ELS CATALANS NO SER√ćEM RES SENSE LA LLENGUA: PROU DE DEIXAR-NOS ENTABANAR !

“Els catalans no ser√≠em res sense la llengua “”

“Sense naci√≥ no hi ha ni hi haur√† mai independ√®ncia i sense llengua i consci√®ncia de ser no hi haur√† cap naci√≥ a independitzar”
( VICENT PARTAL )

Cada poble, cada naci√≥, cada cultura del m√≥n t√© la seua manera de funcionar, els seus mecanismes de perviv√®ncia i cohesi√≥. I aix√≤ inclou saber i protegir all√≤ que el fa imprescindible i √ļnic. Sobre aix√≤, jo no s√©, per exemple, si els kurds podrien continuar essent qui s√≥n sense les muntanyes. O si els hebreus podrien continuar essent qui s√≥n sense la religi√≥. O encara si els inuits, els √®squims i tota la gent que hi ha m√©s amunt del cercle polar podrien continuar essent qui s√≥n sense la neu i el gla√ß. Per√≤ s√≠ que s√© i afirme sense cap ombra de dubte que els catalans no ser√≠em res sense la llengua.

El catal√†, la llengua catalana, √©s l‚Äô√ļnica cosa que ens fa imprescindibles i √ļnics al m√≥n. Sense llengua no tenim res a aportar-hi. Res d‚Äôoriginal i √ļnic. Per√≤ no √©s aquest el problema. El problema √©s que sense llengua no som res, m√©s enll√† d‚Äôapar√®ixer com a habitants individuals d‚Äôuna zona del sud d‚ÄôEuropa.

La geografia no ens hauria d’enganyar, ni hauria de servir per a comprar garses per perdius. No és que siguem catalans perquè parlem català, sinó que és perquè parlem català que som catalans. La llengua és allò que ens fa i sense llengua no som. O, en tot cas, som una altra cosa, consecutiva en el temps a tot estirar.

Que si no tingu√©ssem llengua alg√ļ faria servir el nom? Segurament. Per√≤ qu√® tindria a veure aquest alg√ļ amb aix√≤ que som nosaltres? En el passat, no cal anar tampoc pas tan lluny, hi va haver valencians abans que els catalans f√≥ssem els valencians. Ibers i romans, moss√†rabs i sobretot √†rabs i amazics van fer servir el nom. I eren tan valencians o m√©s com ho puga ser jo i tenien tant dret de fer servir el nom com en tinc jo ara. Per√≤ eren uns altres. O nosaltres som uns altres, que no em distraur√© amb aquesta disquisici√≥. I ben poc o res tenien a veure amb aix√≤ que hem constru√Įt de fa segles els qui parlem com parlem i ens identifiquem com aix√≤ que som. L‚Äôadoraci√≥ col¬∑lectiva dels valencians, fins i tot dels blaveros m√©s recalcitrants, al rei Jaume I, qu√® us penseu que √©s sin√≥ l‚Äôadoraci√≥ a la ratlla que separa la nostra hist√≤ria de la nostra particular i figurada pre-hist√≤ria?

Aquests darrers anys, per un dels c√†lculs pol√≠tics m√©s su√Įcides i absurds que he vist en la meua vida, s‚Äôha posat de moda entre una part de l‚Äôindependentisme ‚Äďi no parle tan sols dels reformistes‚Äď la normalitzaci√≥ de l‚Äôespanyol, la normalitzaci√≥ de l‚Äô√ļs de l‚Äôespanyol. No parle de l‚Äô√ļs personal. Parle de la normalitzaci√≥ de l‚Äôespanyol com a atribut, com a caracter√≠stica, dels catalans, l‚Äôacceptaci√≥ que forma part de nosaltres. I aix√≤ √©s un error immens, segurament el m√©s gros de tots, perqu√® ens empeny de cap a la marginalitat ling√ľ√≠stica, a la situaci√≥ que avui tots assumim que es viu ja a Catalunya Nord, per√≤ que encara no assumim que tamb√© es viu ja al sud de la frontera artificial que ens divideix. Si es pot ser exactament igual de catal√† parlant catal√† que castell√†, quina ra√≥ podem adduir perqu√® ning√ļ done valor a fer servir la llengua, una llengua que, a m√©s, l‚Äôestat espanyol ja s‚Äôassegurar√† de posar-li entrebancs en la vida quotidiana?

Jo tinc seixanta anys. Quan vaig n√†ixer, quan vaig comen√ßar a entendre qu√® passava al meu voltant per a dir-ho de manera m√©s precisa, al meu poble ning√ļ no parlava espanyol, llevat quan ens hi obligaven, a la for√ßa. De xiquet tan sols vaig con√®ixer una persona, el senyor Rubio, un home que reparava els primers televisors que es van comercialitzar, que tingu√©s l‚Äôespanyol com a llengua pr√≤pia ‚Äďexcepci√≥ feta, tamb√©, dels mestres i els gu√†rdies civils, √©s clar. Fins i tot els franquistes locals parlaven en catal√†, simplement perqu√® era un poble absolutament monoling√ľe. Cosa que avui ja no √©s, ni de bon tros, i en perjudici del catal√†.

Per√≤ no ens confonguem. El problema contra el qual cal reaccionar no √©s que el meu poble, o el barri o el poble de qualsevol de vosaltres no siga ja monoling√ľe. No tinc res contra el monoling√ľisme, em defense habitualment en sis lleng√ľes i prou que em reca no parlar-ne m√©s. El fet a lamentar i contra el qual cal reaccionar urgentment √©s que ens van matant. Que van aniquilant el catal√† de manera sistem√†tica. I crec que ja n‚Äôhi ha prou de callar i d‚Äôacomodar-s‚Äôhi.

Ahir un d‚Äôaquests tribunals espanyols que no cessen va fer un pas m√©s: liquid√† una immersi√≥ ling√ľ√≠stica que al sud no ha existit mai en realitat ‚Äďal nord, a la Bressola, s√≠‚Äď, per√≤ que encara consider√†vem socialment que era una barrera de m√≠nims que els ‚Äú√†tiles‚ÄĚ no s‚Äôatrevirien a sobrepassar. I el mateix dia a Alacant Vox i el PP ja es van atrevir a reclamar al consistori que el catal√† desaparegu√©s de la reglamentaci√≥ p√ļblica i no s‚Äôenseny√†s a les escoles. I segur que ahir i avui hauran passat centenars d‚Äôincidents a tots els pobles i viles del pa√≠s, situacions en qu√® un catalanoparlant s‚Äôhaur√† trobat obligat a canviar de llengua contra la seua voluntat i contra el seu dret.

Per aix√≤ ‚Äďi en vista d‚Äôaix√≤‚Äď, amagar, dissimular, aquesta realitat, aquest intent d‚Äôassassinat, rere l‚Äôacceptaci√≥ del castell√† com a llengua pr√≤pia del pa√≠s √©s un fet d‚Äôuna gravetat enorme. D‚Äôuna irresponsabilitat immensa. Perqu√®, com ja vaig explicar una vegada, aquesta xarlotada te√≤rica de ‚Äėl‚Äôindependentisme no nacionalista‚Äô proposa de fer passar l‚Äôarada davant els bous sense voler assumir, o amagant expressament, que aix√≠ simplement no hi haur√† bou que tire l‚Äôarada. Perqu√® sense naci√≥ no hi ha ni hi haur√† mai independ√®ncia i sense llengua i consci√®ncia de ser no hi haur√† cap naci√≥ a independitzar. I ja est√† b√© de deixar-nos entabanar.
Informa:VILAWEB.AT (18-12-2020)

293 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: