, un habitant de València que va ser insultat per un veí en expressar-se en català. «Quan Josep va denunciar els fets […] els agents de la policia espanyola es van limitar a dir-li que no l’entenien i que havia de parlar en castellà. Fins que no va canviar de llengua no van tramitar-li la denúncia», censura l’entitat per la llengua. «Els agents van infringir la llei, ja que l’article 54.11 del Reial Decret 5/2015 del text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic obliga a tots els treballadors públics a garantir que els ciutadans reben l’atenció en la llengua que trien», recorden al document.

Úrsula Pérez, resident a València, va topar-se amb el mateix problema. Quan va intentar presentar en català una denúncia davant la policia espanyola per l’ús fraudulent de la seua targeta, l’agent va expressar-li «en un to prepotent i despectiu que no tenia cap obligació d’entendre-la». Pérez, amb tot, va respondre que no renunciaria a emprar la llengua pròpia. «El policia va entomar la resposta de manera negativa, va mirar la ciutadana amb aire amenaçant i desafiador, va prémer la mandíbula i va seguir redactant la denúncia amb patent hostilitat. De fet, quan Úrsula va mirar el text va veure que l’agent havia inclòs dades clarament errònies, com ara l’atribució a la ciutadana del sexe masculí o un lloc de residència diferent d’allò que apareixia al carnet d’identitat», assenyalen al recull.

Amb sanitat aixoplugant tres de les discriminacions reportades, la resta corresponen a un vigilant de seguretat de la festa major de Vinaròs (Baix Maestrat) que suposadament va vexar dos joves per dirigir-se a ell en català i a un ciutadà de Xàtiva (Costera), el qual va trobar-se amb un funcionari de la Tresoreria de la Seguretat Social que va negar-se a atendre’l en la llengua pròpia del País Valencià. «Tot i els avanços del Consell en matèria de promoció del valencià, segueixen produint-se discriminacions lingüístiques al País Valencià, com mostra l’informe que hui entreguem a la Generalitat Valenciana», apunta Manuel Carceller, responsable de Plataforma per la Llengua al País Valencià.

Treure (més) la llengua

«A les administracions públiques, siguen les locals, autonòmiques o estatals, s’hi repeteixen les vulneracions dels drets lingüístics, malgrat les polítiques de promoció de la llengua que ha impulsat el Botànic, com ara el decret d’usos lingüístics a l’administració pública», reforça Francesc Felipe, gerent d’Escola Valenciana. «Per visibilitzar les discriminacions dels drets lingüístics dels valencianoparlants, Escola Valenciana ha organitzat una xerrada a la Universitat d’Alacant per debatre sobre la necessària igualtat lingüística», complementa. «Per plantar cara a les discriminacions, hem llençat la pàgina web Tenim Drets, on qualsevol persona podrà presentar una queixa i autoritzar-nos perquè nosaltres registrem la denúncia a l’Oficina de Drets Lingüístics. L’objectiu és reforçar aquest organisme i facilitar el seu ús als ciutadans», agrega Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià.

Francesc Esteve, cap de l’Àrea de Recursos Lingüístics del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València; Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià, i Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la UV, durant la presentació de la Llei d’Igualtat lingüística l’OCCC| EL TEMPS
Des d’aquesta entitat cultural i lingüística, de fet, va elaborar-se una proposta de llei d’igualtat lingüística, la qual havia de servir de model per a la futura normativa impulsada pel Consell. «La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que data de 1983, va ser molt positiva, però s’ha quedat desfasada. En l’actualitat, necessitem una normativa que no circumscriga la igualtat lingüística a l’àmbit de l’ensenyament, sinó que faça referència a l’ús social del valencià», argumenta Gisbert. «Nosaltres vam presentar una proposta de llei a través d’un llibre elaborat pels lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve. Ara és el moment dels partits del Botànic», insta.

