ELS CATALANS HEM DE FER VALER ELS NOSTRES DRETS COM A MINORIA A EUROPA

“Els drets de les minories ” ( GONZALO BOYE )

Un conflicte pol√≠tic, que ha estat err√≤niament judicialitzat, nom√©s pot resoldre’s a partir de solucionar el problema judicial creat; tanmateix, juntament amb aix√≤, s’ha de tenir present que, a tot conflicte pol√≠tic, es trobi judicialitzat o no, ha de poder donar-se-li una soluci√≥ pol√≠tica que trobi un marc legal adequat, possible i comprensible. En el cas del conflicte entre l’estat espanyol i Catalunya tamb√© es dona aquesta necessitat de trobar el marc legal adequat i, aix√≤, amb independ√®ncia del problema judicial existent.

Si es pogu√©s resumir tot, cosa que no √©s senzilla perqu√® corre el risc de simplificar el complex fins a portar-lo a l’absurd, part essencial del conflicte s’endinsa en el dret del poble catal√† a regir el seu dest√≠, en el dret a decidir qu√® volen ser i com volen construir aquell futur; a aix√≤ se li pot donar diversos noms i un d’ells √©s el de “dret d’autodeterminaci√≥”, terme que tant ressentiment genera en l’Estat i, per qu√® no dir, en molts altres estats.

Parlar del dret d’autodeterminaci√≥, fent-ho des d’una perspectiva jur√≠dica, ens arrossegar√† a discussions que, enfrontats com estem davant d’un problema urgent, ens impediria de superar l’etapa de discussi√≥ per endinsar-nos en la de la recerca de solucions que, en definitiva, √©s a qu√® ens dediquem els advocats. Sense perjudici de recon√®ixer que la discussi√≥ resulta apassionant.

No tinc cap dubte que existeix molt espai per reflexionar sobre el dret d’autodeterminaci√≥ i la construcci√≥ del seu significat actual, el seu encaix sistem√†tic i la seva aplicaci√≥ pr√†ctica; tanmateix, en l’√†mbit europeu, que no √©s el propi dels processos de descolonitzaci√≥ o postcolonials, la cosa es complica i molt. Les interpretacions o solucions d’autodeterminaci√≥ que s’han pogut donar o es puguin donar en l’√†mbit d’un poble ind√≠gena concret o d’una col√≤nia dif√≠cilment seran traslladables, com a tals, al marc de discussi√≥ que afecta el conflicte entre l’estat espanyol i Catalunya.

Ara b√©, el fet que vegi complex construir sobre el concepte d’autodeterminaci√≥ com a via per trobar una soluci√≥ efectiva, efica√ß, justa i satisfact√≤ria a aquest conflicte no implica que en el nostre dret dret no hi hagi aquesta via, nom√©s que es denomina d’una altra forma i, a m√©s, t√© una aplicaci√≥ pr√†ctica i directa que no t√©, en el moment actual, el dret d’autodeterminaci√≥.

Quan em refereixo que el nostre dret vigent s√≠ que compta amb els instruments per fer viable una sortida d’aquestes caracter√≠stiques, m’estic referint al conjunt de la nostra ordenaci√≥ que, per molt que alguns provin d’oblidar interessadament, inclou el dret europeu que, a m√©s, √©s d’aplicaci√≥ directa en l’estat espanyol.

Aix√≠, tenim que el Tractat de la Uni√≥ Europea, en la seva versi√≥ actual, estableix a l’article 2 que: “La Uni√≥ es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democr√†cia, igualtat, Estat de dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors s√≥n comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminaci√≥, la toler√†ncia, la just√≠cia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes”.

Si fins ara s’ha parlat del dret d’autodeterminaci√≥, igual per construir un marc jur√≠dic que permeti assolir una soluci√≥ pol√≠tica que resolgui el conflicte hem de comen√ßar a parlar del dret de les minories que, com indico, √©s una cosa que est√† prevista, fins i tot, al Tractat de la Uni√≥ Europea, que √©s una mena de constituci√≥ europea.

Aquest dret de les minories no √©s una simple declaraci√≥ de principis sin√≥ un fil conductor que ha de servir, a m√©s, com a norma que ajudi a interpretar la resta de les lleis europees at√®s que la finalitat de la Uni√≥ no √©s altra que la de “promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles”.


La millor resposta davant de tals vulneracions vindr√† per la via d’exigir, a les inst√†ncies europees, que compleixin les normes constitutives de la Uni√≥

Explicar el que est√† passant entre l’estat espanyol i Catalunya b√© es pot fer, efica√ßment, assumint que part essencial del problema rau en el fet que no es respecten els drets de la minoria nacional catalana en termes de “llibertat, democr√†cia, igualtat, Estat de dret i respecte dels drets humans”. √íbviament, aquesta falta de respecte als drets de les minories no nom√©s afecta a la catalana sin√≥, tamb√© a la basca i a altres minories existents dins de l’estat espanyol.

Entendre, com s’ha ent√®s, que el fet de voler decidir i pronunciar-se sobre si es vol ser part o no d’un determinat estat seria constitutiu d’un delicte de rebel¬∑li√≥ o sedici√≥ √©s un clar exemple d’una pr√®via vulneraci√≥ dels drets d’una minoria nacional.

Assumir que per discrepar de l’opini√≥ dominant dins de l’Estat es pot suspendre i dissoldre al Parlament en el qual es representa una minoria nacional nom√©s √©s possible si, sempre pr√®viament, s’ha ent√®s com a inexistent, o digne de vulneraci√≥, el dret d’aquesta concreta minoria nacional.

Creure que es pot impedir que persones que han rebut m√©s de dos milions de vots exerceixin com a diputats, senadors o eurodiputats nom√©s es pot fer si, pr√®viament, s’ha vulnerat els drets de les minories nacionals que els han votat.

Pensar que es pot espiar ciutadans estrangers a Alemanya, el Regne Unit o Su√Įssa sense que aix√≤ tingui conseq√ľ√®ncies, pel sol fet de representar all√† a una concreta minoria nacional nom√©s √©s factible si s’ent√©n que aquesta minoria no t√© cap dret.

Si analitzem en el seu conjunt les actuacions de l’estat espanyol, en el conflicte amb Catalunya, comprendrem millor que, d’una part, el que no respecta √©s el dret de la minoria catalana i, de l’altra, que en l’esmentada vulneraci√≥ poc li importen la llibertat, la democr√†cia, la igualtat, els principis propis d’un Estat de dret i, tamb√©, el respecte dels drets humans dels membres d’aquesta minoria i de qualsevol altra que q√ľestioni la indissoluble unitat de la naci√≥ espanyola.

En qualsevol cas, la millor resposta davant de tals vulneracions vindr√† per la via d’exigir, a les inst√†ncies europees, que compleixin les normes constitutives de la Uni√≥ i la finalitat que aquesta t√©: “promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles” entre els quals s’inclou el catal√†.
Informa:ELNACIONAL.CAT (30-8-2019)

179 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: