ELS CATALANS SOM CULPABLES DE TOT: “SOM UNA MERDA “

“Catalans culpables”
( JORDI GALVES )

El catalĂ  ja no Ă©s una nosa per als supremacistes espanyols, ara ja Ă©s directament una merda, com avui el qualifica a Libertal Digital el txĂštnik JosĂ© GarcĂ­a DomĂ­nguez, un gallec tan acastellanat com el general Franco. Un pobre assimilat. Els nacionalistes espanyols s’omplen la boca i altres cavitats corporals amb el negre fal·lus de la ConstituciĂł Espanyola, exigint que ha de ser obeĂŻda, cegament i muda, perĂČ sempre es descuiden que la merda, el catalĂ  que per a ells Ă©s concretament una merda, estĂ  especĂ­ficament protegit en l’article tres, el que assegura que “les altres llengĂŒes espanyoles seran tambĂ© oficials en les respectives comunitats autĂČnomes” i que “la riquesa de les diferents modalitats lingĂŒĂ­stiques d’Espanya Ă©s un patrimoni cultural que serĂ  objecte d’especial respecte i protecció”. En aixĂČ la ConstituciĂł no s’aplica, perquĂš l’Ășnica llei que s’aplica a Espanya Ă©s la llei de l’embut, nomĂ©s s’aplica si afavoreix els vencedors de la guerra civil, que en sĂłn els Ășnics beneficiaris.

I perquĂš a Espanya parlar de cultura Ă©s un sarcasme, com ha acreditat fa poc la Universitat Juan Carlos I. PerquĂš Espanya es caracteritza pel tradicional menyspreu a la cultura i per la infinita celebraciĂł de la ignorĂ ncia i del gregarisme, per l’odi visceral a la diferĂšncia, a la diversitat, a les minories, avui i sempre, aquest Estat encapçalat per Felip VI, el primer rei que ha aconseguit, d’alguna manera, un tĂ­tol de batxillerat, a diferĂšncia dels seus augusts avantpassats. L’espanyolisme voldria eliminar fĂ­sicament tots els catalanoparlants o deportar-nos fora de casa nostra, tallar l’arrel amb el catalĂ  per sempre mĂ©s, ai, el catalĂ , aquesta merda, segons els espanyolistes, segons Sean Scully i Liliane Tomasko, que porten quinze anys suportant-la. La llengua mĂ©s civilitzada de la penĂ­nsula IbĂšrica, la primera en quĂš es va escriure filosofia, la primera en quĂš es va poder llegir la Divina ComĂšdia i el DecamerĂł, la primera en poesia i novel·la, la saborosa i envejable llengua dels nostres reis, papes i mercaders, dels mariners i pagesos, de metges i cientĂ­fics. De treballadors.

La llengua acollidora que, en la nostra Ăšpoca, ha cohesionat i igualat tots els catalans com mai no va aconseguir l’espanyol a casa nostra, perquĂš a la nostra societat ja no ens importa la puresa de sang, ni la religiĂł, ni l’origen, ni totes les supersticions totalitĂ ries en les quals es fonamenta el nostre espanyolisme d’importaciĂł. Ja ho va deixar dit Miguel de Unamuno durant el famĂłs discurs del 12 d’octubre de 1936 en el paranimf de la Universitat de Salamanca: “…VĂšncer no Ă©s convĂšncer i cal convĂšncer, sobretot, i no pot convĂšncer l’odi perquĂš no permet la compassiĂł, l’odi a la intel·ligĂšncia que Ă©s crĂ­tica i diferenciadora, inquisitiva, perĂČ no d’inquisiciĂł…”. L’Espanya actual Ă©s filla de la inquisiciĂł, tĂ© tota la raĂł l’escriptor basc, n’és filla legĂ­tima i del trastornat marc mental que la va fer possible.

“Tots els catalans sĂłn una merda” va dir Luis MartĂ­nez de Galinsoga el 1959, director de La Vanguardia Española i escandalitzat txĂštnik que va trobar inacceptable oir una missa en llengua catalana. Sostenia que en aquella Barcelona grisa i colonitzada del franquisme espanyolista, la Barcelona que encara avui celebra Mario Vargas Llosa, on es perseguia l’Ășs social de la llengua prĂČpia, una missa en catalĂ  era un crim majĂșscul. I que calia castellanitzar encara mĂ©s Barcelona fins a desvirtuar-la. Galinsoga havia estat imposat en la direcciĂł del rotatiu del carrer Pelai pel nazi RamĂłn Serrano SĂșñer, escrit aixĂ­, amb accent a la u, per mirar de dissimular l’origen catalĂ  del seu segon cognom. PerquĂš els nazis espanyols han de mantenir sempre l’ideal de la puresa castellana. En aquella Barcelona inhĂČspita, dividida entre vencedors espanyols i perdedors catalans i espanyols, encara es continuaven fent bromes sobre la mĂ  dreta, perduda durant la Guerra Civil, la mĂ  de MartĂ­ de Riquer, la mĂ  que havia estat castigada per DĂ©u en haver escrit tant i tant bĂ© en llengua catalana abans de 1936, per haver escrit en aquella merda.

Abans de canviar de camisa. PerquĂš els catalans sĂłn culpables de totes les desgrĂ cies que els passin. Ells s’ho han buscat. Aquesta Ă©s la tesi que ara recupera, per a tots nosaltres, la diputada Anna Grau, de Ciutadans, immortalitzada per sempre mĂ©s amb un clavell blanc damunt el pavellĂł auricular. Si l’Ășs del catalĂ  a Barcelona disminueix, Ă©s culpa dels catalans, i concretament dels independentistes, que sĂłn uns inĂștils. Que no han sabut recuperar la llengua. Som culpables de tot el que ens passi i mĂ©s. AixĂČ mateix havia dit el sant pare Goebbels dels jueus, que ells eren els Ășnics responsables de la soluciĂł final. Que els pobres nazis havien estat obligats per la maldat dels jueus a arribar fins a la desagradable soluciĂł final. Una autĂšntica llĂ stima. Ole con ole y olĂ©.
Informa:ELNACIONAL.CAT (26-VIII-2021)

173 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: