Els cinc casos de discriminació lingüística més sonats d’aquest any.
Els casos de discriminacions lingüístiques es donen en tots els àmbits.
(IVET NÚÑEZ)
Els casos de discriminació lingüística són una constant als Països Catalans. La Plataforma per la Llengua s’ha encarregat de difondre’n diversos en aquests últims mesos per tal de fer pública la persecució que viuen els catalanoparlants en diversos sectors. El Món n’ha seleccionat cinc que tenen un àudio que demostra el menysteniment envers el català dels protagonistes de la gravació. El cas més sonat és el del supermercat Veritas, que ha indignat els usuaris de les xarxes socials per haver acomiadat una treballadora suposadament per atendre en català la seva clientela. També hi ha el cas d’un guàrdia civil, un jutge, el d’una treballadora d’un gran banc i el d’una mútua sanitària.
Veritas acomiada una treballadora per parlar en català amb els clients
El 4 de maig l’ONG del català va difondre el cas d’una treballadora de Puigcerdà que va ser acomiadada d’un establiment Veritas per dirigir-se en català als clients i als companys. En la gravació que acompanya el cas, l’encarregat admet haver-la acomiadat després que dos treballadors d’un altre supermercat es fessin passar per clients i es queixessin que ella parlava en català quan se li adreçaven en castellà. Els fets van succeir el 31 de març, quan la treballadora va rebre una carta on se li comunicava que no havia superat el període de prova. No el va superar perquè una companya li havia demanat que parlés en castellà perquè el català no li agradava i ella va continuar utilitzant la seva llengua. Canviava de llengua si els clients no l’entenien, però no va ser suficient. L’encarregat va enviar un missatge de grup a WhatsApp on els deia que “a l’hora de parlar entre companys, farem servir l’idioma que sigui més còmode per a totes dues parts” i que “a l’hora d’atendre un client, se li ha de respondre en el mateix idioma en què s’està expressant”.
Aquesta consigna era vàlida tant si el client parlava en castellà com si parlava en català, però el supermercat va acabar acomiadant-la per fer servir el català amb els clients que també el parlaven. En l’àudio publicat se sent la treballadora explicant a l’encarregat que ella responia els clients en català perquè veia que l’entenien i que, si no, responia “en castellà, en francès o en alemany”. Gràcies a aquesta gravació la treballadora ha presentat una denúncia conjuntament amb la Plataforma per la Llengua.
Un jutge es nega a donar els documents en català
Un altre cas documentat és el d’un jutge de Sabadell que es va negar a entregar documents en català a una menor que havia de participar en un judici com a testimoni. Els fets van succeir el 29 de març, quan la menor i la seva família van demanar rebre les notificacions judicials en català i el justificant per a l’institut també en català. El jutge s’hi va negar de males maneres i els va dir que no hi tenien dret. “[La notificació] li arribarà en castellà, i ja està!”, se sent en la gravació feta pública per la Plataforma per la Llengua. “Ho fem en castellà. No discutim més”, insisteix. Davant la insistència del pare i de la nena, que volien exercir el seu dret de rebre les notificacions en la seva llengua, el magistrat eleva el to i els repeteix set vegades que no hi tenen dret perquè la nena “només” està citada com a testimoni. La família ha interposat una queixa mitjançant l’ONG del català i denunciarà el cas.
El metge que demana parlar en castellà “per educació”
Les discriminacions lingüístiques es donen en tots els àmbits, també en el de la salut. És el cas que va viure el pacient d’una mútua durant una visita de control d’una baixa laboral. El metge li va demanar que parlés en castellà “per respecte” i el director del centre va pressionar-lo perquè canviés de llengua. El pacient, això no obstant, va resistir i el va acabar atenent en català amb una infermera com a intèrpret. Tot va succeir el 26 de novembre del 2020, però es va donar a conèixer en el 2023. El metge va negar-se a atendre el pacient en català i li va dir que no l’entenia, tot i que ja l’havia atès altres vegades. El va fer sortir de la consulta i el director de la mútua va mantenir la conversa que es pot sentir en aquest àudio amb el pacient.
Té una durada de vint minuts en els quals el director li va demanar “un respecte pel metge”. El pacient es va defensar i va dir que no havia faltat al respecte a ningú. El director li va demanar que “facilités les coses” i li va donar dues opcions: “Queixar-se i anar als jutjats o la via de la bona voluntat”. Com que el pacient es mantenia en la defensa del seu dret a parlar en català, el director li va etzibar que estava “radicalitzat” i que tenia “plantejaments molt extrems”. De fet, es va posar d’exemple de la bona educació: “Quan una persona em demana, si us plau, que li parli en castellà, jo no hi tinc cap problema, perquè si de tot n’hem de fer un gra massa, és difícil”. “Només et demano que siguis comprensiu. La idea és que tu recuperis la salut, que és el més important, i després els altres aspectes són menys importants. Jo et demanaria que amb aquestes cosetes no t’hi capfiquis massa“, li va dir. El pacient es va mantenir ferm i va acabar sent atès en català mitjançant un intèrpret.
Un guàrdia civil vol multar un motorista per parlar-li en català
Els cossos de seguretat de l’Estat són protagonistes de molts dels casos de discriminació lingüística que es denuncien a la Plataforma per la Llengua. Un dels que més va indignar els catalanoparlants va ser el cas d’un guàrdia civil que pretenia multar un motorista per dirigir-se-li en català. L’agent li va dir que li havia faltat al respecte per parlar-li en català a Artà, Capdepera, a les Illes Balears. Va ser el mateix motorista qui va gravar la conversa i després la va fer arribar a l’ONG del català. Inicialment, el motorista va ser aturat per circular a una velocitat massa baixa. Va ser després, quan el guàrdia civil va voler imposar-li el castellà, quan la conversa es va tornar més tensa.
Els agents van aturar-lo i el van avisar que circulava a una velocitat inferior a la mínima i que per això l’havien de multar. Ell els va respondre en català, fet que no va agradar a un dels agents, que li va exigir que canviés al castellà. Li va demanar els papers del vehicle i la víctima va agafar el mòbil i va gravar la conversa. “Li estic demanant que em parli en castellà, per educació. Abandoni el seu mallorquí per deferència i educació quan algú li parla en castellà”, li va dir el guàrdia civil, al que la víctima va respondre recordant-li la cooficialitat del català a les Illes. L’agent va amenaçar-lo amb una altra multa per “falta de respecte cap als agents de l’autoritat”. El motorista va dir-li que parlar català és un dret i no una falta de respecte i l’agent li va dir que l’únic idioma oficial és el castellà. Després d’un estira-i-arronsa, l’agent no va voler discutir més i el motorista va ser multat per la velocitat sense cap evidència i va marxar després de recordar-li que com a funcionari hauria de dominar la llengua del territori on se l’ha destinat.
Una treballadora de Caixabank pressiona un usuari perquè accepti un document en castellà
L’últim àudio de discriminació lingüística publicat per la Plataforma per la Llengua és el d’un usuari que es va veure pressionat per una treballadora de Caixabank per acceptar signar un document escrit en castellà que necessitava per cobrar una herència. La treballadora li diu que si el vol en català haurà de tornar un altre dia i endarrerir els tràmits, perquè ella l’ha demanat en castellà i no el pot tenir en català aquell mateix dia. L’usuari li diu que no entén com un banc com La Caixa -que té el nom en català- “el penalitza” per demanar els documents en una llengua oficial com és el català. L’ONG del català insisteix que aquest és l’error: l’entitat hauria d’oferir per defecte els documents en català a Catalunya. El cas va succeir el 23 de maig a Barcelona. Va ser l’usuari qui va enregistrar la gravació on se sent a la treballadora dient-li que per “practicitat” li convé signar el document en castellà. “Vostè vol una solució ràpida o no?”, pressiona perquè el signi en castellà si vol tenir el document per aquell dia.
L’única opció si no vol signar-lo en castellà és “esperar” fins que els seus companys tinguin el document en català. L’usuari li diu que no tenir el document en català és “una discriminació” i es queixa d’haver d’aturar tràmits i tornar a la sucursal un altre dia només perquè vol rebre els documents en la seva llengua. La treballadora en tot moment especifica que si hagués demanat el document en català l’haurien redactat en aquesta llengua, però ho va fer defecte en castellà. El problema, per tant, queda focalitzat en la llengua en què la protagonista del cas fa els seus escrits a la feina. En l’àudio també se la sent explicar que ella combina les dues llengües perquè a la seva família es parlen els dos idiomes, però l’usuari li etziba que li és igual “com fa les seves comunicacions personals”. Finalment, l’usuari accepta signar el document en castellà perquè té una cita ineludible a la notaria, però, així i tot, ha fet arribar la queixa i la gravació a la Plataforma per la Llengua, que ha difós el cas.