Les forces botàniques, és a dir, PSPV, Compromís i Unides Podem van recollir el guant llençat per l’entitat cultural, ja que van incloure al seu acord de govern el compromís de «garantir, a través d’una llei, la igualtat lingüística per tal que totes les persones siguen ateses per les administracions públiques en qualsevol de les llengües oficials que trien lliurement i no patisquen discriminació en cap àmbit per expressar-se en elles». Al contrari que en l’anterior legislatura, on diverses lleis van emanar de les Corts Valencianes, aquesta vegada la normativa correspon impulsar-la al departament que encapçala Marzà. «És un compromís del govern durant la legislatura», responen fonts de la consellera preguntades per l’estat de redacció de la normativa.

«És una llei necessària per continuar amb la normalització del valencià. Tot el món té dret a expressar-se en una de les dues llengües cooficials de la Comunitat Valenciana i a ser atès en una d’elles a l’administració pública», indica Manuel Mata, síndic del PSPV a les Corts Valencianes, qui exposa que «s’ha de debatre com ampliar els àmbits del valencià per evitar que, fins i tot, ciutadans de zones de predomini castellanoparlant no perden l’oportunitat que té aprendre el valencià». «Garantir els drets lingüístics és un compromís del Botànic. Ara, cal veure si la seua protecció s’articula a través d’una llei o de millores en altres normatives existents», dubta Fran Ferri, veu de Compromís al parlament valencià.

Naiara Davó, síndica d’Unides Podem a la cambra autòctona, és més contundent: «És necessari impulsar un nou marc legislatiu per evitar la desigualtat lingüística que pateixen els valencianoparlants al País Valencià». «Durant la passada legislatura es van fer avanços en la normalització lingüística, però hem d’assegurar que qualsevol ciutadà puga dirigir-se i ser atès en valencià a l’administració pública», afirma. I remata: «Per tenir un país més vertebrat i cohesionat, aquesta normativa s’erigeix fonamental. La normativa, de fet, ha de ser prou ambiciosa per dotar d’un marc legislatiu que evite o desincentive la perpetuació de discriminacions per raons de llengua. Això sí, s’han de buscar els consensos necessaris perquè siga perenne, malgrat la instrumentalització del valencià per part de la dreta».

L’altra promesa lingüística del Botànic II és «l’adquisició i habilitats que garantisquen el principi d’igualtat i no discriminació per motius culturals, lingüístics, de gènere o capacitats» dels treballadors públics a la nova llei de la funció pública. O dit d’una altra manera: la introducció de la competència lingüística, una assignatura pendent de la consellera Gabriela Bravo, adscrita al PSPV. Heretada de la passada legislatura, la llei hauria de registrar-se a les Corts Valencianes en febrer. «Estem retocant la llei per adaptar-la a les recomanacions del Consell Jurídic Consultiu (CJC)», asseguren des del departament de Justícia i Administracions Públiques.

Els suggeriments de l’òrgan consultiu, de fet, van enfrontar PSPV i Compromís. Mentre els socialistes consideraven que davant els dubtes del CJC calia eliminar la disposició que permetia l’entrada immediata de la capacitació, els valencianistes defensaven que només s’havia de modificar. «Suprimir-la seria actuar fora de l’Acord del Botànic», avisava Ferri respecte a una batalla amb diversos capítols pendents. «També és important implantar la competència lingüística als municipis, tal com han fet Ontinyent (Vall d’Albaida) i Dénia (Marina Alta)», defensa Maria Nebot, de Castelló per la Llengua. «Nosaltres ho hem demanat a l’Ajuntament de Castelló a través de la carta lingüística municipal, la qual contempla una acció de govern en valencià de caràcter transversal per totes les regidories, la retolació en llengua pròpia o assegurar que el 50% de l’oferta cultural i lúdica siga en valencià, entre altres mesures», detalla.

«La implementació de la competència lingüística, la potenciació d’À Punt, posar fi a la censura a TV3 i l’eliminació de l’exempció lingüística són polítiques fonamentals. Com també una llei d’igualtat lingüística, ja que els drets lingüístics són drets humans», remarca Josep Escribano, de l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir. «Com que es tracta de defensar els drets humans, les mesures de promoció del valencià s’hauria d’incloure dintre de les polítiques inclusives. Cal evitar que els valencianoparlants siguem ciutadans de segona», afirma. I reflexiona: «És necessari, al seu torn, crear un relat positiu sobre el valencià, allunyat del fet identitari, per combatre el discurs de l’espanyolisme amb els arguments falsos i fàcils de la imposició».

Com a activista cultural d’una associació que té el seu camp base al Baix Segura i el Baix Vinalopó, Escribano defensa que «cal cohesionar les minories lingüístiques que existeixen perquè puguen viure plenament en valencià». «El País Valencià compta amb realitats sociolingüístiques diferents i, per això, ens calen unes polítiques lingüístiques sectorials, modulables i adaptades al territori», reivindica. «Lingüísticament tenim un territori força heterogeni, el qual varia, fins i tot, per comarques», coincideix Francesc Hernàndez, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i membre de l’Observatori del Valencià de la Fundació Nexe.

«La diversitat lingüística al País Valencià és pròpia de les comarques valencianoparlants, on trobem una diferència més accentuada a les comarques centrals entre la competència i l’ús del valencià que en altres zones valencianoparlants, i també de les castellanoparlants. Necessitem estudis amb una perspectiva comarcal una vegada comencem a conèixer les realitats sociolingüístiques de les zones que van delimitar-se en el seu dia», insisteix, mentre ressalta que «el Botànic ha invertit més diners en la promoció del valencià que tots els governs del PP del segle actual». I reclama: «Cal conèixer acuradament la realitat lingüística del nostre país per prendre les millores mesures. Unes polítiques que s’han d’adaptar a la nostra heterogeneïtat lingüística».

Incompliments estatals

Als deures pendents de la Generalitat Valenciana, se sumen els incompliments reiterats de l’Estat espanyol respecte la diversitat lingüística dels seus territoris. En 2018, de fet, Plataforma per la Llengua, en col·laboració amb Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana, va presentar un informe al Comitè d’Experts del Consell Europeu que detallava les vulneracions dels drets lingüístics comeses pels successius governs espanyoles, les quals se centraven en l’àmbit de l’administració pública i de la justícia.

Representants dels governs de Navarra, Galícia, País Valencià, País Basc, Illes Balears i Catalunyen durant la ‘Declaració de Bilabo’, en la qual denuncien els incompliments lingüístics de l’Estat espanyol| GVA
«L’Estat espanyol encara no ha assumit la seua realitat plurilingüe. Un exemple d’això són les minses emissions en valencià de RTVE al País Valencià, les contínues agressions lingüístiques de les forces de seguretat o les dificultats per emprar la llengua pròpia al món judicial», denúncia Carceller. «Malgrat el seu aval científic i jurídic, l’Estat espanyol continua, fins i tot, negant la unitat de la llengua amb l’esperpèntica escena de boicotejar les comunicacions en català entre la Generalitat Valenciana i els seus governs homòlegs a Catalunya i les Illes Balears», expressa Gisbert, qui denuncia l’incompliment de la Carta Europa de les Llengües Regionals.

Precisament, els executius de Galícia, Navarra, País Basc, Catalunya, Illes Balears i País Valencià, de diferent signe polític, van rubricar una declaració conjunta que instava «al Govern [espanyol] a incorporar en la seua agenda política un pla eficaç per complir els deures que l’Estat té envers les llengües oficials diferents del castellà». «És positiu, però una vegada més les administracions van per darrere de l’associacionisme. Fa més d’un any que entitats de tots els territoris amb llengües diferents del castellà vam unir-se per clamar contra la desigualtat lingüística», reivindica Gisbert. I tanca: «El pas següent és que les forces que sustenten aquests governs compleixen amb la igualtat lingüística als seus territoris, a més de situar aquesta qüestió com a cabdal per avalar la investidura del nou govern.
Informa:ELTEMPS.CAT(4-12-2019)

525 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: