ELS CATALANS HEM DE FER VALER ELS NOSTRES DRETS COM A MINORIA A EUROPA

“Els drets de les minories ” ( GONZALO BOYE )

Un conflicte polític, que ha estat erròniament judicialitzat, només pot resoldre’s a partir de solucionar el problema judicial creat; tanmateix, juntament amb això, s’ha de tenir present que, a tot conflicte polític, es trobi judicialitzat o no, ha de poder donar-se-li una solució política que trobi un marc legal adequat, possible i comprensible. En el cas del conflicte entre l’estat espanyol i Catalunya també es dona aquesta necessitat de trobar el marc legal adequat i, això, amb independència del problema judicial existent.

Si es pogués resumir tot, cosa que no és senzilla perquè corre el risc de simplificar el complex fins a portar-lo a l’absurd, part essencial del conflicte s’endinsa en el dret del poble català a regir el seu destí, en el dret a decidir què volen ser i com volen construir aquell futur; a això se li pot donar diversos noms i un d’ells és el de “dret d’autodeterminació”, terme que tant ressentiment genera en l’Estat i, per què no dir, en molts altres estats.

Parlar del dret d’autodeterminació, fent-ho des d’una perspectiva jurídica, ens arrossegarà a discussions que, enfrontats com estem davant d’un problema urgent, ens impediria de superar l’etapa de discussió per endinsar-nos en la de la recerca de solucions que, en definitiva, és a què ens dediquem els advocats. Sense perjudici de reconèixer que la discussió resulta apassionant.

No tinc cap dubte que existeix molt espai per reflexionar sobre el dret d’autodeterminació i la construcció del seu significat actual, el seu encaix sistemàtic i la seva aplicació pràctica; tanmateix, en l’àmbit europeu, que no és el propi dels processos de descolonització o postcolonials, la cosa es complica i molt. Les interpretacions o solucions d’autodeterminació que s’han pogut donar o es puguin donar en l’àmbit d’un poble indígena concret o d’una colònia difícilment seran traslladables, com a tals, al marc de discussió que afecta el conflicte entre l’estat espanyol i Catalunya.

Ara bé, el fet que vegi complex construir sobre el concepte d’autodeterminació com a via per trobar una solució efectiva, eficaç, justa i satisfactòria a aquest conflicte no implica que en el nostre dret dret no hi hagi aquesta via, només que es denomina d’una altra forma i, a més, té una aplicació pràctica i directa que no té, en el moment actual, el dret d’autodeterminació.

Quan em refereixo que el nostre dret vigent sí que compta amb els instruments per fer viable una sortida d’aquestes característiques, m’estic referint al conjunt de la nostra ordenació que, per molt que alguns provin d’oblidar interessadament, inclou el dret europeu que, a més, és d’aplicació directa en l’estat espanyol.

Així, tenim que el Tractat de la Unió Europea, en la seva versió actual, estableix a l’article 2 que: “La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes”.

Si fins ara s’ha parlat del dret d’autodeterminació, igual per construir un marc jurídic que permeti assolir una solució política que resolgui el conflicte hem de començar a parlar del dret de les minories que, com indico, és una cosa que està prevista, fins i tot, al Tractat de la Unió Europea, que és una mena de constitució europea.

Aquest dret de les minories no és una simple declaració de principis sinó un fil conductor que ha de servir, a més, com a norma que ajudi a interpretar la resta de les lleis europees atès que la finalitat de la Unió no és altra que la de “promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles”.


La millor resposta davant de tals vulneracions vindrà per la via d’exigir, a les instàncies europees, que compleixin les normes constitutives de la Unió

Explicar el que està passant entre l’estat espanyol i Catalunya bé es pot fer, eficaçment, assumint que part essencial del problema rau en el fet que no es respecten els drets de la minoria nacional catalana en termes de “llibertat, democràcia, igualtat, Estat de dret i respecte dels drets humans”. Òbviament, aquesta falta de respecte als drets de les minories no només afecta a la catalana sinó, també a la basca i a altres minories existents dins de l’estat espanyol.

Entendre, com s’ha entès, que el fet de voler decidir i pronunciar-se sobre si es vol ser part o no d’un determinat estat seria constitutiu d’un delicte de rebel·lió o sedició és un clar exemple d’una prèvia vulneració dels drets d’una minoria nacional.

Assumir que per discrepar de l’opinió dominant dins de l’Estat es pot suspendre i dissoldre al Parlament en el qual es representa una minoria nacional només és possible si, sempre prèviament, s’ha entès com a inexistent, o digne de vulneració, el dret d’aquesta concreta minoria nacional.

Creure que es pot impedir que persones que han rebut més de dos milions de vots exerceixin com a diputats, senadors o eurodiputats només es pot fer si, prèviament, s’ha vulnerat els drets de les minories nacionals que els han votat.

Pensar que es pot espiar ciutadans estrangers a Alemanya, el Regne Unit o Suïssa sense que això tingui conseqüències, pel sol fet de representar allà a una concreta minoria nacional només és factible si s’entén que aquesta minoria no té cap dret.

Si analitzem en el seu conjunt les actuacions de l’estat espanyol, en el conflicte amb Catalunya, comprendrem millor que, d’una part, el que no respecta és el dret de la minoria catalana i, de l’altra, que en l’esmentada vulneració poc li importen la llibertat, la democràcia, la igualtat, els principis propis d’un Estat de dret i, també, el respecte dels drets humans dels membres d’aquesta minoria i de qualsevol altra que qüestioni la indissoluble unitat de la nació espanyola.

En qualsevol cas, la millor resposta davant de tals vulneracions vindrà per la via d’exigir, a les instàncies europees, que compleixin les normes constitutives de la Unió i la finalitat que aquesta té: “promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles” entre els quals s’inclou el català.
Informa:ELNACIONAL.CAT (30-8-2019)

307 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: